Ave: denúncia contra les obres del TAV, Bàscara, Pontós, Borrassà, Garrigàs, i Vilademuls; i la Plataforma Defensem el Territori. (Girona).
Ave: denúncia contra les obres del TAV, Bàscara, Pontós, Borrassà, Garrigàs, i Vilademuls; i la Plataforma Defensem el Territori. (Girona).-Els alcaldes dels cinc municipis afectats pel tram del TAV entre .
Vilademuls i Bàscara han presentat una denúncia a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i han exigit al Ministeri de Foment l'aturada "urgent" de les obres perquè han performat a més de trenta metres de profunditat un aqüífer a la Vall de la Cassinyola durant els treballs dels sondejos geotècnics per instal·lar un dels pilar d'un viaducte. Des de fa setmanes hi ha un brollador d'aigua continu d'important cabal. A banda d'això, els ajuntaments denuncien el desforastament de la ribera per construir-hi un mur de formigó de més de cent metres.
Bàscara, Pontós, Borrassà, Garrigàs, i Vilademuls; i la Plataforma Defensem el Territori són els que han presentat la denúncia contra les obres del TAV, que està executant el Ministeri de Foment, el gestor públic Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) i l'empresa constructora FCC al seu pas per Bàscara, al tram que afecta a la riera de Cassinyola.
En aquesta denúncia, es demana la paralització de les obres, l'ordenació d'una inspecció urgent de l'estat de les obres i de les afectacions hidrològiques, l'adopció de mesures immediates per resoldre els danys provocats i la depuració de responsabilitats en què s'hauria incorregut, tot incoant els expedients sancionadors i de restitució del medi natural afectat, per haver perforat l'aqüífer i haver desforestat la seva riera. "Aquesta obra és un atemptat ecològic de primer ordre", ha dit lalcalde de Bàscara, Lluís Lloret. Així, ha explicat que des de feia setmanes, de l'aqüífer de la Vall la Cassinyola hi havia un brollador continu d'aigua procedent de les aigües subterrànies d'aquesta riera, que havia obert l'empresa concessionària de la construcció del TAVcom a conseqüència dels sondejos geològics fets a més de trenta metres de profunditat, a tocar del passadís, al punt quilomètric 513,98. Una altra de les actuacions que ha denunciat ha estat la desforestació del bosc de ribera i de tota la vegetació rupícola al voltant de la riera que s'ha fet per construir-hi un mur de formigó de cent metres, que ha de servir de pantalla protectora pel pas del TAV per la Vall de Cassinyola.
Segons un informe elaborat per l'auditoria mediambiental Taller Ambiental, de Cassà de la Selva, si no es corregeixen aquestes dues accions amb mesures urgents, la riera, que té aigua subterrània durant tot l'any, es podria assecar i desaparèixer la vegetació de ribera, la fauna associada, gorgues, salts d'aigua i fonts que es troben en el tram entre el veïnat de Monells i el Fluvià.
Per aquests motius, els cinc ajuntaments afectats presentaran el requeriment al Ministeri de Foment de paralització "urgent" de les obres portades a terme en el tram de la riera de Cassinyola. Tot i els recents informes desfavorables de la Direcció General de qualitat i avaluació ambiental del Ministeri de Medi Ambient i del Departament de Medi Ambient i Habitatge, les obres van tirar endavant -tot i que aquests dies els treballs estan aturats-.
Per la seva banda, l'assessor jurídic i advocat dels demandants, Eduard de Ribot, ha indicat que amb aquest requeriment es podria aconseguir la paralització de les obres. El requeriment es basa en els tres informes mediambientals desfavorables, i en les conclusions de l'estudi de l'auditoria mediambiental, que fa referència a les formacions geològiques, les restes d'un antic nucli medieval i un camp de sitges. Un cop presentat el requeriment, el Ministeri de Foment tindrà tres mesos per pronunciar-se.
Demanen un canvi de traçat
D'altra banda, l'alcaldessa de Vilademuls (Pla de l'Estany) i diputada de CiU al Parlament, Dolors Rovirola, ha explicat que, juntament amb el diputat Eudald Casadesús han presentat una proposta de resolució al Parlament sobre el pas del TAV a l'Alt Empordà, per tal que cambra doni suport a l'alternativa de traçat per l'est de Bàscara i que el govern de l'Estat atengués la proposta, que ja havia estat aprovada en comissió tant al Congrés com al Senat. També ha recordat que l'Audiencia Nacional havia admès a tràmit un recurs contenciós administratiu contra el projecte del Ministeri de Foment.
Per la seva banda, Lluís Lloret ha insistit que encara hi ha temps suficient per canviar el traçat, tenint en compte la unanimitat dels ajuntaments, el suport de les diferents administracions i el fet que encara no s'havien iniciat les obres per fer subterrània la via a la ciutat de Girona
Vilademuls i Bàscara han presentat una denúncia a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i han exigit al Ministeri de Foment l'aturada "urgent" de les obres perquè han performat a més de trenta metres de profunditat un aqüífer a la Vall de la Cassinyola durant els treballs dels sondejos geotècnics per instal·lar un dels pilar d'un viaducte. Des de fa setmanes hi ha un brollador d'aigua continu d'important cabal. A banda d'això, els ajuntaments denuncien el desforastament de la ribera per construir-hi un mur de formigó de més de cent metres.Bàscara, Pontós, Borrassà, Garrigàs, i Vilademuls; i la Plataforma Defensem el Territori són els que han presentat la denúncia contra les obres del TAV, que està executant el Ministeri de Foment, el gestor públic Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) i l'empresa constructora FCC al seu pas per Bàscara, al tram que afecta a la riera de Cassinyola.
En aquesta denúncia, es demana la paralització de les obres, l'ordenació d'una inspecció urgent de l'estat de les obres i de les afectacions hidrològiques, l'adopció de mesures immediates per resoldre els danys provocats i la depuració de responsabilitats en què s'hauria incorregut, tot incoant els expedients sancionadors i de restitució del medi natural afectat, per haver perforat l'aqüífer i haver desforestat la seva riera. "Aquesta obra és un atemptat ecològic de primer ordre", ha dit lalcalde de Bàscara, Lluís Lloret. Així, ha explicat que des de feia setmanes, de l'aqüífer de la Vall la Cassinyola hi havia un brollador continu d'aigua procedent de les aigües subterrànies d'aquesta riera, que havia obert l'empresa concessionària de la construcció del TAVcom a conseqüència dels sondejos geològics fets a més de trenta metres de profunditat, a tocar del passadís, al punt quilomètric 513,98. Una altra de les actuacions que ha denunciat ha estat la desforestació del bosc de ribera i de tota la vegetació rupícola al voltant de la riera que s'ha fet per construir-hi un mur de formigó de cent metres, que ha de servir de pantalla protectora pel pas del TAV per la Vall de Cassinyola.
Segons un informe elaborat per l'auditoria mediambiental Taller Ambiental, de Cassà de la Selva, si no es corregeixen aquestes dues accions amb mesures urgents, la riera, que té aigua subterrània durant tot l'any, es podria assecar i desaparèixer la vegetació de ribera, la fauna associada, gorgues, salts d'aigua i fonts que es troben en el tram entre el veïnat de Monells i el Fluvià.
Per aquests motius, els cinc ajuntaments afectats presentaran el requeriment al Ministeri de Foment de paralització "urgent" de les obres portades a terme en el tram de la riera de Cassinyola. Tot i els recents informes desfavorables de la Direcció General de qualitat i avaluació ambiental del Ministeri de Medi Ambient i del Departament de Medi Ambient i Habitatge, les obres van tirar endavant -tot i que aquests dies els treballs estan aturats-.
Per la seva banda, l'assessor jurídic i advocat dels demandants, Eduard de Ribot, ha indicat que amb aquest requeriment es podria aconseguir la paralització de les obres. El requeriment es basa en els tres informes mediambientals desfavorables, i en les conclusions de l'estudi de l'auditoria mediambiental, que fa referència a les formacions geològiques, les restes d'un antic nucli medieval i un camp de sitges. Un cop presentat el requeriment, el Ministeri de Foment tindrà tres mesos per pronunciar-se.
Demanen un canvi de traçat
D'altra banda, l'alcaldessa de Vilademuls (Pla de l'Estany) i diputada de CiU al Parlament, Dolors Rovirola, ha explicat que, juntament amb el diputat Eudald Casadesús han presentat una proposta de resolució al Parlament sobre el pas del TAV a l'Alt Empordà, per tal que cambra doni suport a l'alternativa de traçat per l'est de Bàscara i que el govern de l'Estat atengués la proposta, que ja havia estat aprovada en comissió tant al Congrés com al Senat. També ha recordat que l'Audiencia Nacional havia admès a tràmit un recurs contenciós administratiu contra el projecte del Ministeri de Foment.
Per la seva banda, Lluís Lloret ha insistit que encara hi ha temps suficient per canviar el traçat, tenint en compte la unanimitat dels ajuntaments, el suport de les diferents administracions i el fet que encara no s'havien iniciat les obres per fer subterrània la via a la ciutat de Girona
Les nuclears: greu amenaça per a l´economia catalana.
Josep Lluís Arbós. Partit Republicà Català - RC. Sant Feliu de Guíxols: Les nuclears: greu amenaça per a l´economia catalana.-Amb la fuita radioactiva de la central nuclear d´Ascò 1, detectada aquests dies i produïda durant el passat mes de novembre, s´obre novament el debat de l´energia nuclear. Se´ns ha informat de la fuita amb gairebé cinc mesos de retard. Se´ns diu que les partícules radioactives alliberades no són perilloses (aleshores perquè es molesten a recollir.les?). Se´ns diu que és una energia neta (aleshores perquè Alemanya d´aquí poc temps no voldrà emmagatzemar més els residus radioactius generats a les centrals nuclears instal.lades a Catalunya i a la resta de l´Estat?). Se´ns diu que és segura (aleshores perquè les poblacions properes a les instal·lacions reben subvencions de les mateixes i han de tenir plans d´emergència específics? Què potser algú es creu que les centrals ho fan per generositat o bon veïnatge?) i suposant que fossin segures, fins a quin punt es pot garantir al cent per cent la seva exposició a un accident, a un terratrèmol o a un atemptat terrorista?
Tots aquests dubtes, el fet de ser la província de Tarragona la que més càncers infantils, estadísticament per nombre d´habitants, detecta a l´any (ja fa molt que no crec en casualitats) i altres interrogants, són els que indubtablement amenacen l´economia catalana. Fixeu-vos-hi a tall d´exemple: els països de l´Est, productors de bolets, situats en un radi de 450 km. de Txernobil no poden comercialitzar els seus productes dins la Unió Europea i ciutats monumentals com Minsk o les conques del mar Negre prop d´Odessa, potencialment molt turístiques, no en són precisament un destí avui dia.
Quan algú compra un producte té en compte diversos factors: qualitat, preu, presentació? però un dels principals i de vegades totalment subjectiu n´és la confiança que aquell producte ens genera. Poden els productors catalans de: oli d´oliva, vi i cava, fruita dolça, cítrics i tants d´altres o les empreses turístiques de zones com la Costa Daurada, la Costa Brava, la ciutat de Barcelona? permetre´s el luxe d´estar exposats al veïnatge de tres bombes atòmiques en forma de central nuclear, que si succeís res arruïnarien per sempre més els seus comptes de resultats? I poden garantir aquests sectors econòmics que amb la darrera fuita d´Ascò 1, aquesta confiança en els productes catalans no hagi començat ja a veure´s malmesa?
Farien bé els diferents sectors econòmics catalans posicionan.se en contra de les centrals nuclears, tal com ja van fer fa poc temps economies potents com la italiana, per tal que els seus productes puguin continuar avalats per la qualitat, el prestigi i la confiança. Amb això només hi ha una recepta: la prevenció! I en aquest cas aquesta passa per dir no a les nuclears. No podem jugar a la ruleta russa, l´economia catalana s´hi juga massa i el resultat podria ser perdre.ho tot.
Tots aquests dubtes, el fet de ser la província de Tarragona la que més càncers infantils, estadísticament per nombre d´habitants, detecta a l´any (ja fa molt que no crec en casualitats) i altres interrogants, són els que indubtablement amenacen l´economia catalana. Fixeu-vos-hi a tall d´exemple: els països de l´Est, productors de bolets, situats en un radi de 450 km. de Txernobil no poden comercialitzar els seus productes dins la Unió Europea i ciutats monumentals com Minsk o les conques del mar Negre prop d´Odessa, potencialment molt turístiques, no en són precisament un destí avui dia.
Quan algú compra un producte té en compte diversos factors: qualitat, preu, presentació? però un dels principals i de vegades totalment subjectiu n´és la confiança que aquell producte ens genera. Poden els productors catalans de: oli d´oliva, vi i cava, fruita dolça, cítrics i tants d´altres o les empreses turístiques de zones com la Costa Daurada, la Costa Brava, la ciutat de Barcelona? permetre´s el luxe d´estar exposats al veïnatge de tres bombes atòmiques en forma de central nuclear, que si succeís res arruïnarien per sempre més els seus comptes de resultats? I poden garantir aquests sectors econòmics que amb la darrera fuita d´Ascò 1, aquesta confiança en els productes catalans no hagi començat ja a veure´s malmesa?
Farien bé els diferents sectors econòmics catalans posicionan.se en contra de les centrals nuclears, tal com ja van fer fa poc temps economies potents com la italiana, per tal que els seus productes puguin continuar avalats per la qualitat, el prestigi i la confiança. Amb això només hi ha una recepta: la prevenció! I en aquest cas aquesta passa per dir no a les nuclears. No podem jugar a la ruleta russa, l´economia catalana s´hi juga massa i el resultat podria ser perdre.ho tot.