Tortellà
XVII Fira de Quaresma, agrícola, artesana, comercial i gastronòmica. 9.00. Inici de l'activitat firal. Demostracions artesanes: culleraires, filadors, espardenyers, sabaters... 8.30. Esmorzar típic de forquilla als establiments de la localitat. 9.30. Casa de la Vila. Benvinguda de la delegació de l'Ajuntament de Sant Llorenç de Cerdans. Acte institucional de l'aniversari de l'agermanament. Visita a la fira d'autoritats i convidats. Inauguració del carrer Sant Llorenç de Cerdans. 10.00. Casal de la Gent Gran Pont de Llierca. Inauguració de les exposicions de manualitats, de les primeres bombes Espa i d'escultures de pedra de Liberto Nogué. 10.00. Inici del II Concurs de pintura ràpida. 11.15. Església de Santa Maria. Missa cantada pel cor parroquial. 12.00. Sala d'actes i exposicions. Inauguració de l'exposició fotogràfica Culleraires de Tortellà. Xerrada-col·loqui a càrrec de Josep Guix, director dels SSTT d'Agricultura i representants de les empreses Bauxó, Faig, Fontàs i Serra-Quintana. 17.00. Plaça del Mercat. Sardanes amb la cobla Bofills.
N-260 Argelaguer
El Presidente de la Generalitat, José Montilla y la Vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, han reafirmado este sábado en Barcelona su voluntad de seguir con el desarrollo del Estatut en los términos previstos y han comenzado a trabajar en los puntos que próximamente abordarán en La Comisión Bilateral y el los parlamentos español y catalán, así como en los dos ejecutivos.
En la reunión también se ha comentado sobre el tramo de la N-260 entre Argelaguer y Olot, acompañadas de una transferencia de 16 millones de euros.
En la reunión también se ha comentado sobre el tramo de la N-260 entre Argelaguer y Olot, acompañadas de una transferencia de 16 millones de euros.

Del discurs a la transformació social
Raül Valls* L´escalfament del planeta: del discurs a la transformació social
L´evidència és cada cop més palpable, l´ésser humà ha esdevingut una autèntica força amb capacitat de modificar el clima del planeta. Sonen totes les alarmes. No és per menys si donem valor al treball dels experts del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que des de fa anys ens vénen advertint dels riscos de continuar mantenint el model industrial - productivista que hem anat exacerbant les darreres dècades. Tot i això, i malgrat el gest preocupat i els discursos grandiloqüents que invoquen a una «responsabilitat global» de no se sap per què ni per qui, no sembla que a curt termini s´estigui disposat a canviar polítiques i objectius.
aixÍ com és clar que el clima s´està modificant, i que les conseqüències ambientals, socials, econòmiques i per a la salut de la gent seran evidents, també és clar que cap govern vol ser el primer a encapçalar decididament un tomb cap al seny i la prudència. I no ens referim a les «polítiques ambientals», que millor o pitjor, amb avenços i retrocessos van duent a terme una tasca generalment defensiva (protecció del territori, reintroducció d´espècies, millora de la qualitat dels rius, gestió de residus, etc.), sinó a la necessària transició envers un model de societat sostenible a partir d´un programa que tenyeixi tota l´acció de govern. Ningú diu que això sigui fàcil, però està clar que el temps s´esgota i les possibilitats de restauració es van reduint. O aquest canvi es dóna o les conseqüències seran imprevisibles i potser catastròfiques. És evident que no podem seguir desmuntant amb una mà allò que amb feina i esforç construïm amb l´altra. Dos exemples escenifiquen clarament aquesta idea:
El Pla d´infraestructures de transport de Catalunya (PITC) i la política energètica. El PITC segueix obsessivament apostant pel binomi xarxa viària-vehicle privat, treballant amb previsions de trànsit futur que fan totalment inoperants qualsevol legislació sobre la qualitat de l´aire, les emissions de CO2, o la connectivitat ecològica dels espais oberts. Aclarim-ho, no es combatrà el canvi climàtic i les seves conseqüències si no es redueix la mobilitat privada, i això és del tot improbable mentre es continuï l´actual model que només concep la projecció i construcció de més carreteres com a opció de millora. La política energètica seria un segon exemple i no menys important. Aquí hem de ser seriosos i contundents. Les polítiques energètiques han de deixar de fomentar l´ús de recursos no renovables, com els combustibles fòssils.
En concret, i més enllà dels aspectes paisatgístic i de salut de les persones, temes no menors, la línia elèctrica de 400.000 volts respon a la continuació d´un model energètic obsolet per l´enorme problemàtica ambiental i tècnica que suposa. Últimament sentim a dir que l´energia nuclear és la millor opció per fer front al canvi climàtic, ja que no emet CO2. És molt greu i irresponsable justificar així una font energètica que genera residus radioactius dels que encara no sabem què fer-ne i que inevitablement ens situaran en un escenari encara més complicat en un futur. Si qüestionem el model de transport i de consum energètic és, entre altres coses, perquè són els dos principals factors que impulsen l´escalfament global. No obstant això, som conscients que només representen la punta de l´iceberg, ja que darrere hi ha les polítiques d´ocupació del sòl que sens dubte agreugen el problema: la dispersió urbanística i el creixement sense control multiplica les necessitats de mobilitat i és molt ineficaç des del punt de vista energètic. Un planejament basat en la generació de proximitats i l´apropament de les fonts energètiques al lloc de consum, evitaria les pèrdues provocades pel transport i estalviaria al territori greus impactes socials i ambientals.
Cal un canvi profund en les polítiques, i quasi ens atreviríem a dir un canvi global en la política entesa com «els afers públics». Difícilment podrem transitar cap a un escenari més sostenible si no som capaços d´aprofundir en la democràcia i la igualtat social i econòmica. Una nova cultura del territori demana també una ciutadania activa i responsable capaç d´assumir els reptes d´un entorn amb límits. Necessita una societat més igualitària i equilibrada, ja que difícilment la prudència i la contenció s´estendran en un món on les diferències socials segueixin creixent.
Ens cal un canvi cultural, i no precisament menor. No afrontar-lo ens aboca a l´abisme. I que ningú s´equivoqui, no ens referim només a un desastre ecològic que degradi més el nostre entorn natural, sinó la possibilitat d´una vida humana de qualitat i més enllà a les nostres possibilitats de supervivència.
Correm el perill de superar els límits del planeta, i properament superarem els límits del nostre entorn immediat. Només cal parar atenció als indicadors ambientals i a les tendències que apunten. Continuar amb l´actual model, tal i com pretenen alguns dirigents econòmics i polítics és precipitar-nos cap un pou on no es veu el fons. El darrer informe de l´IPCC és només una advertència del que sens dubte és l´autèntic «tema del nostre temps». Defugir-lo més és tan cec com imprudent. L´aposta per a la sostenibilitat és en aquest context una opció de transformació radical, i en cap cas un element retòric o decoratiu per demostrar fictíciament que s´està a l´alçada dels temps. Aquesta és un gesticulació que no ens podem permetre ni un dia més.
*Portaveu de l´Associació de Naturalistes de Girona.
L´evidència és cada cop més palpable, l´ésser humà ha esdevingut una autèntica força amb capacitat de modificar el clima del planeta. Sonen totes les alarmes. No és per menys si donem valor al treball dels experts del Grup Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), que des de fa anys ens vénen advertint dels riscos de continuar mantenint el model industrial - productivista que hem anat exacerbant les darreres dècades. Tot i això, i malgrat el gest preocupat i els discursos grandiloqüents que invoquen a una «responsabilitat global» de no se sap per què ni per qui, no sembla que a curt termini s´estigui disposat a canviar polítiques i objectius.
aixÍ com és clar que el clima s´està modificant, i que les conseqüències ambientals, socials, econòmiques i per a la salut de la gent seran evidents, també és clar que cap govern vol ser el primer a encapçalar decididament un tomb cap al seny i la prudència. I no ens referim a les «polítiques ambientals», que millor o pitjor, amb avenços i retrocessos van duent a terme una tasca generalment defensiva (protecció del territori, reintroducció d´espècies, millora de la qualitat dels rius, gestió de residus, etc.), sinó a la necessària transició envers un model de societat sostenible a partir d´un programa que tenyeixi tota l´acció de govern. Ningú diu que això sigui fàcil, però està clar que el temps s´esgota i les possibilitats de restauració es van reduint. O aquest canvi es dóna o les conseqüències seran imprevisibles i potser catastròfiques. És evident que no podem seguir desmuntant amb una mà allò que amb feina i esforç construïm amb l´altra. Dos exemples escenifiquen clarament aquesta idea:
El Pla d´infraestructures de transport de Catalunya (PITC) i la política energètica. El PITC segueix obsessivament apostant pel binomi xarxa viària-vehicle privat, treballant amb previsions de trànsit futur que fan totalment inoperants qualsevol legislació sobre la qualitat de l´aire, les emissions de CO2, o la connectivitat ecològica dels espais oberts. Aclarim-ho, no es combatrà el canvi climàtic i les seves conseqüències si no es redueix la mobilitat privada, i això és del tot improbable mentre es continuï l´actual model que només concep la projecció i construcció de més carreteres com a opció de millora. La política energètica seria un segon exemple i no menys important. Aquí hem de ser seriosos i contundents. Les polítiques energètiques han de deixar de fomentar l´ús de recursos no renovables, com els combustibles fòssils.
En concret, i més enllà dels aspectes paisatgístic i de salut de les persones, temes no menors, la línia elèctrica de 400.000 volts respon a la continuació d´un model energètic obsolet per l´enorme problemàtica ambiental i tècnica que suposa. Últimament sentim a dir que l´energia nuclear és la millor opció per fer front al canvi climàtic, ja que no emet CO2. És molt greu i irresponsable justificar així una font energètica que genera residus radioactius dels que encara no sabem què fer-ne i que inevitablement ens situaran en un escenari encara més complicat en un futur. Si qüestionem el model de transport i de consum energètic és, entre altres coses, perquè són els dos principals factors que impulsen l´escalfament global. No obstant això, som conscients que només representen la punta de l´iceberg, ja que darrere hi ha les polítiques d´ocupació del sòl que sens dubte agreugen el problema: la dispersió urbanística i el creixement sense control multiplica les necessitats de mobilitat i és molt ineficaç des del punt de vista energètic. Un planejament basat en la generació de proximitats i l´apropament de les fonts energètiques al lloc de consum, evitaria les pèrdues provocades pel transport i estalviaria al territori greus impactes socials i ambientals.
Cal un canvi profund en les polítiques, i quasi ens atreviríem a dir un canvi global en la política entesa com «els afers públics». Difícilment podrem transitar cap a un escenari més sostenible si no som capaços d´aprofundir en la democràcia i la igualtat social i econòmica. Una nova cultura del territori demana també una ciutadania activa i responsable capaç d´assumir els reptes d´un entorn amb límits. Necessita una societat més igualitària i equilibrada, ja que difícilment la prudència i la contenció s´estendran en un món on les diferències socials segueixin creixent.
Ens cal un canvi cultural, i no precisament menor. No afrontar-lo ens aboca a l´abisme. I que ningú s´equivoqui, no ens referim només a un desastre ecològic que degradi més el nostre entorn natural, sinó la possibilitat d´una vida humana de qualitat i més enllà a les nostres possibilitats de supervivència.
Correm el perill de superar els límits del planeta, i properament superarem els límits del nostre entorn immediat. Només cal parar atenció als indicadors ambientals i a les tendències que apunten. Continuar amb l´actual model, tal i com pretenen alguns dirigents econòmics i polítics és precipitar-nos cap un pou on no es veu el fons. El darrer informe de l´IPCC és només una advertència del que sens dubte és l´autèntic «tema del nostre temps». Defugir-lo més és tan cec com imprudent. L´aposta per a la sostenibilitat és en aquest context una opció de transformació radical, i en cap cas un element retòric o decoratiu per demostrar fictíciament que s´està a l´alçada dels temps. Aquesta és un gesticulació que no ens podem permetre ni un dia més.
*Portaveu de l´Associació de Naturalistes de Girona.
Argelaguer pollos granja Miquel Callís
Miquel Avícola SA ha estat l'empresa distingida pel seu dinamisme exportador. Empresa familiar, dirigida per la quarta generació, es dedica a la producció d'ous fèrtils o incubables per a l'obtenció de pollets per a la producció de carn de pollastre. En només quatre anys ha passat de dedicar només una petita part de la producció a l'exportació a vendre a altres països el 70% del que fa. És la primera empresa de l'Estat en exportació d'ou incubable de pollets broiler i està entre les deu primeres de la Unió Europea en exportació a països que no en formen part. Entre els països on es venen ous d'aquesta empresa de Palol de Revardit hi ha Rússia, Ucraïna, Líbia, Aràbia Saudita, Algèria, Malta, Grècia, Palestina o Israel.
El president de Miquel Avícola, Miquel Callís, es va mostrar ahir especialment satisfet pel premi com a «reconeixement al treball i l'esforç del nostre equip humà». Vols setmanals directes de Girona a Trípoli van permetre fer front als problemes de transport per la grip aviària.
El president de Miquel Avícola, Miquel Callís, es va mostrar ahir especialment satisfet pel premi com a «reconeixement al treball i l'esforç del nostre equip humà». Vols setmanals directes de Girona a Trípoli van permetre fer front als problemes de transport per la grip aviària.Domenec Espadalè Cycosa Llierca avisa
La Cambra avisa que si l'Estat no inverteix el que ha promès baixarà la competitivitat
Reclama la millora urgent de la xarxa de transports i elèctrica (Bassols) en l'entrega dels premis a l'Exportació.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, Cycosa Lllierca Argelaguer, va aprofitar ahir l'entrega dels premis a l'Exportació per advertir l'Estat que la competitivitat gironina depèn, en gran mesura, que es compleixin les inversions en infraestructures, A-26 y N-260 Argelaguer.
L'any passat les exportacions gironines van créixer un 3% i els sectors amb més creixement van ser l'agroalimentari i el de la construcció de maquinària, que van arribar a un 12%. Les empreses premiades aquest any han estat Acebsa, Metralsa i Miquel Avícola (granja de pollos d´Argelaguer del Sr. Alcande Dorca). Espadalé Cycosa, Cales de Llierca, també va alertar que si hi ha més obstacles a l'Estatut es poden repetir les dificultats per als empresaris catalans en les seves relacions amb la resta de l'Estat. El príncep Felip de Borbó i Cycosa
va presidir l'entrega de guardons, a Vilablareix.
Reclama la millora urgent de la xarxa de transports i elèctrica (Bassols) en l'entrega dels premis a l'Exportació.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, Cycosa Lllierca Argelaguer, va aprofitar ahir l'entrega dels premis a l'Exportació per advertir l'Estat que la competitivitat gironina depèn, en gran mesura, que es compleixin les inversions en infraestructures, A-26 y N-260 Argelaguer.
L'any passat les exportacions gironines van créixer un 3% i els sectors amb més creixement van ser l'agroalimentari i el de la construcció de maquinària, que van arribar a un 12%. Les empreses premiades aquest any han estat Acebsa, Metralsa i Miquel Avícola (granja de pollos d´Argelaguer del Sr. Alcande Dorca). Espadalé Cycosa, Cales de Llierca, també va alertar que si hi ha més obstacles a l'Estatut es poden repetir les dificultats per als empresaris catalans en les seves relacions amb la resta de l'Estat. El príncep Felip de Borbó i Cycosa
va presidir l'entrega de guardons, a Vilablareix.Rius Llierca i Fluvia
L'ACA actuarà en més de quaranta lleres de rius i rieres de les comarques gironines aquest 2007
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst actuar en més de quaranta lleres de rius i rieres de les comarques gironines durant aquest any 2007 per millorar la seva conservació i garantir-ne el manteniment. Això implicarà una inversió de cap a 350.000 euros. Per decidir les actuacions, l'ACA desenvolupa un programa plurianual en què s'identifiquen els trams més problemàtics de la xarxa hidrogràfica, a més de les actuacions que s'hi han fet i les que resten pendents per definir les prioritats de cada any. L'objectiu és desenvolupar un manteniment preventiu i millorar l'estat de les lleres de rius, recs, rierols (Vinyols Argelaguer) o torrents, tant des del punt de vista ambiental com hidrològic. A més, també es preveuen actuacions d'urgència, com ara la restauració del medi natural afectat per estracions de arids a Ca l´Hornos o inundacions.Argelaguer - Riu Fluvià,, Argelaguer -Riu Llierca Cales de Llierca-Cycosa, en el corredor biologic destruido.
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst actuar en més de quaranta lleres de rius i rieres de les comarques gironines durant aquest any 2007 per millorar la seva conservació i garantir-ne el manteniment. Això implicarà una inversió de cap a 350.000 euros. Per decidir les actuacions, l'ACA desenvolupa un programa plurianual en què s'identifiquen els trams més problemàtics de la xarxa hidrogràfica, a més de les actuacions que s'hi han fet i les que resten pendents per definir les prioritats de cada any. L'objectiu és desenvolupar un manteniment preventiu i millorar l'estat de les lleres de rius, recs, rierols (Vinyols Argelaguer) o torrents, tant des del punt de vista ambiental com hidrològic. A més, també es preveuen actuacions d'urgència, com ara la restauració del medi natural afectat per estracions de arids a Ca l´Hornos o inundacions.Argelaguer - Riu Fluvià,, Argelaguer -Riu Llierca Cales de Llierca-Cycosa, en el corredor biologic destruido.

Accidente laboral
Un albañil sufre quemaduras leves en la cara en un incendio en una casa de Argelaguer (Girona)
BARCELONA, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -
Un hombre sufrió hoy quemaduras de segundo grado en la cara y una intoxicación leve por humo tras incendiarse la cocina y una habitación de una vivienda unifamiliar en Argelaguer (Girona) en la que estaba realizando trabajos de albañilería, informaron los Bomberos de la Generalitat.
El herido, Josep B.P, de unos 50 años, continúa en el Hospital Sant Jaume de Olot (Girona), donde ingresó esta mañana con pronóstico leve. Un portavoz del hospital informó a Europa Press de que lo más probable es que sea dado de alta esta misma tarde.
Los hechos sucedieron alrededor de las 10.30 horas en un domicilio unifamiliar, en el número 51 de la calle Mayor de Argelaguer, cuando el albañil estaba trabajando en el tejado de la vivienda con una máquina radial.
Las chispas que producía la máquina entraron por accidente en una de las habitaciones, que empezó a arder sin que el hombre se percatara de ello. Al darse cuenta del fuego, ya se habían quemado completamente dicha habitación y la cocina.
Al lugar de los hechos acudieron ocho dotaciones de los Bomberos, que controlaron el fuego en media hora. La estructura de la casa no se ha visto afectada por el incendio.
BARCELONA, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -
Un hombre sufrió hoy quemaduras de segundo grado en la cara y una intoxicación leve por humo tras incendiarse la cocina y una habitación de una vivienda unifamiliar en Argelaguer (Girona) en la que estaba realizando trabajos de albañilería, informaron los Bomberos de la Generalitat.
El herido, Josep B.P, de unos 50 años, continúa en el Hospital Sant Jaume de Olot (Girona), donde ingresó esta mañana con pronóstico leve. Un portavoz del hospital informó a Europa Press de que lo más probable es que sea dado de alta esta misma tarde.
Los hechos sucedieron alrededor de las 10.30 horas en un domicilio unifamiliar, en el número 51 de la calle Mayor de Argelaguer, cuando el albañil estaba trabajando en el tejado de la vivienda con una máquina radial.
Las chispas que producía la máquina entraron por accidente en una de las habitaciones, que empezó a arder sin que el hombre se percatara de ello. Al darse cuenta del fuego, ya se habían quemado completamente dicha habitación y la cocina.
Al lugar de los hechos acudieron ocho dotaciones de los Bomberos, que controlaron el fuego en media hora. La estructura de la casa no se ha visto afectada por el incendio.
Alta Garrotxa

http://www.altagarrotxa.info/
Cycosa y las sevas cosas I
La Cambra de Comerç de Girona es va reunir ahir en sessió plenària per acordar presentar al·legacions al traçat del tren d´alta velocitat (TAV) i demanar que aquest passi pel futur centre intermodal del Far a Vilamalla. Segons el director de la cambra, Domènec Espadaler,

també seria convenient treure profit del traçat del tren convencional (porque así,sus empresas de aridos Cycosa, de Cementos Horpisa y sus camiones, Transports Minguet, podrán seguir destruyendo los corredores biologicos del rio Llierca y del Fluvia estrayendo arenas de forma alegal ) al seu pas pel Far i aprofitar ambdues infraestructures pel transport de mercaderies. D´altra banda, l´expresidenta de Renfe Mercè Sala va exposar als membres de la Cambra quines són les dificultats a l´hora de construir una infraestructura ferroviària.
En aquest sentit, Sala va assegurar que per a la construcció d´un quilòmetre de via de tren convencional (o d´alta velocitat) són necessaris set milions d´euros; la parte correspondiente para el señor Espadaler Presidentin de la Camara de Comerç.

també seria convenient treure profit del traçat del tren convencional (porque así,sus empresas de aridos Cycosa, de Cementos Horpisa y sus camiones, Transports Minguet, podrán seguir destruyendo los corredores biologicos del rio Llierca y del Fluvia estrayendo arenas de forma alegal ) al seu pas pel Far i aprofitar ambdues infraestructures pel transport de mercaderies. D´altra banda, l´expresidenta de Renfe Mercè Sala va exposar als membres de la Cambra quines són les dificultats a l´hora de construir una infraestructura ferroviària.
En aquest sentit, Sala va assegurar que per a la construcció d´un quilòmetre de via de tren convencional (o d´alta velocitat) són necessaris set milions d´euros; la parte correspondiente para el señor Espadaler Presidentin de la Camara de Comerç.
Cycosa se salta la ley
Pese a estar prohibido Cycosa estrae arenas de Can Gifreda Rio Fluvia Argelaguer y ha destruido el Rio Llierca también en Argelaguer, ha sido notificado a la autoridad municipal, pero ésta, hace la vista gorda..., ha continuación el "Edicto papel mojado"
DOGC núm. 4438 - 01/08/2005
DEPARTAMENTO DE MEDIO AMBIENTE Y VIVIENDA
EDICTO de 12 de julio de 2005, por el que se hace pública la declaración de impacto ambiental del proyecto para la explotación de la actividad de extracción de arenas denominada Can Gifreda, en el término municipal de Argelaguer, promovido por la empresa CYCOSA (exp. GL 2003 0096). (Pág. 23717)
EDICTO
de 12 de julio de 2005, por el que se hace pública la declaración de impacto ambiental del proyecto para la explotación de la actividad de extracción de arenas denominada Can Gifreda, en el término municipal de Argelaguer, promovido por la empresa CYCOSA (exp. GL 2003 0096).
Antecedentes
La empresa CYCOSA ha presentado una solicitud para el proyecto de explotación de la actividad extractiva denominada Can Gifreda, en el término municipal de Argelaguer (exp. GL 2003 0096), formulada en el trámite de licencia ambiental de la Ley 3/1998, de 27 de febrero, de la intervención integral de la Administración ambiental, y tramitada por el Ayuntamiento de Argelaguer.

La documentación que acompaña la solicitud consiste en:
a) El proyecto de explotación, el estudio de impacto ambiental y el programa de restauración de la actividad extractiva de extracción de arenas denominada Can Gifreda, redactado por el señor José Antonio Martín González, ingeniero técnico de minas, y visado por el Colegio Oficial de Ingeniería Técnica Minera y de Facultativos y Peritos de Minas de Cataluña y Baleares, Delegación de Girona, el 28 de abril de 2003.
b) El informe de compatibilidad del proyecto con el planeamiento urbanístico, donde se menciona que la normativa no regula la posibilidad de actividades de aprovechamiento minero en esta zona.
Considerando que el informe del Ayuntamiento de Argelaguer, incluido en el programa de restauración, pone de manifiesto que la actividad de extracción de áridos sobre las parcelas 8/2, 8/5 y 8/11 del lado derecho del río Fluvià comportará el tránsito de vehículos pesados sobre el lecho del río, puesto que no hay un paso regulado ni adecuado;
Considerando que en el trámite de análisis de suficiencia e idoneidad del proyecto se solicitó documentación técnica complementaria, que fue aportada por la empresa peticionaria;
Considerando que dentro del periodo de información pública de la solicitud no se han presentado alegaciones;
Descripción del proyecto y del estudio de impacto ambiental
a) El proyecto consiste en la extracción de arenas y grabas aluviales, a cielo abierto, con medios mecánicos. Presentará seis fases de explotación, dos situadas fuera de la zona de policía del río y las otras cuatro dentro. La explotación se empezará por el punto más alejado del río.
La superficie donde se actuará es de 10,66 ha, de donde se extraerán 1,62 m de tierra agrícola y 2,94 m de sedimentos aluviales. La producción total será de 3.134.212 m3 de áridos (brutos) a un ritmo de unos 40.000 m3/año.
A medida que se vaya haciendo la excavación, se rellenará con tierras diversas y después se volverá a poner encima la tierra agrícola, hasta alcanzar el nivel anterior.
Buena parte de la finca se encuentra situada en la zona de policía del cauce del río Fluvià, con tres parcelas en el margen derecho del río y las otras tres en el margen izquierdo.
El área afectada por la actividad extractiva es, mayoritariamente, una zona yerma y con cultivo de forrajes, con vegetación arbustiva por el perímetro de la finca, sobre todo en la parte de la finca que limita con el margen del río.
El acceso a las parcelas 2, 5 y 11 del polígono 6 se realiza cruzando el río Fluvià, puesto que están situadas en el margen derecho del río.
b) El programa de restauración y el estudio de impacto ambiental analizan, de forma previa a la ejecución del proyecto, el estado inicial de los factores ambientales, las alternativas de emplazamiento y tecnológicas; identifican, caracterizan y valoran los impactos sobre los parámetros ambientales; establecen unas medidas preventivas, correctoras y atenuantes del impacto, definen su coste y proponen una restauración integrada por fases.
c) Emisiones generadas a la atmósfera.
Considerando las características de la actividad, no existe ningún foco emisor vehiculado a la atmósfera. Las emisiones a la atmósfera más significativas son las emisiones difusas de polvo originadas por la extracción, la carga y los stocks del material y la circulación de los camiones. El proyecto estima unas emisiones de polvo de 3,2 t/año.
d) Emisiones generadas al agua.
El lavado y la clasificación del árido se hacen en otra zona. No está prevista la implantación de servicios sanitarios para los trabajadores en la zona de la extracción.
e) Producción de residuos.
De acuerdo con la documentación aportada, no se implanta ninguna instalación de tratamiento de áridos, no se prevé la generación de residuos y para la restauración no se utiliza ningún tipo de residuos incluidos en el ámbito de aplicación de la Ley 6/1993.
Capacidad del medio receptor
Los vectores ambientales del emplazamiento del proyecto presentan una capacidad ambiental global insuficiente para poder compatibilizar la actividad con el medio y los recursos naturales.

Biodiversidad
a) El medio, en su globalidad, no tiene capacidad para admitir la actividad extractiva puesto que:
El acceso para vehículos pesados a las tres parcelas situadas en el margen derecho del río Fluvià por el lecho de este río daña el hábitat de la nutria e imposibilitan su posible presencia ahuyentándola.
Los materiales en suspensión originados por la actividad y la movilidad de los vehículos afectan directa o indirectamente a especies protegidas.
El flujo del río puede sufrir alteraciones.
Los márgenes del río se modificarán.
Los charcos y las pozas del río se alterarán.
El corredor fluvial perderá funcionalidad para la flora y para las comunidades acuáticas, tanto de los peces como de los invertebrados.
El bosque de ribera existente se verá afectado directa o indirectamente.
b) El tramo de río afectado forma parte del hábitat de la nutria y presenta especies protegidas, como el Barbus meridionalis, incluidas en la Directiva hábitats y presentes en la elaboración de la Red Natura 2000.
En los tramos bajos del río está presente una de las dos poblaciones conocidas de las cuencas internas de Cataluña del blenio de río (Salaria fluviatilis), especie de pez protegida por la Ley de protección de los animales.
Cabe destacar también, en este sentido, la presencia de anguilas, especie que se está reintroduciendo como refuerzo de las poblaciones migratorias presentes en Cataluña.
c) El blenio de río, especie sedentaria y muy territorial, vive en zonas de río con sustrato de grava y piedras de pequeño tamaño, con aguas oxigenadas, lo que hace que los materiales en suspensión que se puedan originar por el paso de vehículos por el lecho puedan afectar severamente su supervivencia.
Paisaje
El medio paisajístico presenta un bajo número de espectadores permanentes a pesar de que el área de extracción contiene elementos naturales que confieren a la zona un interés especial. La zona presenta una capacidad baja de integración en su entorno durante la explotación y una vez restaurada la actividad.
Efectos de la actividad sobre el medio
La actividad globalmente puede comportar efectos irreversibles e irrecuperables para el medio natural y la biodiversidad de los hábitats afectados directamente e indirectamente del río Fluvià.
Formulación de la declaración de impacto ambiental
Considerando que el medio receptor no tiene capacidad y que existen efectos irreversibles e irrecuperables que la actividad puede transferir a los vectores ambientales, el impacto global de la actividad se considera crítico sobre la conservación y protección del medio afectado y de los recursos naturales y, por tanto, la Ponencia Ambiental, en la sesión de 6 de abril de 2004, y de acuerdo con los artículos 22.1.b) y 45.3.g) del Decreto 136/1999, de 18 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento general de desarrollo de la Ley 3/1998, acuerda informar con carácter desfavorable.
De acuerdo con lo que establece el artículo 5 del Decreto 114/1988, de 7 de abril, de evaluación de impacto ambiental, la declaración de impacto ambiental se debe hacer pública.
Barcelona, 12 de julio de 2005
Emili Dragone i Vives
Secretario de la Ponencia Ambiental
DOGC núm. 4438 - 01/08/2005
DEPARTAMENTO DE MEDIO AMBIENTE Y VIVIENDA
EDICTO de 12 de julio de 2005, por el que se hace pública la declaración de impacto ambiental del proyecto para la explotación de la actividad de extracción de arenas denominada Can Gifreda, en el término municipal de Argelaguer, promovido por la empresa CYCOSA (exp. GL 2003 0096). (Pág. 23717)
EDICTO
de 12 de julio de 2005, por el que se hace pública la declaración de impacto ambiental del proyecto para la explotación de la actividad de extracción de arenas denominada Can Gifreda, en el término municipal de Argelaguer, promovido por la empresa CYCOSA (exp. GL 2003 0096).
Antecedentes
La empresa CYCOSA ha presentado una solicitud para el proyecto de explotación de la actividad extractiva denominada Can Gifreda, en el término municipal de Argelaguer (exp. GL 2003 0096), formulada en el trámite de licencia ambiental de la Ley 3/1998, de 27 de febrero, de la intervención integral de la Administración ambiental, y tramitada por el Ayuntamiento de Argelaguer.

La documentación que acompaña la solicitud consiste en:
a) El proyecto de explotación, el estudio de impacto ambiental y el programa de restauración de la actividad extractiva de extracción de arenas denominada Can Gifreda, redactado por el señor José Antonio Martín González, ingeniero técnico de minas, y visado por el Colegio Oficial de Ingeniería Técnica Minera y de Facultativos y Peritos de Minas de Cataluña y Baleares, Delegación de Girona, el 28 de abril de 2003.
b) El informe de compatibilidad del proyecto con el planeamiento urbanístico, donde se menciona que la normativa no regula la posibilidad de actividades de aprovechamiento minero en esta zona.
Considerando que el informe del Ayuntamiento de Argelaguer, incluido en el programa de restauración, pone de manifiesto que la actividad de extracción de áridos sobre las parcelas 8/2, 8/5 y 8/11 del lado derecho del río Fluvià comportará el tránsito de vehículos pesados sobre el lecho del río, puesto que no hay un paso regulado ni adecuado;
Considerando que en el trámite de análisis de suficiencia e idoneidad del proyecto se solicitó documentación técnica complementaria, que fue aportada por la empresa peticionaria;
Considerando que dentro del periodo de información pública de la solicitud no se han presentado alegaciones;
Descripción del proyecto y del estudio de impacto ambiental
a) El proyecto consiste en la extracción de arenas y grabas aluviales, a cielo abierto, con medios mecánicos. Presentará seis fases de explotación, dos situadas fuera de la zona de policía del río y las otras cuatro dentro. La explotación se empezará por el punto más alejado del río.
La superficie donde se actuará es de 10,66 ha, de donde se extraerán 1,62 m de tierra agrícola y 2,94 m de sedimentos aluviales. La producción total será de 3.134.212 m3 de áridos (brutos) a un ritmo de unos 40.000 m3/año.
A medida que se vaya haciendo la excavación, se rellenará con tierras diversas y después se volverá a poner encima la tierra agrícola, hasta alcanzar el nivel anterior.
Buena parte de la finca se encuentra situada en la zona de policía del cauce del río Fluvià, con tres parcelas en el margen derecho del río y las otras tres en el margen izquierdo.
El área afectada por la actividad extractiva es, mayoritariamente, una zona yerma y con cultivo de forrajes, con vegetación arbustiva por el perímetro de la finca, sobre todo en la parte de la finca que limita con el margen del río.
El acceso a las parcelas 2, 5 y 11 del polígono 6 se realiza cruzando el río Fluvià, puesto que están situadas en el margen derecho del río.
b) El programa de restauración y el estudio de impacto ambiental analizan, de forma previa a la ejecución del proyecto, el estado inicial de los factores ambientales, las alternativas de emplazamiento y tecnológicas; identifican, caracterizan y valoran los impactos sobre los parámetros ambientales; establecen unas medidas preventivas, correctoras y atenuantes del impacto, definen su coste y proponen una restauración integrada por fases.
c) Emisiones generadas a la atmósfera.
Considerando las características de la actividad, no existe ningún foco emisor vehiculado a la atmósfera. Las emisiones a la atmósfera más significativas son las emisiones difusas de polvo originadas por la extracción, la carga y los stocks del material y la circulación de los camiones. El proyecto estima unas emisiones de polvo de 3,2 t/año.
d) Emisiones generadas al agua.
El lavado y la clasificación del árido se hacen en otra zona. No está prevista la implantación de servicios sanitarios para los trabajadores en la zona de la extracción.
e) Producción de residuos.
De acuerdo con la documentación aportada, no se implanta ninguna instalación de tratamiento de áridos, no se prevé la generación de residuos y para la restauración no se utiliza ningún tipo de residuos incluidos en el ámbito de aplicación de la Ley 6/1993.
Capacidad del medio receptor
Los vectores ambientales del emplazamiento del proyecto presentan una capacidad ambiental global insuficiente para poder compatibilizar la actividad con el medio y los recursos naturales.

Biodiversidad
a) El medio, en su globalidad, no tiene capacidad para admitir la actividad extractiva puesto que:
El acceso para vehículos pesados a las tres parcelas situadas en el margen derecho del río Fluvià por el lecho de este río daña el hábitat de la nutria e imposibilitan su posible presencia ahuyentándola.
Los materiales en suspensión originados por la actividad y la movilidad de los vehículos afectan directa o indirectamente a especies protegidas.
El flujo del río puede sufrir alteraciones.
Los márgenes del río se modificarán.
Los charcos y las pozas del río se alterarán.
El corredor fluvial perderá funcionalidad para la flora y para las comunidades acuáticas, tanto de los peces como de los invertebrados.
El bosque de ribera existente se verá afectado directa o indirectamente.
b) El tramo de río afectado forma parte del hábitat de la nutria y presenta especies protegidas, como el Barbus meridionalis, incluidas en la Directiva hábitats y presentes en la elaboración de la Red Natura 2000.
En los tramos bajos del río está presente una de las dos poblaciones conocidas de las cuencas internas de Cataluña del blenio de río (Salaria fluviatilis), especie de pez protegida por la Ley de protección de los animales.
Cabe destacar también, en este sentido, la presencia de anguilas, especie que se está reintroduciendo como refuerzo de las poblaciones migratorias presentes en Cataluña.
c) El blenio de río, especie sedentaria y muy territorial, vive en zonas de río con sustrato de grava y piedras de pequeño tamaño, con aguas oxigenadas, lo que hace que los materiales en suspensión que se puedan originar por el paso de vehículos por el lecho puedan afectar severamente su supervivencia.
Paisaje
El medio paisajístico presenta un bajo número de espectadores permanentes a pesar de que el área de extracción contiene elementos naturales que confieren a la zona un interés especial. La zona presenta una capacidad baja de integración en su entorno durante la explotación y una vez restaurada la actividad.
Efectos de la actividad sobre el medio
La actividad globalmente puede comportar efectos irreversibles e irrecuperables para el medio natural y la biodiversidad de los hábitats afectados directamente e indirectamente del río Fluvià.
Formulación de la declaración de impacto ambiental
Considerando que el medio receptor no tiene capacidad y que existen efectos irreversibles e irrecuperables que la actividad puede transferir a los vectores ambientales, el impacto global de la actividad se considera crítico sobre la conservación y protección del medio afectado y de los recursos naturales y, por tanto, la Ponencia Ambiental, en la sesión de 6 de abril de 2004, y de acuerdo con los artículos 22.1.b) y 45.3.g) del Decreto 136/1999, de 18 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento general de desarrollo de la Ley 3/1998, acuerda informar con carácter desfavorable.
De acuerdo con lo que establece el artículo 5 del Decreto 114/1988, de 7 de abril, de evaluación de impacto ambiental, la declaración de impacto ambiental se debe hacer pública.
Barcelona, 12 de julio de 2005
Emili Dragone i Vives
Secretario de la Ponencia Ambiental
El Departament de Treball vol que els Mossos vigilin les empreses
Treball vol que els Mossos vigilin obres i empreses per evitar accidents laborals
No només vigilaran els delictes al carrer, sinó també als centres de treball. Els Mossos d'Esquadra col·laboraran amb la conselleria de Treball en la prevenció de riscos laborals, gràcies a l'acord que estan tancant els dos departaments implicats. Treball vol que els Mossos, en el decurs de les seves sessions de vigilància, identifiquin les situacions més habituals de risc imminent d'accident laboral, sobretot en el sector de la construcció però també en tallers i centres de treball de més fàcil accés. Així, se'ls formarà perquè identifiquin els riscos laborals i perquè comuniquin la infracció de manera immediata a la Inspecció de Treball.
Treball vol que els Mossos sàpiguen identificar infraccions de la llei de prevenció de riscos laborals i que, en el decurs de les seves sessions de vigilància, puguin identificar treballadors sense casc o sense arnès de seguretat, o bé bastides inestables. El procediment que hauran de seguir consisteix a comunicar la infracció de manera immediata a la Inspecció de Treball, que és la que s'haurà de presentar al lloc de treball i establir les sancions corresponents. Encara que l'acord s'està acabant d'ultimar, els Mossos podrien arribar a paralitzar obres en cas de perill imminent. A més, també es pretén ampliar aquesta col·laboració a altres cossos de segurritat. «El desplegament dels Mossos és major, així que ens volem centrar en la col·laboració amb aquest cos perquè l'abast serà més gran que amb la Guàrdia Urbana», va dir la consellera de Treball, Mar Serna. A més, en els darrers mesos, Treball ha col·laborat també amb la fiscalia per tenir fiscals preparats en la matèria i assessors especialitzats.
No només vigilaran els delictes al carrer, sinó també als centres de treball. Els Mossos d'Esquadra col·laboraran amb la conselleria de Treball en la prevenció de riscos laborals, gràcies a l'acord que estan tancant els dos departaments implicats. Treball vol que els Mossos, en el decurs de les seves sessions de vigilància, identifiquin les situacions més habituals de risc imminent d'accident laboral, sobretot en el sector de la construcció però també en tallers i centres de treball de més fàcil accés. Així, se'ls formarà perquè identifiquin els riscos laborals i perquè comuniquin la infracció de manera immediata a la Inspecció de Treball.
Treball vol que els Mossos sàpiguen identificar infraccions de la llei de prevenció de riscos laborals i que, en el decurs de les seves sessions de vigilància, puguin identificar treballadors sense casc o sense arnès de seguretat, o bé bastides inestables. El procediment que hauran de seguir consisteix a comunicar la infracció de manera immediata a la Inspecció de Treball, que és la que s'haurà de presentar al lloc de treball i establir les sancions corresponents. Encara que l'acord s'està acabant d'ultimar, els Mossos podrien arribar a paralitzar obres en cas de perill imminent. A més, també es pretén ampliar aquesta col·laboració a altres cossos de segurritat. «El desplegament dels Mossos és major, així que ens volem centrar en la col·laboració amb aquest cos perquè l'abast serà més gran que amb la Guàrdia Urbana», va dir la consellera de Treball, Mar Serna. A més, en els darrers mesos, Treball ha col·laborat també amb la fiscalia per tenir fiscals preparats en la matèria i assessors especialitzats.
Rio Llierca Argelaguer
Los expertos dan la voz de alarma para salvar el planeta
Los científicos levantaron este viernes la voz de alarma en un informe sin precedentes: el recalentamiento de la tierra se acelera y con él las lluvias torrenciales, la desertificación de las zonas subtropicales y la subida del nivel de los océanos. A esta conclusión llegó el Grupo intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC) reunidos en la UNESCO. El informe final ha dejado claro que el 90% de la responsabilidad recae en las empresas capitalistas.

Los empresarios están modificando el clima de Argelaguer con las emisiones de CO2 de Cales de Llierca y Cycosa que emiten a la atmósfera con unas consecuencias irreversibles que se prolongarán durante un milenio, constata el informe.
Las perspectivas son malas para Argelaguer y, si se sigue a este ritmo de emisiones de dióxido de carbono a la atmósfera en el Rio LLierca, en 100 años la temperatura de la tierra subirá entre 1'8 y 4°C, en el caso más pesimista se estima que podría incluso aumentar hasta 6,3°C. Esto se traducirá en la subida del nivel del mar de 18 a 59 centímetros de aquí a finales del siglo XXI debido al deshielo de los glaciares, según predicen los expertos. Con el aumento del nivel de los océanos en 40 centímetros, 200 millones de personas deberán abandonar sus hogares.
Las previsiones son peores que las que se presentaron en el informe de 2001 y es que los científicos subrayaron hoy que el calentamiento de la tierra se está acelerando. De los doce años más calurosos registrados desde el siglo XIX, once se han producido desde el año 1995.
El informe del IPCC clama a gritos lo que los ecologistas están denunciando desde hace años. Si bien el documento científico se limita a constatar el cambio climático, sus conclusiones servirán para emprender acciones.
La liberalización del mercado internacional se traduce en el transporte masivo de productos ,se consume en la Garrotxa, de manera excesiva, carburantes y con ello se libera masivamente a la atmósfera dióxido de carbono, principal causante del efecto invernadero, en la A-26 a su paso por Argelaguer.
A parte de las políticas nacionales, las asociaciones invitan a los vecinos de Argelaguer a que se sientan preocupados por el cambio climático y modifiquen sus hábitos de vida. Simples gestos como comprar sólo fruta de temporada o consumir menos electricidad son algunos de los consejos para desacelerar el recalentamiento de la tierra.
Los científicos levantaron este viernes la voz de alarma en un informe sin precedentes: el recalentamiento de la tierra se acelera y con él las lluvias torrenciales, la desertificación de las zonas subtropicales y la subida del nivel de los océanos. A esta conclusión llegó el Grupo intergubernamental de Expertos sobre Cambio Climático (IPCC) reunidos en la UNESCO. El informe final ha dejado claro que el 90% de la responsabilidad recae en las empresas capitalistas.

Los empresarios están modificando el clima de Argelaguer con las emisiones de CO2 de Cales de Llierca y Cycosa que emiten a la atmósfera con unas consecuencias irreversibles que se prolongarán durante un milenio, constata el informe.
Las perspectivas son malas para Argelaguer y, si se sigue a este ritmo de emisiones de dióxido de carbono a la atmósfera en el Rio LLierca, en 100 años la temperatura de la tierra subirá entre 1'8 y 4°C, en el caso más pesimista se estima que podría incluso aumentar hasta 6,3°C. Esto se traducirá en la subida del nivel del mar de 18 a 59 centímetros de aquí a finales del siglo XXI debido al deshielo de los glaciares, según predicen los expertos. Con el aumento del nivel de los océanos en 40 centímetros, 200 millones de personas deberán abandonar sus hogares.
Las previsiones son peores que las que se presentaron en el informe de 2001 y es que los científicos subrayaron hoy que el calentamiento de la tierra se está acelerando. De los doce años más calurosos registrados desde el siglo XIX, once se han producido desde el año 1995.
El informe del IPCC clama a gritos lo que los ecologistas están denunciando desde hace años. Si bien el documento científico se limita a constatar el cambio climático, sus conclusiones servirán para emprender acciones.
La liberalización del mercado internacional se traduce en el transporte masivo de productos ,se consume en la Garrotxa, de manera excesiva, carburantes y con ello se libera masivamente a la atmósfera dióxido de carbono, principal causante del efecto invernadero, en la A-26 a su paso por Argelaguer.
A parte de las políticas nacionales, las asociaciones invitan a los vecinos de Argelaguer a que se sientan preocupados por el cambio climático y modifiquen sus hábitos de vida. Simples gestos como comprar sólo fruta de temporada o consumir menos electricidad son algunos de los consejos para desacelerar el recalentamiento de la tierra.





