L'ENCANT DEL PETIT MUNICIPI.
A les Preses el que volem és créixer suaument per mantenir la qualitat de vida que ens dóna la complementarietat d´un territori privilegiat que preservem, un dinamisme diversificat i una economia que incentivem, també des de l´Ajuntament.
No és casualitat que a les Preses, al mateix temps que recuperem els noms tradicionals de les cases també soterrem el gas i el cablejat de fibra òptica .
Article de DANIEL TERRADELLAS,*publicat al Diari de Girona
L´encant del petit municipi*
Un alcalde de ciutat, d´entre les deu mes grans de Catalunya, em confessava preocupat com podíem viure bé en petites poblacions com la nostra. Ho deia capficat i amb ganes de solidaritzar-se amb els petits municipis, perquè ell també creia amb la conveniència que el nostre país fos ric i ple en el territori. Ple, li responia, és demanar massa, però sí complementari: ciutat-món rural, encara és possible i cal apostar-hi.
alguns urbanites, cultura dominant als últims temps, han esquematitzat que la ciutat és dinamisme vital i el món rural, la tranquil·litat agònica. No pocs s´han mobilitzat en la protecció de territoris, com si els de la zona no fossin els autèntics preservadors dels bonics espais de què encara gaudim. A més de mantenir paisatges per a visitants esporàdics, per a candidats a residents jubilats o per als militants de «no a...», preferim gaudir de l´esvelta figura del Puigsacalm, del clapoteig del Fluvià i passejar en els corriols del bosc de Tosca: ens dóna vida cada instant i compensa la manca d´equipaments que la nostra petitesa ens impedeix.
Afortunadament, la complementarietat ciutat-territori és un valor creixent que obligarà a la cooperació de les administracions locals més enllà del seu propi terme municipal. I el petit no serà nomes tingut en compte pel seu nombre d´habitants sinó en la seva funció al territori que pertany.
Afortunadament les distàncies són escurçades per les millores de les comunicacions i cada poble pot jugar el seu paper en un espai liderat per les ciutats i complementat amb els seus municipis veïns. Liderar no vol dir menjar tot el que és gras. Ni el veïnatge vol dir repenjar-s´hi com un paràsit.
Modestament, les Preses ha intentat situar-se en el territori que en forma part. Al costat d´Olot ha aprofitat les oportunitats per enriquir les seves activitats culturals, socials o econòmiques obrint-se als municipis veïns. En alguns casos, aportant l´esforç per ser-ne capdavanter, com ho és en dansa d´ arrels tradicionals o en promoció econòmica amb el Centre d´Empreses i altres exemples. Ser petit no vol dir que necessàriament s´hagi de renunciar a res gran. La visió estratègica, la voluntat, la il·lusió i les capacitats fan moure muntanyes!
A les Preses el que volem és créixer suaument per mantenir la qualitat de vida que ens dóna la complementarietat d´un territori privilegiat que preservem, un dinamisme diversificat i una economia que incentivem, també des de l´Ajuntament. Serà sostenible aquest estadi? Crec que a nosaltres i al conjunt del territori ens caldrà ser més competitius a mig termini, i si volem desistir de créixer pels mètodes tradicionals ho haurem de fer amb valor afegit. I és això, el que crec que cal incentivar a la Garrotxa. Per això, a més de fer possible «Les Preses, un jardí», invertim en el Viver d´Empreses, el Centre de Teletreball, en el suport a les empreses, emprenedors i treballadors, en la planificació estratègica del territori. Perquè si no fomentem més oportunitats en l´economia pot tenir data de caducitat l´activitat cultural, social, esportiva que ara ens dóna qualitat de vida.
No és casualitat que a les Preses, al mateix temps que recuperem els noms tradicionals de les cases també soterrem el gas i el cablejat de fibra òptica . Que mentre participem d´un Life-Medi Ambient de la UE en el parc de Pedra Tosca ja planifiquem un Centre de Dia amb pisos tutelats per a la gent gran. O sigui, per a nosaltres d´aquí a uns anys!
*Alcalde de les Preses
No és casualitat que a les Preses, al mateix temps que recuperem els noms tradicionals de les cases també soterrem el gas i el cablejat de fibra òptica .
Article de DANIEL TERRADELLAS,*publicat al Diari de Girona
L´encant del petit municipi*
Un alcalde de ciutat, d´entre les deu mes grans de Catalunya, em confessava preocupat com podíem viure bé en petites poblacions com la nostra. Ho deia capficat i amb ganes de solidaritzar-se amb els petits municipis, perquè ell també creia amb la conveniència que el nostre país fos ric i ple en el territori. Ple, li responia, és demanar massa, però sí complementari: ciutat-món rural, encara és possible i cal apostar-hi.
alguns urbanites, cultura dominant als últims temps, han esquematitzat que la ciutat és dinamisme vital i el món rural, la tranquil·litat agònica. No pocs s´han mobilitzat en la protecció de territoris, com si els de la zona no fossin els autèntics preservadors dels bonics espais de què encara gaudim. A més de mantenir paisatges per a visitants esporàdics, per a candidats a residents jubilats o per als militants de «no a...», preferim gaudir de l´esvelta figura del Puigsacalm, del clapoteig del Fluvià i passejar en els corriols del bosc de Tosca: ens dóna vida cada instant i compensa la manca d´equipaments que la nostra petitesa ens impedeix.
Afortunadament, la complementarietat ciutat-territori és un valor creixent que obligarà a la cooperació de les administracions locals més enllà del seu propi terme municipal. I el petit no serà nomes tingut en compte pel seu nombre d´habitants sinó en la seva funció al territori que pertany.
Afortunadament les distàncies són escurçades per les millores de les comunicacions i cada poble pot jugar el seu paper en un espai liderat per les ciutats i complementat amb els seus municipis veïns. Liderar no vol dir menjar tot el que és gras. Ni el veïnatge vol dir repenjar-s´hi com un paràsit.
Modestament, les Preses ha intentat situar-se en el territori que en forma part. Al costat d´Olot ha aprofitat les oportunitats per enriquir les seves activitats culturals, socials o econòmiques obrint-se als municipis veïns. En alguns casos, aportant l´esforç per ser-ne capdavanter, com ho és en dansa d´ arrels tradicionals o en promoció econòmica amb el Centre d´Empreses i altres exemples. Ser petit no vol dir que necessàriament s´hagi de renunciar a res gran. La visió estratègica, la voluntat, la il·lusió i les capacitats fan moure muntanyes!
A les Preses el que volem és créixer suaument per mantenir la qualitat de vida que ens dóna la complementarietat d´un territori privilegiat que preservem, un dinamisme diversificat i una economia que incentivem, també des de l´Ajuntament. Serà sostenible aquest estadi? Crec que a nosaltres i al conjunt del territori ens caldrà ser més competitius a mig termini, i si volem desistir de créixer pels mètodes tradicionals ho haurem de fer amb valor afegit. I és això, el que crec que cal incentivar a la Garrotxa. Per això, a més de fer possible «Les Preses, un jardí», invertim en el Viver d´Empreses, el Centre de Teletreball, en el suport a les empreses, emprenedors i treballadors, en la planificació estratègica del territori. Perquè si no fomentem més oportunitats en l´economia pot tenir data de caducitat l´activitat cultural, social, esportiva que ara ens dóna qualitat de vida.
No és casualitat que a les Preses, al mateix temps que recuperem els noms tradicionals de les cases també soterrem el gas i el cablejat de fibra òptica . Que mentre participem d´un Life-Medi Ambient de la UE en el parc de Pedra Tosca ja planifiquem un Centre de Dia amb pisos tutelats per a la gent gran. O sigui, per a nosaltres d´aquí a uns anys!
*Alcalde de les Preses