logotipo

Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d'estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
- tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l'ocellassa
de la nit negra covant l'ou de la llum
del dia nou-,
assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
- i mai potser no n'estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent.



Joan Vinyoli

em venen a la memòria cercles viciats de rutina, d'una falça felicitat que es trenquen al llençar una altra pedra, ... assajant cercles a cada nova etapa de la vida, ...

i què es fa quan un llença la pedra i crea un cercle gens assenyat? i la pobra pedra?

records, intensos d'aquest poema d'en Joan Vinyoli.

Gràcies per ensenyar-me'l.