Os he enseñado que todas las zonas del cielo son mortales...
Permitidme ahora recalcar de nuevo la extrema laxitud de la estructura de todos los objetos.

Joseph Conrad

La veritat, Maria, és que ben clares
vegades pens en tu. La voladissa
només d'una libèl.lula un tendríssim
matí de juliol, tal volta una aura,
un lleu batec de fulles somnolentes,
o per ventura l'ala de tristesa
que en una nit ben estrellada em toca
adesiara els polsos com si fossin
els tentacles de l'ànima i me'ls deixa
suaument adolorits, et fan presència.
Llavores- ja t'ho he dit, poques vegades-
véns cap a mi, tan nul.la i petitona
com te n'anares buit enllà, repòs
enllà, o com vulguis que això es digui.

(...)

Josep M. Llompart

"L'art del retrat no m'interessava gaire. Els nostres retrats romans no tenen sinó un valor de crònica: còpies marcades amb arrugues exactes o amb verrugues úniques, calcades de models que hom troba distretament en la vida de cada dia i que hom oblida tan bon punt són morts."


Memòries d'Adrià
Marguerite Yourcenar



"- ¿On és?
- A la punta de la mitjana.
Féu aturar el matxo, amollà sirga i va posar proa a l'illa. L'Ebre, mirall espurnejant, enlluernava; un baf blavenc i enganxós tremolava damunt la mitjana de la Ferradura."


Camí de sirga
Jesús Moncada


Heus ací que he copiat, per encàrrec de Callecitas Estrechas (vegeu enllaços), les cinc primeres línies del segon paràgraf de la pàgina 139 del llibre (en aquest cas, són dos) que estic llegint en aquest moment.
És un joc curiós en el qual sempre acabo donant-li voltes al fragment en qüestió, intentant trobar-hi un significat ocult o una relació amb l'altre llibre que l'acompanya.

Convido en Biel i el Nàufrag a participar, desde la llunyania propera, en el joc.