BON NADAL
BON NADAL I FELIÇ ANY 2.005
us apunto un poema que m'ha recitat l'Angel, un nen de 4 anys:(és el primer poema que li han ensenyat a escola)
L'escola es tancada. Hi ha llum al carrer
La senyora Pepa saluda al carter.
Bon dia, avui es Nadal
que té una carteta? que té una postal?
porta una carteta del seu fill Pascual
escriu de Suïssa
i diu:
BON NADAL
Espero que us agradi.
Per la meva part desitjar-vos unes Bones Festes Nadalenques.
angmar
UNES LINIES AMB MOLT SIGNIFICAT!!!
"VIGILA ESPERIT VIGILA, NO PERDIS MAI EL TEU NORD, NO ET DEIXIS DUR A LA TRANQUIL.LA AÏGUA MANSA DE CAP PORT"
Aquestes dues linies segons la meva interpretació volen dir que que has de lluitar per aconseguir una meta; però a la vegada és molt dur, perquè a qui no li atreu "el port"?,
qui no es cansa de lluitar i lluitar i es pregunta el perquè de tanta lluita si al final potser no tindràs res?
Qui no ha pensat que ha arribat on volia, i després ha resultat que no ho era, i a més l'aïgua mansa se li ha tornat aïgua turbulenta, i el port ha desaparegut?
Qui no ha perdut el nord de vegades, i no l'ha trobat en l'horitzó?
De petita vaig llegir aquest poema, i em va agradar moltíssim, pero a la vegada m'ha fet plantejar sempre aquestes preguntes.
Espero que us agradi, cibernautes
Aquestes dues linies segons la meva interpretació volen dir que que has de lluitar per aconseguir una meta; però a la vegada és molt dur, perquè a qui no li atreu "el port"?,
qui no es cansa de lluitar i lluitar i es pregunta el perquè de tanta lluita si al final potser no tindràs res?
Qui no ha pensat que ha arribat on volia, i després ha resultat que no ho era, i a més l'aïgua mansa se li ha tornat aïgua turbulenta, i el port ha desaparegut?
Qui no ha perdut el nord de vegades, i no l'ha trobat en l'horitzó?
De petita vaig llegir aquest poema, i em va agradar moltíssim, pero a la vegada m'ha fet plantejar sempre aquestes preguntes.
Espero que us agradi, cibernautes
EL CAS CHAMBA
Acabo de sentir a les noticies una cosa que m'ha deixat glaçada, resulta que el "Sr. Chamba", presumpte autor de l'assessinat de la noia estudiant de dret d'Alpicat (Lleida) havia estat detingut i comdemnat per la violació i assessinat de 8 noies al seu país d'origen, però que degut a una reducció de comdemna havia quedat lliure.
No ho entenc!!!
Jo no sé si és l'assassi o no, i no sóc ningú per emetre un veredicte, però si es veritat que ha estat ell, se'm plantejen un munt de preguntes:
- com es que un Sr. amb aquest passat circulava tranquil.lament per Lleida?
Si que podia haver-se regenerat, però en una societat que amb un click de ratolí sabem el que passa a l'altra punta del món, no podriem utilitzar-ho per saber qui entra al nostre país, si més no, un toc d'atenció.
- com es que se'l va contractar?
Quines referencies tenia aquest Sr., avui en dia costa molt trobar feina i resulta que contracten un ex-assassi sense cap mena de problema.
Bé, suposo que hi han moltes incognites encara per resoldre, i torno a repetir que jo no sóc qui per jutgar, el que si que se, es que hagi estat qui hagi estat, aquesta pobra noia ja no pot contar i a ben segur que la seva familia esta desolada, per aquesta brutal perdúa.
Des d'aqui el meu condol, i ànims per tirar endavant.
No ho entenc!!!
Jo no sé si és l'assassi o no, i no sóc ningú per emetre un veredicte, però si es veritat que ha estat ell, se'm plantejen un munt de preguntes:
- com es que un Sr. amb aquest passat circulava tranquil.lament per Lleida?
Si que podia haver-se regenerat, però en una societat que amb un click de ratolí sabem el que passa a l'altra punta del món, no podriem utilitzar-ho per saber qui entra al nostre país, si més no, un toc d'atenció.
- com es que se'l va contractar?
Quines referencies tenia aquest Sr., avui en dia costa molt trobar feina i resulta que contracten un ex-assassi sense cap mena de problema.
Bé, suposo que hi han moltes incognites encara per resoldre, i torno a repetir que jo no sóc qui per jutgar, el que si que se, es que hagi estat qui hagi estat, aquesta pobra noia ja no pot contar i a ben segur que la seva familia esta desolada, per aquesta brutal perdúa.
Des d'aqui el meu condol, i ànims per tirar endavant.
LA MARATÓ DE TV3: COL.LABOREM
El proper dia 19 de desembre es realitzarà la marató de TV3, que aquest any està destinat a l'investigació del CANCER.
Els Ajuntaments, les Diputacions, els organismes oficials, i les institucions privades organitzen activitats per recaptar fons per aquesta fita.
Si podeu col.laboreu, un petit gra de sorra, pot convertir-se en tot un sorral.
Els Ajuntaments, les Diputacions, els organismes oficials, i les institucions privades organitzen activitats per recaptar fons per aquesta fita.
Si podeu col.laboreu, un petit gra de sorra, pot convertir-se en tot un sorral.
EL PONT DE LA CONSTITUCIÓ
O més ben dit, el mega-pont.
Els dies posteriors a aquesta data tothom et preguntava: "què, on vas pel pont?", "que faràs aquests dies de festa?".
Jo, la veritat es que m'he quedat a casa. No perquè hagués de treballar com ha passat a algunes persones, sinò perquè tenia una situació bastant complicada a casa meva, o no m'he pogut ni moure, ni tan sols he pogut fer el "gandul" aprofitant aquests dies.
El dijous tothom tornara a la feina, alguns vindran de Praga, altres de Venecia, altres de Valencia, altres hauran anat a passar algun dia a Andorra, altres hauran aprofitat aquests dies per fer les compres de Nadal (que aquest any cau tan malament - pels treballadors, es clar - que no tindrem temps ni de fer les compres nadalenques).
Tots ells ens explicaràn que han fet aquest pont.
El pont de la Constitució es com el tret de sortida del consumisme nadalenc, i no es pas que no m'agradi ,perquè a l'hora de consumir potser sóc la primera, m'encanta anar a comprar. Però es que veien com està funcionant tot el sistema, em veig fent les compres de Nadal al mes d'agost per les vacances d'estiu.
Bé, avui no estic gaire inspirada; però des d'aqui desitjo un feliç retorn als que estan de "puenting".
Els dies posteriors a aquesta data tothom et preguntava: "què, on vas pel pont?", "que faràs aquests dies de festa?".
Jo, la veritat es que m'he quedat a casa. No perquè hagués de treballar com ha passat a algunes persones, sinò perquè tenia una situació bastant complicada a casa meva, o no m'he pogut ni moure, ni tan sols he pogut fer el "gandul" aprofitant aquests dies.
El dijous tothom tornara a la feina, alguns vindran de Praga, altres de Venecia, altres de Valencia, altres hauran anat a passar algun dia a Andorra, altres hauran aprofitat aquests dies per fer les compres de Nadal (que aquest any cau tan malament - pels treballadors, es clar - que no tindrem temps ni de fer les compres nadalenques).
Tots ells ens explicaràn que han fet aquest pont.
El pont de la Constitució es com el tret de sortida del consumisme nadalenc, i no es pas que no m'agradi ,perquè a l'hora de consumir potser sóc la primera, m'encanta anar a comprar. Però es que veien com està funcionant tot el sistema, em veig fent les compres de Nadal al mes d'agost per les vacances d'estiu.
Bé, avui no estic gaire inspirada; però des d'aqui desitjo un feliç retorn als que estan de "puenting".
REFLEXIÓ SOBRE LA DEMENCIA SENIL
Sento començar la meva pàgina web sobre un tema que particularment no m'agrada massa; però per desgracia es una de les coses que en aquest moment m'envolta.
La meva estimada avia degut a una caiguda ha vist agreujat el seu estat - del qual jo no me'n volia donar compte - de demencia senil. El que jo pensava que eren simplement oblids de memòria, perquè al cap d'una petita estona tornava a ser la que era, era el començament d'aquesta malaltia.
Potser pensareu què que és el que vull d'una persona de 92 anys - que es la seva edat -, potser no ho se ni jo mateixa -, voldria que anés fent anys al meu cantó, però bé, amb tot el seu coneixement.
Ja se que el que vull és una utopia, però voleu dir que si no haguessin aquests tipus d'enfermetats no viuriem millor, si més no, amb més qualitat de vida.
Jo sols ser que avui em sento bastant malament emocionalment, perquè veig que ella està patint, es com si la meva àvia a estones es convertis en una estranya que habita el seu cos.
Desitjaria que fos momentani i que es curés, però potser es somiar massa.
Des d'aqui demanaria que en lloc de tantes residencies, ens ensenyessin a tractar a les persones de l'entorn, amb pacients amb aquestes malalties, que ens ajudessin a fer-nos la vida més fàcil als familiars i que investiguessin bé les causes d'aquestes malalties degeneratives perquè segons els estudis de població cada dia hi ha més gent gran, i l'important al menys per mi no es arribar a ser molt i molt velleta, sinò arriba amb qualitat de vida fins a la fi.
La meva estimada avia degut a una caiguda ha vist agreujat el seu estat - del qual jo no me'n volia donar compte - de demencia senil. El que jo pensava que eren simplement oblids de memòria, perquè al cap d'una petita estona tornava a ser la que era, era el començament d'aquesta malaltia.
Potser pensareu què que és el que vull d'una persona de 92 anys - que es la seva edat -, potser no ho se ni jo mateixa -, voldria que anés fent anys al meu cantó, però bé, amb tot el seu coneixement.
Ja se que el que vull és una utopia, però voleu dir que si no haguessin aquests tipus d'enfermetats no viuriem millor, si més no, amb més qualitat de vida.
Jo sols ser que avui em sento bastant malament emocionalment, perquè veig que ella està patint, es com si la meva àvia a estones es convertis en una estranya que habita el seu cos.
Desitjaria que fos momentani i que es curés, però potser es somiar massa.
Des d'aqui demanaria que en lloc de tantes residencies, ens ensenyessin a tractar a les persones de l'entorn, amb pacients amb aquestes malalties, que ens ajudessin a fer-nos la vida més fàcil als familiars i que investiguessin bé les causes d'aquestes malalties degeneratives perquè segons els estudis de població cada dia hi ha més gent gran, i l'important al menys per mi no es arribar a ser molt i molt velleta, sinò arriba amb qualitat de vida fins a la fi.
ACCEPTEU LES MEVES DISCULPES
En primer lloc abans de començar a fer la pàgina, he de demanar disculpes als qui entrin a angmar, perquè em vaig oblidar de la contrasenya i no ha hagut manera de entrar-hi. M'he vist obligada a crear-ne una altra.