logotipo

img_google
Ad libitum
un petit racó on reprendre l'alè...al teu aire
 
Màscara



La veig sortir d'entre la multitud. Ve i no deixa de clavar-me la mirada. Les ziga-zagues blanques i negres m'etziben una ferocitat a la qual no estic avesat.

La tinc
aquí
fit a fit.

En silenci m'acaricia el coll de la camisa i juga a fer equilibris en el séc.
S'atansa. La meva orella bull i el batec em neix de la gola. L'alè tebi brolla dels seus llavis negres com les móres d'esbarzer, punxant. Xiuxiuejos indesxifrables fins que articula saps qui ets?.





Se escapa de la muchedumbre, viene hacia mí. Su ferocidad zigzagueante ata mis ojos entre blanco y negro.

Ahora
ahí delante
ella
clavada.

En silencio desliza sus dedos por el cuello de mi camisa y con media sonrisa sibilina hace juegos de equilibrista por el pliegue. Cerca. Mi oreja se enciende y los latidos nacen en la garganta. Labios de negra miel regalan un aliento tibio, un susurro flotante ¿sabes quién eres?.



 
...
ya escribi un comentario...
 
...
finalmente pude entrar , me gustoi casi todo!!!! tenemos ideas e imageness en comun...y come tuve amigas catalanas en Mexico, entiendo casi todo !!!
un abrazo,
myra
 
...
mmm, ... necessitaria posar, a vegades, una màscara entre els meus sentiments i la realitat per poder gaudir del sol del dia, ... i ara, cada matí interposar-la per no ferir-me més, ... sort que hi ha el so d'una guitarra, a l'albir, que sedueix la melangia i calla el patir, ... i una veu xiuxiuejant al vent, ...

preciosa aquesta màscara, ...
No