La veritat, Maria, és que ben clares
vegades pens en tu. La voladissa
només d'una libèl.lula un tendríssim
matí de juliol, tal volta una aura,
un lleu batec de fulles somnolentes,
o per ventura l'ala de tristesa
que en una nit ben estrellada em toca
adesiara els polsos com si fossin
els tentacles de l'ànima i me'ls deixa
suaument adolorits, et fan presència.
Llavores- ja t'ho he dit, poques vegades-
véns cap a mi, tan nul.la i petitona
com te n'anares buit enllà, repòs
enllà, o com vulguis que això es digui.

(...)

Josep M. Llompart

Un petó i una rosa per a tu, marina

@;--'--,---

Bon dia Sant Jordi!