EN RECORD DE LA MEVA ÀVIA
Fa avui una setmana que varem enterrar a la meva àvia.
Era una tota una senyora que havia viscut molt, va morir als 93 anys, dels quals va viure en plenitud 91, els altres dos ja començava a deixar de ser la que era, i els ultims tres mesos va patir massa.
Formava part d'aquella generació que va viure la República, la Guerra Civil, la postguerra, i la calma i l'evolució en tots els camps dels últims temps (quan li parlava d'internet mirava d'entendre-ho, tot i que em sembla que no ho entenia massa).
Encara em sembla sentir-la dient-me que la vida te ensenya a soportar les coses, clar que ella havia patit bastant d'adolescent i joveneta amb la guerra, nascuda de casa bona, va patir la mort del seu pare, i la del seu germà mort a la guerra, que la va deixar amb la seva mare vidua, i va tindre que espavilar-se per portar menjar per les dues. Després les coses van començar a millorar, va coneixer el meu avi i junts van formar una familia, van tenir dos fills, i tres nétes.
Estimada àvia, sempre recordaré els que em deies, el teu somriure quan em miraves, i tot un seguit de coses. Espero que allà on estiguis rebis el petó que t'envio.
Era una tota una senyora que havia viscut molt, va morir als 93 anys, dels quals va viure en plenitud 91, els altres dos ja començava a deixar de ser la que era, i els ultims tres mesos va patir massa.
Formava part d'aquella generació que va viure la República, la Guerra Civil, la postguerra, i la calma i l'evolució en tots els camps dels últims temps (quan li parlava d'internet mirava d'entendre-ho, tot i que em sembla que no ho entenia massa).
Encara em sembla sentir-la dient-me que la vida te ensenya a soportar les coses, clar que ella havia patit bastant d'adolescent i joveneta amb la guerra, nascuda de casa bona, va patir la mort del seu pare, i la del seu germà mort a la guerra, que la va deixar amb la seva mare vidua, i va tindre que espavilar-se per portar menjar per les dues. Després les coses van començar a millorar, va coneixer el meu avi i junts van formar una familia, van tenir dos fills, i tres nétes.
Estimada àvia, sempre recordaré els que em deies, el teu somriure quan em miraves, i tot un seguit de coses. Espero que allà on estiguis rebis el petó que t'envio.
Comentario:
Comentario:
Comentario:
M'agradaria que algun dia poguessis reemprendre el que vas començar amb aquesta pàgina. Espero llegir-te de nou!
Comentario:
M'has emocionat.
Un petó, de tot cor.
Un petó, de tot cor.