Meditació última
Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa a un poema
que no pot ésser escrit. Sóc amic de la idea perduda,
de l'inútil esforç perquè sonin uns mots dins la vall
que m'ha fet com sóc ara i del clos de la qual surto poc.
Mentre torno a estimar l'enyorança de l'adolescent
que vaig ésser llavors que de Mozart ben poc en sabia,
sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema.
És difícil salvar les fronteres del pur exercici
i comprendre el llenguatge atzarós dels objectes inerts.
Innombrables vegades he vist el castell que domina
unes terres on fou conreat aquest gest de la mà
que acarona la pedra escalfada, la terra dels avis,
tot sabent que el desig d'imitar-lo amb paraules ritmades
no seria acomplert. Sóc amic de la tarda d'hivern.
Sóc amic de les notes que obliden un cor massa gràvid
i de totes les coses que són més enllà dels meus límits.
Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema
i he sabut finalment que el poema mateix no pot ser.
Feliu Formosa, de El llibre de les meditacions
....
Soy amigo de la tarde de invierno que me predispone a un poema
que no puede escribirse. Soy amigo también de la idea perdida,
del inútil esfuerzo para que suenen palabras en el valle
que ha hecho de mí lo que soy, y del cual salgo poco.
Mientras vuelvo a apreciar la añoranza del muchacho
que fui entonces cuando de Mozart sabía tan poco,
soy amigo de la tarde de invierno que me predispone al poema.
Es difícil salvar las fronteras del puro ejercicio
y entender el lenguaje azaroso de los objetos inertes.
Innumerables veces he visto el castillo que domina
unas tierras donde fue cultivado este gesto de la mano
que acaricia la piedra caliente, la tierra de los abuelos,
sabiendo que el deseo de imitarlo con palabras ritmadas
no sería cumplido. Soy amigo de la tarde de invierno,
amigo de las notas que olvidan un corazón demasiado grávido
y de todas las cosas que están más allá de mis límites.
Soy amigo de la tarde de invierno que me predispone al poema
y finalmente he sabido que el poema mismo es imposible.
Traducido por José Corredor-Matheos





