Pujada al Costabona i experiència amb les raquetes de neu
Ha resultat un dia fantàstic per gaudir dels cims nevats del Pirineu i amb dies com aquests n'hi ha prou per justificar moltes més matinades com la d'avui.
Havíem quedat a les 6 a l'entrada de La Garriga i ens dirigiem a Setcases per pujar el Costabona (2464 m). Al final a Setcases ens hem reunit 11 persones amb l'intenció que el "master" de la muntanya Daniel Comerma ens ensenyés a fer servir el piolet i les raquetes de neu.
A la pujada no hi ha hagut oportunitat, donat que la neu no teniu prou dificultat per a justificar l'ús del piolet ni tampoc estava tan tova com per a fer servir les raquetes. Per tant, xino xano, hem fet via al cim a molt bon ritme.
No és pot dir res més que el paissatge nevat era meravellós i que s'hi respirava una tranquilita absoluta, menys algunes baralles amb objectes singulars. Però no ens oblidem de la truita de la mare del Daniel, que ha aportat una nota d'"aute cuisine" a l'excursió. Mai més podrem concebre una excursió sense aquesta delícia (La pròxima vegada molt més gran siusplau, o l'Eli i l'Elena no en tindran prou). I alguns, no direm noms, ja saben que a la pròxima excursió no poden faltar les seves croquetes i el seu cava casolans. En la pròxima excursió tots amb tupper-wares plens de receptes gustoses, prohibits els entrepans!!!
A la baixada, com que el sol havia estat fonent la neu tot el matí, sí que hi ha hagut oportunitat de provar això de les raquetes i a nosaltres en particular ens ha encantat. Haurem de buscar noves oportunitats per a fer-les servir.
En resum, un dia assoleiat viscut amb una activitat saludable i en molt bona companyia. Un 10 pel monitor que ens ha cuidat tan bé com quan ens recordava cada hora que ens havíem de posar el protector solar.
Acompanyo algunes fotos de la jornada:
Havíem quedat a les 6 a l'entrada de La Garriga i ens dirigiem a Setcases per pujar el Costabona (2464 m). Al final a Setcases ens hem reunit 11 persones amb l'intenció que el "master" de la muntanya Daniel Comerma ens ensenyés a fer servir el piolet i les raquetes de neu.
A la pujada no hi ha hagut oportunitat, donat que la neu no teniu prou dificultat per a justificar l'ús del piolet ni tampoc estava tan tova com per a fer servir les raquetes. Per tant, xino xano, hem fet via al cim a molt bon ritme.
No és pot dir res més que el paissatge nevat era meravellós i que s'hi respirava una tranquilita absoluta, menys algunes baralles amb objectes singulars. Però no ens oblidem de la truita de la mare del Daniel, que ha aportat una nota d'"aute cuisine" a l'excursió. Mai més podrem concebre una excursió sense aquesta delícia (La pròxima vegada molt més gran siusplau, o l'Eli i l'Elena no en tindran prou). I alguns, no direm noms, ja saben que a la pròxima excursió no poden faltar les seves croquetes i el seu cava casolans. En la pròxima excursió tots amb tupper-wares plens de receptes gustoses, prohibits els entrepans!!!
A la baixada, com que el sol havia estat fonent la neu tot el matí, sí que hi ha hagut oportunitat de provar això de les raquetes i a nosaltres en particular ens ha encantat. Haurem de buscar noves oportunitats per a fer-les servir.
En resum, un dia assoleiat viscut amb una activitat saludable i en molt bona companyia. Un 10 pel monitor que ens ha cuidat tan bé com quan ens recordava cada hora que ens havíem de posar el protector solar.
Acompanyo algunes fotos de la jornada:
Una caminada molt ben organitzada
Aquesta vegada m'he decidit a escriure en català donat que tota la meva audiència és capaç d'entendre'l, fins i tot els amics d'Alacant.
Diumenge passat per invitació de l'Alba Bacardit vam participar a la Transèquia. És una caminada popular que cada any recorre la sèquia de Manresa des de Balsareny fins a Manresa (26 Km). És un recorregut molt planer i sense cap dificultat, apte per tant per apuntar-s'hi en família.
Inicialment havíem de ser 6 els que hi participàvem, però per diferentes malalties al final ens vam quedar l'Alba, la Maria (una amiga de Martorell), l'Anna i un servidor.
És interessant també l'història mig llegenda (o no, depèn de lo escèptic de cadascú) que podeu llegir a l'enllaç que he posat abans. Encara que ningú no us l'explicarà també com la mateixa Alba que diumenge com a mínim la va haver d'explicar 3 vegades.
Malgrat les prediccions de tv3 el temps va ser fantàstic, un dia assoleiat i sense fred.
A més l'organització va ser fantàstica, em trec el barret davant d'ells: ens vam donar de tot (butifarra abans de començar, fruita, aigua, sucs, galetes) i tot per només 2 €, autocar inclós. Moltes gràcies als organitzadors.
Per tot això, ben segur que l'any vinent repetirem encara que potser la farem en bici.
Per acabar us deixo un parell de fotos (l'Ana en va fer moltes més però jo he volgut sel.leccionar aquestes dues). A veure si us animeu per l'any vinent ja siga a peu o en bici (fins i tot la podríeu fer a cavall si és que en teniu un).
Un paissatge fantàstic amb Monserrat de fons:
L'equip al complet:
Una abraçada a tothom.
Diumenge passat per invitació de l'Alba Bacardit vam participar a la Transèquia. És una caminada popular que cada any recorre la sèquia de Manresa des de Balsareny fins a Manresa (26 Km). És un recorregut molt planer i sense cap dificultat, apte per tant per apuntar-s'hi en família.
Inicialment havíem de ser 6 els que hi participàvem, però per diferentes malalties al final ens vam quedar l'Alba, la Maria (una amiga de Martorell), l'Anna i un servidor.
És interessant també l'història mig llegenda (o no, depèn de lo escèptic de cadascú) que podeu llegir a l'enllaç que he posat abans. Encara que ningú no us l'explicarà també com la mateixa Alba que diumenge com a mínim la va haver d'explicar 3 vegades.
Malgrat les prediccions de tv3 el temps va ser fantàstic, un dia assoleiat i sense fred.
A més l'organització va ser fantàstica, em trec el barret davant d'ells: ens vam donar de tot (butifarra abans de començar, fruita, aigua, sucs, galetes) i tot per només 2 €, autocar inclós. Moltes gràcies als organitzadors.
Per tot això, ben segur que l'any vinent repetirem encara que potser la farem en bici.
Per acabar us deixo un parell de fotos (l'Ana en va fer moltes més però jo he volgut sel.leccionar aquestes dues). A veure si us animeu per l'any vinent ja siga a peu o en bici (fins i tot la podríeu fer a cavall si és que en teniu un).
Un paissatge fantàstic amb Monserrat de fons:
L'equip al complet:
Una abraçada a tothom.