Cal.ligrafia
Ha posat el seu front damunt el vidre
fred i entelat, amb la besllum d'hivern.
Escriu un nom de dona, i per les línies
que ha traçat amb el dit ara sorgeix
ella en aquelles soledats marítimes
de roques en la nit. Al fons, el cel
estrellat i de sobte les gavines
que alcen el vol com un gran llum encès
al pas d'algun falutx. És un engany:
darrere la finestra hi ha un carrer
que l'alba fa més trist, sense ningú
i amb cotxes aparcats. Rere les línies
comença a sortir el sol que esborrarà
un nom en fondre el tel rosat del vidre.
Joan Margarit