logotipo

Com un angle de sal la llum damunt la pell. El retorn de l'estiu pels ponts de la memòria com un puntal escàs en un hivern contrari. Tots aquells cossos bells i les cartes jugades amb veritats absolutes entre somnis de gin i alfabets poc possibles fan un joc de cintura pel vell topos llatí. Tot el nou palimpsest refà l'original i et reveig dalt del pont saludant amb la mà o llançant-me a l'atzar d'un ral.li incontrolat. O també el reclam del meu cos entre engrunes sagrades.





Valerià Pujol
Els breus estius

sempre em fa un "no sé què" llegir en Valerià... el recordo i sempre lamento no haver sabut conèixe'l més quan ens vam conèixer

m'agrada molt trobar escrits seus, i quan en trobo un no sé mai que comentar... només em ve el seu record... en fi

un somriure

Hola desde Barranquilla, Colombia, te envío un caluroso saludo y mis felicitaciones por tu blog pero por sobre todo por el contenido. Me encantaría que visitaras el mio donde están consignados mis poemas. Espero tus valiosos comentarios.

www.mandalaspoemas.blogspot.com

Un abrazo,


Víctor González Solano