Una caminada molt ben organitzada
Aquesta vegada m'he decidit a escriure en català donat que tota la meva audiència és capaç d'entendre'l, fins i tot els amics d'Alacant.
Diumenge passat per invitació de l'Alba Bacardit vam participar a la Transèquia. És una caminada popular que cada any recorre la sèquia de Manresa des de Balsareny fins a Manresa (26 Km). És un recorregut molt planer i sense cap dificultat, apte per tant per apuntar-s'hi en família.
Inicialment havíem de ser 6 els que hi participàvem, però per diferentes malalties al final ens vam quedar l'Alba, la Maria (una amiga de Martorell), l'Anna i un servidor.
És interessant també l'història mig llegenda (o no, depèn de lo escèptic de cadascú) que podeu llegir a l'enllaç que he posat abans. Encara que ningú no us l'explicarà també com la mateixa Alba que diumenge com a mínim la va haver d'explicar 3 vegades.
Malgrat les prediccions de tv3 el temps va ser fantàstic, un dia assoleiat i sense fred.
A més l'organització va ser fantàstica, em trec el barret davant d'ells: ens vam donar de tot (butifarra abans de començar, fruita, aigua, sucs, galetes) i tot per només 2 €, autocar inclós. Moltes gràcies als organitzadors.
Per tot això, ben segur que l'any vinent repetirem encara que potser la farem en bici.
Per acabar us deixo un parell de fotos (l'Ana en va fer moltes més però jo he volgut sel.leccionar aquestes dues). A veure si us animeu per l'any vinent ja siga a peu o en bici (fins i tot la podríeu fer a cavall si és que en teniu un).
Un paissatge fantàstic amb Monserrat de fons:
L'equip al complet:
Una abraçada a tothom.
Diumenge passat per invitació de l'Alba Bacardit vam participar a la Transèquia. És una caminada popular que cada any recorre la sèquia de Manresa des de Balsareny fins a Manresa (26 Km). És un recorregut molt planer i sense cap dificultat, apte per tant per apuntar-s'hi en família.
Inicialment havíem de ser 6 els que hi participàvem, però per diferentes malalties al final ens vam quedar l'Alba, la Maria (una amiga de Martorell), l'Anna i un servidor.
És interessant també l'història mig llegenda (o no, depèn de lo escèptic de cadascú) que podeu llegir a l'enllaç que he posat abans. Encara que ningú no us l'explicarà també com la mateixa Alba que diumenge com a mínim la va haver d'explicar 3 vegades.
Malgrat les prediccions de tv3 el temps va ser fantàstic, un dia assoleiat i sense fred.
A més l'organització va ser fantàstica, em trec el barret davant d'ells: ens vam donar de tot (butifarra abans de començar, fruita, aigua, sucs, galetes) i tot per només 2 €, autocar inclós. Moltes gràcies als organitzadors.
Per tot això, ben segur que l'any vinent repetirem encara que potser la farem en bici.
Per acabar us deixo un parell de fotos (l'Ana en va fer moltes més però jo he volgut sel.leccionar aquestes dues). A veure si us animeu per l'any vinent ja siga a peu o en bici (fins i tot la podríeu fer a cavall si és que en teniu un).
Un paissatge fantàstic amb Monserrat de fons:
L'equip al complet:
Una abraçada a tothom.
Comentario:
Hola,
A la próxima me apunto que también quiero salir en las fotos y créditos... y además quiero conocer los Cingles de Berti.
Rafa.
A la próxima me apunto que también quiero salir en las fotos y créditos... y además quiero conocer los Cingles de Berti.
Rafa.
Comentario:
Hola Dani,
Ya me dejarás ver las fotos. Vaya nubes, lástima que no pudiésemos cazar aquellas que perseguimos hace un año en este mismo sitio.
Te felicito por el blog.
Nos vemos.
Ya me dejarás ver las fotos. Vaya nubes, lástima que no pudiésemos cazar aquellas que perseguimos hace un año en este mismo sitio.
Te felicito por el blog.
Nos vemos.