BARÒMETRE D’OPINIÓ POLÍTICA. Juny 2005
BLOC I: ACTITUDS DAVANT LA POLÍTICA
• La majoria dels catalans no té gaire interès per la política. Un 58,2% dels enquestats declara sentir-se poc o gens interessat. Els joves (18-34 anys), tradicionalment un segment menys interessat, són en aquest baròmetre els que més interès demostren. Per partits, els votants d’ERC i d’ICV-EUiA són els més interessats per la política.
• La freqüència amb què es comenta o discuteix sobre política està relacionada amb l’interès que aquesta matèria desperta en l’enquestat. En aquest sentit, es destaca que la proporció de catalans que discuteix sobre política amb poca freqüència, mai o gairebé mai arriba fins al 61,1%.
• La major part dels catalans es consideren prou informats del que passa en política. El 59,3% creu que està molt o bastant informat. Els votants d’ICV-EUiA i d’ERC són els que creuen que estan millor informats. Els que ho estan menys són els que no varen votar.
• El mitjà de comunicació a través del qual la població catalana s’informa dels temes polítics en major mesura és la televisió (80,2%). TV3 és el canal on acostumen a veure més els informatius (61%). La premsa és el següent mitjà en importància (54,9%), essent El Periódico (en castellà i català) i La Vanguardia els dos diaris més llegits. La ràdio és el tercer mitjà (32,8%). Els informatius de Catalunya Ràdio són els més escoltats, seguits pels de la SER.
• La major part dels catalans, 52,6%, se sent poc o gens satisfet amb el funcionament de la democràcia. El nivell d’insatisfacció és superior entre el segment d’edat més jove (18-34 anys) i el dels que tenen entre 50 i 64 anys. Per partits, els més insatisfets són els votants del PP, i els menys els del PSC.
• El 71,3% dels catalans creuen que els polítics no tenen en compte el que pensa la gent. Les dones més que els homes i els joves més que els grans. Per partits, els votants del PP són els que més subratllen aquesta mancança en els polítics, i els socialistes els que menys.
• Una proporció similar de població, el 68%, considera que els polítics només busquen el benefici propi. Com més a l’esquerra de l’espectre ideològic es troba el partit que es decideix votar, menys desconfiat és l’enquestat respecte a les intencions dels polítics.
• Existeix una percepció general segons la qual la gent del carrer sí pot influir en el que fan els polítics. Així ho pensa el 52,8% dels catalans. Aquesta impressió és més clara entre els votants dels partits d’esquerres, especialment de PSC i d’ICV-EUiA.
• La major part dels catalans, 68,2%, consideren que la política és tant complicada que se’ls fa difícil d’entendre el que està passant. També la veuen més complicada els votants dels partits més grans, CiU i PSC.
• Els enquestats suspenen amb un 4,92 de mitjana els polítics catalans. Els grups més durs en la seva valoració són els homes (4,86), els joves (4,45) i els votants del PP (3,97). Tampoc no és bona la valoració que fan els votants d’ICV-EUiA (4,82) ni la dels de CiU (4,85). En canvi, els que aproven els polítics catalans són els votants de PSC (5,57) i d’ERC (5,45).
BLOC II: VALORS POLÍTICS
•El PSC és el partit que desperta més simpatia entre l’electorat català, amb un 25’7% de les respostes, en segon lloc, a una distància de més d’11 punts es troba CiU (14’4%), que supera a ERC (13’5%) per només 0’9 punts. ICV-EUiA i PP són els partits que menys simpaties recullen, amb un 7’5% i un 5’3%, respectivament. Cal destacar, però, que una quarta part de l’electorat (24’4%) declara que no sent simpatia per cap partit, essent aquesta la segona categoria amb més freqüència de resposta.
•Preguntats els enquestats sobre el seu sentiment de proximitat respecte a cadascun dels partits catalans, on el valor 1 equival a ‘molt distant’ i el valor 5 a ‘molt proper’, s’han obtingut els següents resultats. D’acord amb les dades de simpatia, el partit que obté un valor més elevat de proximitat és el PSC, amb un 3’00, seguit per ICV-EUiA amb un 2’82 i CiU amb un 2’76. En quart lloc se situa ERC amb un 2’64 i, en darrera posició, el PP amb un 1’71.
•Pel que fa a la ubicació en els eixos, els enquestats mantenen un posicionament ideològic decantat cap al centre-esquerra amb un 4’34 (en una escala de l’1 al 10, on 1 és extrema esquerra i 10 és extrema dreta) i una mitjana de sentiment de pertinença del 3’37, a mig camí entre el sentiment dual (‘tant català com espanyol’= 3) i el ‘més català que espanyol’ (= 4).
•Al mateix temps, els enquestats ubiquen en l’escala ideològica a cadascun dels partits catalans de la següent manera: ERC és el partit que queda més a l’esquerra, amb una mitjana de 3’10, seguit per ICV-EUiA amb un 3’53; el PSC, amb un 4’41, és el partit que se situa més proper a la mitjana de la població; mentre que a la banda dreta de l’escala s’hi troben CiU (6’19) i PP (8’25).
•Quant a l’escala de sentiment de pertinença, el partit que se situa més proper a la mitjana de la població és també el PSC amb un 3’06, seguit per ICV-EUiA amb un 3’81. A CiU se la considera clarament una formació més catalana que espanyola; mentre que a ERC, amb un 4’61, se la situa a mig camí entre el ‘més català’ i el ‘només català’.
•Per últim, més de la meitat dels enquestats amb el 52’3% consideren que el nivell d’autonomia assolit per Catalunya és encara insuficient, malgrat que un 40’8% afirma que el model d’estat autonòmic és el que més garanties dóna per a unes bones relacions entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, també destaca el 31’3% d’enquestats que prefereixen un model federal, enfront del 13’6% que demanen un estat independent i del 7’0% que opten per Catalunya com a una regió d’Espanya.
BLOC III: COMPORTAMENT ELECTORAL
Eleccions autonòmiques
•El PSC es manté al capdavant de la intenció de vot, amb un 21’2%, seguit per CiU (16’8%), que se situa a una distància de més de 4 punts (4’4) dels socialistes. En tercer lloc, a 3’5 punts de CiU es troba ERC, amb un 13’3%. ICV-EUiA, amb un 8’4%, és la quarta formació, a quasi 5 punts (4’9) de distància dels republicans i amb exactament el doble del PP, que amb un 4’2% d’intenció ocupa el darrer lloc.
•PSC 21,2%
CiU 16,8%
ERC 13,3%
ICV-EUiA 8,4%
PP 4,2%
•El nivell d’indecisos se situa al voltant del 13’6%, l’abstencionisme declarat en 10’7% i la no resposta en un 7’6%.
•Si posem en relació la intenció amb el record de vot, s’observa que PSC, CiU i ERC mostren una lleugera tendència a la baixa, mentre que ICV-EUIA va a l’alça i el PP es manté pràcticament igual.
•Concretament, PSC presenta un retrocés de quasi 2 punts (1’9) respecte al seu record de vot del 2003 i veu com la seva distància en la intenció de vot amb CiU se situa en més de 4 punts (4’4), quan en el record de vot és de gairebé 6 punts (5’7).
•Per la seva banda, CiU perd poc més de mig punt (0’6) respecte al seu record de vot i la distància que presenta amb ERC en la intenció (3’5 punts) es manté estable en comparació amb la que tots dos partits tenen en el seu record de vot (3’7 punts).
•ERC perd també quasi mig punt (0’4) respecte al seu record de vot i veu retallada la seva distància amb ICV-EUIA en 2’6 punts, passant d’una distància de 7’5 punts en el record de vot a una de 4’9 en la intenció.
•La diferència entre el record i la intenció de vot expressats pel PP són gairebé idèntics (1 dècima). Així, mentre que la distància entre PP i ICV-EUIA en el record de vot és de 2’1 punts, en la intenció, aquesta distància es duplica i queda en 4’2 punts.
Eleccions generals
•Si es celebressin eleccions generals, el partit més votat seria el PSC amb un 28’2%, a una àmplia distància de més de 17 punts (17’2%) de la segona força política, que seria ERC amb un 11’0%. A només tres dècimes de distància se situa CiU, en tercer lloc, amb una intenció del 10’7%. El PP ocupa la quarta posició amb un 7’3% (3’4 punts per sota de CiU) i ICV-EUiA la darrera amb un 6’7% i sis dècimes de distància respecte al PP.
•PSC 28,2%
ERC 11,0%
CiU 10,7%
PP 7,3%
ICV-EUiA 6,7%
•Els indecisos són un 12’9%, l’abstenció declarada se situa en un 10’3% i la no resposta puja fins al 7’9%.
•Posant en relació la intenció de vot de cada partit amb el seu propi record de vot, s’aprecia que totes les formacions excepte ICV-EUIA presenten una tendència a la baixa. Concretament, el PSC rebaixa el seu percentatge en 5’2 punts; ERC en 1’2; i CiU en 0’6. Per la seva banda, el descens del PP és tant sols de dues dècimes. Per contra, ICV-EUiA mostra una tendència a l’alça d’1’7 punts
BLOC IV: CONTEXT SOCIOPOLÍTIC
• La situació econòmica actual de Catalunya es valora com a bona i molt bona en un 44,7% de casos, i regular en un 23,9%. Els que la consideren dolenta i molt dolenta són en aquests moments el 27,3%. De mitjana, es creu que la situació econòmica està una mica pitjor que l’any anterior, i no es perceben gaires expectatives de millora en el proper any. Per partits, els que pitjor valoren la situació econòmica actual de Catalunya són els votants de CiU i PP. La majoria dels votants del PSC consideren que és globalment bona.
• De mitjana, la valoració de l’economia espanyola és lleugerament millor que la de la catalana. La situació econòmica d’Espanya es percep com a bona i molt bona en un 47,5% de casos, i regular en un 24,5%. Només el 19,2% la considera dolenta o molt dolenta. Les dones i els joves la consideren pitjor que la resta. En canvi, els votants de PSC i PP la valoren com a més positiva.
• La percepció que es té de la pròpia situació econòmica és de continuïtat en relació a l’any anterior (53,4%). Tot i així, els enquestats que creuen estar pitjor (30,4%) són més del doble dels que consideren estar millor (13,3%). Les dones fan una valoració pitjor que els homes. Com més edat té l’individu, pitjor és l’avaluació que fa de la seva situació econòmica. Per partits, hi ha menys votants d’ERC i de PSC que de la resta que considerin estar pitjor que l’any passat .
• Pel que fa a la valoració de la situació política de Catalunya, la majoria dels enquestats la qualifiquen com a bona o molt bona (37,4%), i regular (26,3%). Els que consideren que és dolenta i molt dolenta arriben fins al 28,7%. En conjunt, es percep que aquesta situació ha empitjorat una mica respecte a l’any anterior. Tot i així, els que tenen esperança que l’any vinent millori són gairebé el doble que els que creuen el contrari.
• La situació política espanyola és vista en conjunt com a més bona que la catalana. El 45,7% dels enquestats la veuen com a bona o molt bona, davant el 21,7% que la percep com a dolenta o molt dolenta.
• Els enquestats consideren que els tres problemes més importants de Catalunya són l’atur i la precarietat laboral, la immigració i l’accés a l’habitatge. La preocupació pel funcionament de l’economia i la inseguretat ciutadana són els següents en la llista.
• Com a problemes d’Espanya, l’atur i la precarietat laboral, i la immigració són també vistos com el primer i el segon més importants, però el tercer passa a ser el terrorisme. El quart i el cinquè són l’accés a l’habitatge i el funcionament de l’economia.
• Els tres problemes que afecten personalment més els catalans són de tipus econòmic. Per ordre d’importància, es troba l’atur i la precarietat laboral, el funcionament de l’economia i l’euro, i l’accés a l’habitatge. El quart i el cinquè són la inseguretat ciutadana i la sanitat.
• Els líders polítics més coneguts són Pasqual Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira, Josep Piqué i Artur Mas, mentre que entre els menys coneguts es troben Joan Herrera, Dolors Nadal i Joan Puigcercós.
• D’entre els enquestats que coneixen a cadascun dels líders, la valoració més positiva és per a Joan Puigcercós amb un 5,37, seguit de Josep Antoni Duran i Lleida (5,34) i de Joan Herrera (5,30). Els altres tres polítics que aproven són Josep Montilla (5,18), Pasqual Maragall (5,16) i Joan Saura (5,13).
• Per sota del cinc es troben Artur Mas (4,95), Josep Lluís Carod-Rovira (4,18), Dolors Nadal (3,94) i Josep Piqué (3,79).
BLOC V: ESTATUT I FINANÇAMENT
•Gairebé dos de cada tres catalans, el 63%, considera que tant la consecució d’un nou sistema de finançament com la d’un nou estatut d’autonomia són tots dos aspectes importants per al futur de Catalunya. Tot i així, en cas de tria, un nou finançament és percebut com més necessari (16’4), per davant d’un nou estatut (7’4%), donat que tres de cada quatre catalans (74’2%) considera que l’actual sistema de finançament de Catalunya és insuficient per a respondre a les necessitats de la ciutadania.
•En aquest mateix sentit, l’opinió majoritària, el 63’2%, és que hauria de ser Catalunya qui recaptés i gestionés els impostos dels catalans, enfront d’un 7’3% que afirma que aquesta és una tasca que ha de realitzar-se a nivell estatal i un 22% que opta per una recaptació i gestió mixta. Només l’electorat del PP mostra una tendència oposada en aquesta variable (un 35’5% afirma que la fiscalitat hauria de recaure només en mans d’Espanya).
•Per últim, quatre de cada cinc enquestats, el 80’8%, opinen que Catalunya és molt o bastant solidària amb la resta de l’estat espanyol. Una opinió força estesa entre tots els segments de població, malgrat que es reforça entre els enquestats més joves.
• La majoria dels catalans no té gaire interès per la política. Un 58,2% dels enquestats declara sentir-se poc o gens interessat. Els joves (18-34 anys), tradicionalment un segment menys interessat, són en aquest baròmetre els que més interès demostren. Per partits, els votants d’ERC i d’ICV-EUiA són els més interessats per la política.
• La freqüència amb què es comenta o discuteix sobre política està relacionada amb l’interès que aquesta matèria desperta en l’enquestat. En aquest sentit, es destaca que la proporció de catalans que discuteix sobre política amb poca freqüència, mai o gairebé mai arriba fins al 61,1%.
• La major part dels catalans es consideren prou informats del que passa en política. El 59,3% creu que està molt o bastant informat. Els votants d’ICV-EUiA i d’ERC són els que creuen que estan millor informats. Els que ho estan menys són els que no varen votar.
• El mitjà de comunicació a través del qual la població catalana s’informa dels temes polítics en major mesura és la televisió (80,2%). TV3 és el canal on acostumen a veure més els informatius (61%). La premsa és el següent mitjà en importància (54,9%), essent El Periódico (en castellà i català) i La Vanguardia els dos diaris més llegits. La ràdio és el tercer mitjà (32,8%). Els informatius de Catalunya Ràdio són els més escoltats, seguits pels de la SER.
• La major part dels catalans, 52,6%, se sent poc o gens satisfet amb el funcionament de la democràcia. El nivell d’insatisfacció és superior entre el segment d’edat més jove (18-34 anys) i el dels que tenen entre 50 i 64 anys. Per partits, els més insatisfets són els votants del PP, i els menys els del PSC.
• El 71,3% dels catalans creuen que els polítics no tenen en compte el que pensa la gent. Les dones més que els homes i els joves més que els grans. Per partits, els votants del PP són els que més subratllen aquesta mancança en els polítics, i els socialistes els que menys.
• Una proporció similar de població, el 68%, considera que els polítics només busquen el benefici propi. Com més a l’esquerra de l’espectre ideològic es troba el partit que es decideix votar, menys desconfiat és l’enquestat respecte a les intencions dels polítics.
• Existeix una percepció general segons la qual la gent del carrer sí pot influir en el que fan els polítics. Així ho pensa el 52,8% dels catalans. Aquesta impressió és més clara entre els votants dels partits d’esquerres, especialment de PSC i d’ICV-EUiA.
• La major part dels catalans, 68,2%, consideren que la política és tant complicada que se’ls fa difícil d’entendre el que està passant. També la veuen més complicada els votants dels partits més grans, CiU i PSC.
• Els enquestats suspenen amb un 4,92 de mitjana els polítics catalans. Els grups més durs en la seva valoració són els homes (4,86), els joves (4,45) i els votants del PP (3,97). Tampoc no és bona la valoració que fan els votants d’ICV-EUiA (4,82) ni la dels de CiU (4,85). En canvi, els que aproven els polítics catalans són els votants de PSC (5,57) i d’ERC (5,45).
BLOC II: VALORS POLÍTICS
•El PSC és el partit que desperta més simpatia entre l’electorat català, amb un 25’7% de les respostes, en segon lloc, a una distància de més d’11 punts es troba CiU (14’4%), que supera a ERC (13’5%) per només 0’9 punts. ICV-EUiA i PP són els partits que menys simpaties recullen, amb un 7’5% i un 5’3%, respectivament. Cal destacar, però, que una quarta part de l’electorat (24’4%) declara que no sent simpatia per cap partit, essent aquesta la segona categoria amb més freqüència de resposta.
•Preguntats els enquestats sobre el seu sentiment de proximitat respecte a cadascun dels partits catalans, on el valor 1 equival a ‘molt distant’ i el valor 5 a ‘molt proper’, s’han obtingut els següents resultats. D’acord amb les dades de simpatia, el partit que obté un valor més elevat de proximitat és el PSC, amb un 3’00, seguit per ICV-EUiA amb un 2’82 i CiU amb un 2’76. En quart lloc se situa ERC amb un 2’64 i, en darrera posició, el PP amb un 1’71.
•Pel que fa a la ubicació en els eixos, els enquestats mantenen un posicionament ideològic decantat cap al centre-esquerra amb un 4’34 (en una escala de l’1 al 10, on 1 és extrema esquerra i 10 és extrema dreta) i una mitjana de sentiment de pertinença del 3’37, a mig camí entre el sentiment dual (‘tant català com espanyol’= 3) i el ‘més català que espanyol’ (= 4).
•Al mateix temps, els enquestats ubiquen en l’escala ideològica a cadascun dels partits catalans de la següent manera: ERC és el partit que queda més a l’esquerra, amb una mitjana de 3’10, seguit per ICV-EUiA amb un 3’53; el PSC, amb un 4’41, és el partit que se situa més proper a la mitjana de la població; mentre que a la banda dreta de l’escala s’hi troben CiU (6’19) i PP (8’25).
•Quant a l’escala de sentiment de pertinença, el partit que se situa més proper a la mitjana de la població és també el PSC amb un 3’06, seguit per ICV-EUiA amb un 3’81. A CiU se la considera clarament una formació més catalana que espanyola; mentre que a ERC, amb un 4’61, se la situa a mig camí entre el ‘més català’ i el ‘només català’.
•Per últim, més de la meitat dels enquestats amb el 52’3% consideren que el nivell d’autonomia assolit per Catalunya és encara insuficient, malgrat que un 40’8% afirma que el model d’estat autonòmic és el que més garanties dóna per a unes bones relacions entre Catalunya i Espanya. En aquest sentit, també destaca el 31’3% d’enquestats que prefereixen un model federal, enfront del 13’6% que demanen un estat independent i del 7’0% que opten per Catalunya com a una regió d’Espanya.
BLOC III: COMPORTAMENT ELECTORAL
Eleccions autonòmiques
•El PSC es manté al capdavant de la intenció de vot, amb un 21’2%, seguit per CiU (16’8%), que se situa a una distància de més de 4 punts (4’4) dels socialistes. En tercer lloc, a 3’5 punts de CiU es troba ERC, amb un 13’3%. ICV-EUiA, amb un 8’4%, és la quarta formació, a quasi 5 punts (4’9) de distància dels republicans i amb exactament el doble del PP, que amb un 4’2% d’intenció ocupa el darrer lloc.
•PSC 21,2%
CiU 16,8%
ERC 13,3%
ICV-EUiA 8,4%
PP 4,2%
•El nivell d’indecisos se situa al voltant del 13’6%, l’abstencionisme declarat en 10’7% i la no resposta en un 7’6%.
•Si posem en relació la intenció amb el record de vot, s’observa que PSC, CiU i ERC mostren una lleugera tendència a la baixa, mentre que ICV-EUIA va a l’alça i el PP es manté pràcticament igual.
•Concretament, PSC presenta un retrocés de quasi 2 punts (1’9) respecte al seu record de vot del 2003 i veu com la seva distància en la intenció de vot amb CiU se situa en més de 4 punts (4’4), quan en el record de vot és de gairebé 6 punts (5’7).
•Per la seva banda, CiU perd poc més de mig punt (0’6) respecte al seu record de vot i la distància que presenta amb ERC en la intenció (3’5 punts) es manté estable en comparació amb la que tots dos partits tenen en el seu record de vot (3’7 punts).
•ERC perd també quasi mig punt (0’4) respecte al seu record de vot i veu retallada la seva distància amb ICV-EUIA en 2’6 punts, passant d’una distància de 7’5 punts en el record de vot a una de 4’9 en la intenció.
•La diferència entre el record i la intenció de vot expressats pel PP són gairebé idèntics (1 dècima). Així, mentre que la distància entre PP i ICV-EUIA en el record de vot és de 2’1 punts, en la intenció, aquesta distància es duplica i queda en 4’2 punts.
Eleccions generals
•Si es celebressin eleccions generals, el partit més votat seria el PSC amb un 28’2%, a una àmplia distància de més de 17 punts (17’2%) de la segona força política, que seria ERC amb un 11’0%. A només tres dècimes de distància se situa CiU, en tercer lloc, amb una intenció del 10’7%. El PP ocupa la quarta posició amb un 7’3% (3’4 punts per sota de CiU) i ICV-EUiA la darrera amb un 6’7% i sis dècimes de distància respecte al PP.
•PSC 28,2%
ERC 11,0%
CiU 10,7%
PP 7,3%
ICV-EUiA 6,7%
•Els indecisos són un 12’9%, l’abstenció declarada se situa en un 10’3% i la no resposta puja fins al 7’9%.
•Posant en relació la intenció de vot de cada partit amb el seu propi record de vot, s’aprecia que totes les formacions excepte ICV-EUIA presenten una tendència a la baixa. Concretament, el PSC rebaixa el seu percentatge en 5’2 punts; ERC en 1’2; i CiU en 0’6. Per la seva banda, el descens del PP és tant sols de dues dècimes. Per contra, ICV-EUiA mostra una tendència a l’alça d’1’7 punts
BLOC IV: CONTEXT SOCIOPOLÍTIC
• La situació econòmica actual de Catalunya es valora com a bona i molt bona en un 44,7% de casos, i regular en un 23,9%. Els que la consideren dolenta i molt dolenta són en aquests moments el 27,3%. De mitjana, es creu que la situació econòmica està una mica pitjor que l’any anterior, i no es perceben gaires expectatives de millora en el proper any. Per partits, els que pitjor valoren la situació econòmica actual de Catalunya són els votants de CiU i PP. La majoria dels votants del PSC consideren que és globalment bona.
• De mitjana, la valoració de l’economia espanyola és lleugerament millor que la de la catalana. La situació econòmica d’Espanya es percep com a bona i molt bona en un 47,5% de casos, i regular en un 24,5%. Només el 19,2% la considera dolenta o molt dolenta. Les dones i els joves la consideren pitjor que la resta. En canvi, els votants de PSC i PP la valoren com a més positiva.
• La percepció que es té de la pròpia situació econòmica és de continuïtat en relació a l’any anterior (53,4%). Tot i així, els enquestats que creuen estar pitjor (30,4%) són més del doble dels que consideren estar millor (13,3%). Les dones fan una valoració pitjor que els homes. Com més edat té l’individu, pitjor és l’avaluació que fa de la seva situació econòmica. Per partits, hi ha menys votants d’ERC i de PSC que de la resta que considerin estar pitjor que l’any passat .
• Pel que fa a la valoració de la situació política de Catalunya, la majoria dels enquestats la qualifiquen com a bona o molt bona (37,4%), i regular (26,3%). Els que consideren que és dolenta i molt dolenta arriben fins al 28,7%. En conjunt, es percep que aquesta situació ha empitjorat una mica respecte a l’any anterior. Tot i així, els que tenen esperança que l’any vinent millori són gairebé el doble que els que creuen el contrari.
• La situació política espanyola és vista en conjunt com a més bona que la catalana. El 45,7% dels enquestats la veuen com a bona o molt bona, davant el 21,7% que la percep com a dolenta o molt dolenta.
• Els enquestats consideren que els tres problemes més importants de Catalunya són l’atur i la precarietat laboral, la immigració i l’accés a l’habitatge. La preocupació pel funcionament de l’economia i la inseguretat ciutadana són els següents en la llista.
• Com a problemes d’Espanya, l’atur i la precarietat laboral, i la immigració són també vistos com el primer i el segon més importants, però el tercer passa a ser el terrorisme. El quart i el cinquè són l’accés a l’habitatge i el funcionament de l’economia.
• Els tres problemes que afecten personalment més els catalans són de tipus econòmic. Per ordre d’importància, es troba l’atur i la precarietat laboral, el funcionament de l’economia i l’euro, i l’accés a l’habitatge. El quart i el cinquè són la inseguretat ciutadana i la sanitat.
• Els líders polítics més coneguts són Pasqual Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira, Josep Piqué i Artur Mas, mentre que entre els menys coneguts es troben Joan Herrera, Dolors Nadal i Joan Puigcercós.
• D’entre els enquestats que coneixen a cadascun dels líders, la valoració més positiva és per a Joan Puigcercós amb un 5,37, seguit de Josep Antoni Duran i Lleida (5,34) i de Joan Herrera (5,30). Els altres tres polítics que aproven són Josep Montilla (5,18), Pasqual Maragall (5,16) i Joan Saura (5,13).
• Per sota del cinc es troben Artur Mas (4,95), Josep Lluís Carod-Rovira (4,18), Dolors Nadal (3,94) i Josep Piqué (3,79).
BLOC V: ESTATUT I FINANÇAMENT
•Gairebé dos de cada tres catalans, el 63%, considera que tant la consecució d’un nou sistema de finançament com la d’un nou estatut d’autonomia són tots dos aspectes importants per al futur de Catalunya. Tot i així, en cas de tria, un nou finançament és percebut com més necessari (16’4), per davant d’un nou estatut (7’4%), donat que tres de cada quatre catalans (74’2%) considera que l’actual sistema de finançament de Catalunya és insuficient per a respondre a les necessitats de la ciutadania.
•En aquest mateix sentit, l’opinió majoritària, el 63’2%, és que hauria de ser Catalunya qui recaptés i gestionés els impostos dels catalans, enfront d’un 7’3% que afirma que aquesta és una tasca que ha de realitzar-se a nivell estatal i un 22% que opta per una recaptació i gestió mixta. Només l’electorat del PP mostra una tendència oposada en aquesta variable (un 35’5% afirma que la fiscalitat hauria de recaure només en mans d’Espanya).
•Per últim, quatre de cada cinc enquestats, el 80’8%, opinen que Catalunya és molt o bastant solidària amb la resta de l’estat espanyol. Una opinió força estesa entre tots els segments de població, malgrat que es reforça entre els enquestats més joves.