Més sobre la barrera del 5% a l'Estatut d'Autonomia
Les eleccions generals al Congrés i al Senat, la circunscripció és la provincia i com a mínim es necessita un mínim d'un 3% del total de vots de la província per tal d'entrar a formar part tant del Senat com del Congrés.
La majoria de Lleis electorals autonòmiques segueixen este model del 3% a nivell provincial (de circunscripció). Altres estatuts d''autonomia, un poc més restrictius, exigeixen en 5%, però també a nivell provincial. És el cas per exemple de Galícia.
El que és una raresa, jo diria més una il.legalitat, és el cas valencià on es demana sobrepassar la barrera del 5% a nivell de tota la Comunitat. És a dir que una formació
que obtintinguera el 5.9% del total a la provincia de Castelló, el 5.5% a la de Valencia, però el 3.5 a Alacant, en no superar el total del 5% a la Comuntitat sencera no entraria, deixant així a aproximadament 200.000 persones sense representació a Les Corts, negant la pluralitat i les diferents opinions
- Quina de les dos et pareix més representativa de la realitat?
- Quina de les dos el pareix més plural?
- Quina de les dos està mes d'acord amb el model estatal i amb la resta d'estatuts autonòmics?
- Quina de les dos el pareix més ètica, més democràtica i fins i tot més legal?
- Saps que amb la rebaixa al 3% el PP perdria la majoria absoluta que té actualment a les Corts?
- Et pareix que, apart de tota la cerimònia a la que assistirem pròximament, realment al PP i al PSOE els interessa rebaixar la barrera del 5%?
No a la barrera del 5% en l'Estatut d'Autonomia Valencià.
- La barrera del 5% s'aplica sobre el tota la Comunita tot i que la circumscripció electoral és la provincia.
- El nostre és l'únic territori no uniprovincial on existeix una barrera d'estes característiques.
- La barrera del 5% hauria impedit el desenvolupament polític de forces ara consolidades com el BNG, ERC, IC-V i IU a altres territoris.
- La barrera del 5% reforça els efectes del vot útil tant de la dreta com de l'esquerra. Ens conduix cap al bipartidisme polític
- la barrera del 5% autonòmic permet donar actes de diputat a llistes amb menys vots que altres en una mateixa circumscripció que es queden sense representació parlamentària.
- Alguns analistes afirmen que una barrera del 3% no haguera variat el colors dels governs. La barrera del 5% no ajuda a l'estabilitat simplement nega la pluralitat política parlamentària.
- Amb esta barrera s'exclouen les opcions de 200.000 electors al repartiment d'escons. Prop d'1 de cada 10 electors es queden sense representació.
- S'ha augmentat el nombre de diputats a la reforma de l'estatut mentre que incomprensiblement es manté la barrera.
- Bona part dels experts i les organitzacions consultades per la Ponència de Reforma es pronunciaren en contra d'esta barrera. Entre ells experts contitucionalistes valencians com Vicent Franch o Martinez Sospedra.
- La barrera s'argumentà en el seu moment per evitar l'emrgència de forces cantonalistes i d'extrema-dreta. Finalitzada la transició l'argument fa aigües per tots els costats.
- Durant el procés d'estudi de la reforma la Ponència rebé prop de dos milers de suggeriments ciutadans reclamant la rebaixa d'esta barrera electoral.
- A la Ponència de Reforma de l'Estatut valencià es contemplà la possibilitat de rebaixa però les tensions entre ''zaplanistes'' i ''campsistes'' forçaren al PP a vetar esta.
- No pocs experts dubten de la seua correspondència amb els principis constitucionals de representativitat.