La falç al puny
Primers de juny. Ara és el temps per anar a pescar amb comoditat. Sí. La novetat és precisament aquesta: de pescar amb comoditat. En aquest país, aquest mes és el millor per a viure al costat de la mar, per a aprofitar l'encant dels seus vagarosos misteris. Les calmes de mar i de vent hi són tradicionals, llargues i persistents. Les aigües són clares, els fons immediats visibles, la carnació de la mar té sovint suavitats meravelloses. Sembla com si la naturalesa, fatigada de la inconstància primaveral, dels contrastos meteorològics, entrés en un període de repòs i de convalescència. El sol comença a escalfar, la llum és rutilant, sobre el cos tot fa una mica de nosa. L'enravenament hivernal esdevé un esponjament. Tot agafa un punt de brillantor i de petulància -tot vol fer acte de presència- dins de la vaguetat flotant de la vida de la terra. Els dies, no aclaparats encara per l'hòrrida canícula, orejats pels ventets petits, llargs i esvelts, tenen la mobilitat de la dona enamorada: són com transfiguracions successives. Les nits de lluna -amb llum de la lluna sobre les parets blanques que les oliveres deixen entreveure- tenen un encant de misteri una mica clandestí i de vegades - segons l'estat de l'esperit- una elevació incomparablement noble i angèlica. Les nits fosques, sota de l'estelada rutilant, es perden en una clarícia de la terra.
La vida de la mar és ara apassionant. És el moment en què el peix s'acosta al litoral, per tal de fresar, en aigües netes, assolellades, calentes. L'aigua s'emplena d'una vida densa, s'espesseeix d'éssers minúsculs i a la nit fosforeja. És el moment del zel del peix.
Existeixen moltes trampes que tenen un origen eròtic o obeeixen a la implacable necessitat de perpetuació universal, a la qual els peixos, com tots els éssers vius, estan sotmesos.
Com molts animals, el peix és sensible al color.
(...)
Si en un espai d'aigües poc profundes, hi arrossegueu un drap de color blanc veureu com els pops -si és que n'hi ha algun pels voltants- es llencen com feres sobre el drap, que estrenyen amb els seus tentacles sinistres. Abans de desprendre's del drap es deixen agafar com res, tan delirant és la seva ceguesa.
Fragment de Cinc històries del mar, de Josep Pla.
