logotipo

Un home vell de nom Chung Lang, que vol dir "Mestre Roca", tenia una petita possessió a les muntanyes. Un dia es va donar el cas que va perdre un dels seus cavalls. I aleshores van anar-hi els veïns per manifestar-li el seu condol per aquella desgràcia.
Pero el vell va preguntar: "¿Com voleu saber si això és una desgràcia?" I mira: uns dies més tard va tornar el cavall amb una bandada sencera de cavalls salvatges. Una altra vegada aparegueren els veïns i el volien felicitar per la seva bona sort.
Però el vell de la muntanya va replicar:"¿Com voleu saber si això és bona sort?"
Des que tenien els cavalls a la seva disposició, el fill del vell va començar a tenir afecció per muntar, i un dia es va trencar la cama. I aleshores van tornar els veïns, per expressar-li el condol. Però novament els va dir el vell: "¿Com voleu saber si això és una desgràcia?"
L'any següent aparegué la comissió de la "llarga estaca" a les muntanyes, per endur-se homes forts per a la infanteria de l'emperador i per portar la llitera. El fill del vell, que encara tenia la cama malament, no el van agafar.
Chung Lang va haver de somriure.




de Elogi de la vellesa, Hermann Hesse

Nos dejamos llevar casi siempre por el impacto inicial de los acontecimientos; no damos tiempo al tiempo, ni siquiera a nosotros mismos. Malditas prisas!

Un beso, Marina.

Sol

Ben cert que no ho aprenem mai, però és que estem tant acobardits per la incertesa del què serà que ens aturem a jutjar el què encara ha de donar els seus fruits. Que arribi el dia que ocupem la ment gaudint de la fe al mateix present!

una paràbola molt alliçonadora. Però que no acabem d'aprendre mai.