logotipo

He anat creixent, amb el matí, sense imposar-me límit.

Coneixereu que sóc jo perquè la veu no ment.

Més amunt de les comes també hi ha l'esperança
i un poblet esquifit de rara prespectiva.

Quan torni us contaré tot de secrets.

Vosaltres
no ho creureu, però és cert que he estat hoste del vent
i de la llum només un sol instant,
i que de lluny del brogit, en el més alt silenci,
us he comprès
i us he estimat amb tota l'ànima.




Miquel Martí i Pol
poema III, de Quinze poemes

Hola, Marina.
Ya hace unos días que volví de vacaciones, y que mal lo llevo... jajaja. Nada, no me queda otra que mentalizarme y asumir de nuevo la rutina.
Nos leemos.
Un besote, guapísima.

Sol