RECORDANT L'OVIDI, per a Juan Borras
(he volgut rescatar aquest post antic per a insertar la música i dedicar-lo al IMPRESENTABLE DE JUAN BORRAS)
Per als qui no conegueu a este personatge, vos explicaré un poc amb qui ens juguem els diners:
Este home es pensa que és un crític, però al meu entendre un crític és capaç de aplaudir les coses bones i de criticar les coses roins, i vosté no, senyor, vosté soles es capaç de criticar els partits d'esquerres i defendre sempre al PP, sempre. Es veu que el PP i els seus polítics no s'equivoquen mai...
Este home és un gran defensor de la llengua valenciana, això sí, en castellà. I a més este home encara està amb allò dels any 80 de si és català o valencià, o si hi ha un llibre que data del no sé quant, que ja estava escrit en valencià i que no sé quins rotllos més... Una cosa: el tema català contra valencià no té eixa solució. Si vosté realment se sent valencià, escriga i parle en valencià. Conforme vosté vullga, em dóna igual, però utilitze-lo i no es passe la vida criticant perquè el que demostra es que té un odi visceral contra tot allò català i és aleshores quant li se veu el "plumero" i perd la poqueta raó que puguera tindre.
Permeta que li dónde un xicotet consell: dedique's a donar de menjar a les palometes i a arreplegar als seun nets al eixier de l'escola, i com a molt si m'estira a fer algun mitin contra el català en el bar dels jubilats i deixe de pegar-nos la palisa amb els seus articles monotemàtics, repetitius i paranoics !!!
I ara, dedicat a vosté, una cançó d'una persona que va escriure, va cantar, i va viure en valencià
Per als qui no conegueu a este personatge, vos explicaré un poc amb qui ens juguem els diners:
Este home es pensa que és un crític, però al meu entendre un crític és capaç de aplaudir les coses bones i de criticar les coses roins, i vosté no, senyor, vosté soles es capaç de criticar els partits d'esquerres i defendre sempre al PP, sempre. Es veu que el PP i els seus polítics no s'equivoquen mai...
Este home és un gran defensor de la llengua valenciana, això sí, en castellà. I a més este home encara està amb allò dels any 80 de si és català o valencià, o si hi ha un llibre que data del no sé quant, que ja estava escrit en valencià i que no sé quins rotllos més... Una cosa: el tema català contra valencià no té eixa solució. Si vosté realment se sent valencià, escriga i parle en valencià. Conforme vosté vullga, em dóna igual, però utilitze-lo i no es passe la vida criticant perquè el que demostra es que té un odi visceral contra tot allò català i és aleshores quant li se veu el "plumero" i perd la poqueta raó que puguera tindre.
Permeta que li dónde un xicotet consell: dedique's a donar de menjar a les palometes i a arreplegar als seun nets al eixier de l'escola, i com a molt si m'estira a fer algun mitin contra el català en el bar dels jubilats i deixe de pegar-nos la palisa amb els seus articles monotemàtics, repetitius i paranoics !!!
I ara, dedicat a vosté, una cançó d'una persona que va escriure, va cantar, i va viure en valencià
...
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català.
i ho faig a la manera de València.
