sobretaula
t'agrada fer dringar el gel mentre la llengua repassa els contorns d'allò absent
un somriure dissol el punt i a part que duies imprès a la carena dels llavis, alces la cella esquerra i em demanes que apagui el llum
...
mmm, ... deixo escapar un lleu somrís entre la comissura dels llavis, i perpetuo en la memòria un instant semblant, ... recorro llavors els records, ...
gràcies per aquest gaudi, ...
gràcies per aquest gaudi, ...
...
Sin entenderlo del todo me parece delicioso.
...
Una entrada molt suggerent...molt poètica.
He mirat la fotografia donant voltes al portàtil,penso que és una flor...però aquestes coses fosques semblen pedres,vaja que ho sé.
Aurores
He mirat la fotografia donant voltes al portàtil,penso que és una flor...però aquestes coses fosques semblen pedres,vaja que ho sé.
Aurores
...
Labios... Yo lo dije primero...
Besos desde ese castillo secreto que se oculta entre mieles... cuidado con el limón.
Besos desde ese castillo secreto que se oculta entre mieles... cuidado con el limón.
...
creo que entendi, y por lo tanto me gusto!