Bon camí per als municipis.
Article de Daniel Terradellas, publicat al Diari de Girona
Fa pocs dies es va celebrar al Vendrell la 17a assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). A la taula presidencial hi havia representants dels cinc partits majoritaris en els ajuntaments de Catalunya: PSC, CiU, ERC, IC-V i PP, com a expressió de la pluralitat d´aquesta entitat municipalista que representa el 90% de la població del país. Per entendre´ns, gairebé la totalitat del poder polític dels ajuntaments catalans ens trobàvem dins la casa de Pau Casals, museu que recomano de visitar per carregar espiritualitat musical, patriotisme universal i paisatge infinit.
Tants d´alcaldes i alcaldesses reunits i només sumàvem el 13% dels recursos públics del país. Dit d´altra forma: l´Estat n´administra gairebé el 58%, la Generalitat, prop del 29% i els ens locals, la resta. En pocs països avançats del món hi ha una situació tan esbiaixada com la nostra en detriment dels municipis. Els nòrdics, amb un benestar més consolidat, paguen els seus impostos aportant en primer lloc a la comunitat on viuen, i esglaonadament, participen dels àmbits regionals i estatals. Lògicament també tenen les responsabilitats ajustades en aquest model i per això en disposen dels recursos públics. Al seu parer, és més eficaç i democràtic que les polítiques es decideixin i s´executin prop dels ciutadans que n´han de ser beneficiaris. Als amics francesos no els copiaria el model, perquè si bé els seus municipis tenen més pes que els nostres, la regió res té a veure amb les nostres autonomies. I París és molta capital. La dreta espanyola n´ha volgut prendre exemple però s´ ha quedat en potenciar Madrid, limitant les autonomies i deixar de banda els municipis.
A Catalunya, els ajuntaments han estat lluitadors per la recuperació de les institucions del país. Avui la Generalitat disposa d´un pressupost insuficient però important, que en part ha revertit en els municipis en forma d´ajut voluntari. S´aplicava als ajuntaments el sistema que no admetia de l´Estat: passa per la finestra i en parlem! I com que qui paga, mana, es fàcil caure en el clientelisme. Donada la insuficiència local, els municipis han hagut d´acceptar condicions punyents, sobretot per als més petits. Un dispensari val el mateix en un poble o ciutat i costejar-ne la meitat per l´Ajuntament es fa molt feixuc per al municipi petit.
En l´Assemblea de la FMC del Vendrell, sense falsos optimismes, es van constatar els canvis governamentals que milloren els ajuntaments catalans. A part que tots els municipis ara ja disposem de molts més recursos per poder fer la nostra funció de servei als ciutadans, hem vist també incrementades les subvencions ens els principals programes que la Generalitat atorga als ajuntaments. Cap alcalde s´ha queixat de la distribució del Pla d´Obres i Serveis: alguns hi han guanyat menys, però tots han millorat del passat. Lamentablement encara hi ha algun dirigent nostàlgic que no ho vol reconèixer. Deu parlar poc amb els seus alcaldes...
I no tot és només disposar de més diners. Hi ha departaments del Govern que avancen decisivament en la descentralització cap al territori, incorporant els municipis en la planificació, la decisió i la gestió de les polítiques governamentals: la salut, l´ocupació i l´educació, entre altres, es van consorciant amb els ajuntaments com a interlocutors de proximitat, per la millora dels serveis públics als ciutadans. Sumar esforços entre la Generalitat i els Ajuntaments, entre el sector públic i els agents implicats, és el bon camí.
En uns moments en què els diversos partits es preocupen de trobar les millors persones per formar candidatures als pobles, viles i ciutats, és convenient remarcar que el futur és esperançador en la cooperació i l´ajut entre el Govern de la Generalitat i els Ajuntaments, especialment pels petits municipis. Si es disposen dels mitjans necessaris per millorar la qualitat de vida dels conciutadans, us asseguro que l´Ajuntament és la vertadera Casa de la Vila. I ara que es preveu bonança, considereu ser-ne els masovers. L´amo n´és el poble!
* Alcalde de les Preses (PSC)
Fa pocs dies es va celebrar al Vendrell la 17a assemblea de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). A la taula presidencial hi havia representants dels cinc partits majoritaris en els ajuntaments de Catalunya: PSC, CiU, ERC, IC-V i PP, com a expressió de la pluralitat d´aquesta entitat municipalista que representa el 90% de la població del país. Per entendre´ns, gairebé la totalitat del poder polític dels ajuntaments catalans ens trobàvem dins la casa de Pau Casals, museu que recomano de visitar per carregar espiritualitat musical, patriotisme universal i paisatge infinit.
Tants d´alcaldes i alcaldesses reunits i només sumàvem el 13% dels recursos públics del país. Dit d´altra forma: l´Estat n´administra gairebé el 58%, la Generalitat, prop del 29% i els ens locals, la resta. En pocs països avançats del món hi ha una situació tan esbiaixada com la nostra en detriment dels municipis. Els nòrdics, amb un benestar més consolidat, paguen els seus impostos aportant en primer lloc a la comunitat on viuen, i esglaonadament, participen dels àmbits regionals i estatals. Lògicament també tenen les responsabilitats ajustades en aquest model i per això en disposen dels recursos públics. Al seu parer, és més eficaç i democràtic que les polítiques es decideixin i s´executin prop dels ciutadans que n´han de ser beneficiaris. Als amics francesos no els copiaria el model, perquè si bé els seus municipis tenen més pes que els nostres, la regió res té a veure amb les nostres autonomies. I París és molta capital. La dreta espanyola n´ha volgut prendre exemple però s´ ha quedat en potenciar Madrid, limitant les autonomies i deixar de banda els municipis.
A Catalunya, els ajuntaments han estat lluitadors per la recuperació de les institucions del país. Avui la Generalitat disposa d´un pressupost insuficient però important, que en part ha revertit en els municipis en forma d´ajut voluntari. S´aplicava als ajuntaments el sistema que no admetia de l´Estat: passa per la finestra i en parlem! I com que qui paga, mana, es fàcil caure en el clientelisme. Donada la insuficiència local, els municipis han hagut d´acceptar condicions punyents, sobretot per als més petits. Un dispensari val el mateix en un poble o ciutat i costejar-ne la meitat per l´Ajuntament es fa molt feixuc per al municipi petit.
En l´Assemblea de la FMC del Vendrell, sense falsos optimismes, es van constatar els canvis governamentals que milloren els ajuntaments catalans. A part que tots els municipis ara ja disposem de molts més recursos per poder fer la nostra funció de servei als ciutadans, hem vist també incrementades les subvencions ens els principals programes que la Generalitat atorga als ajuntaments. Cap alcalde s´ha queixat de la distribució del Pla d´Obres i Serveis: alguns hi han guanyat menys, però tots han millorat del passat. Lamentablement encara hi ha algun dirigent nostàlgic que no ho vol reconèixer. Deu parlar poc amb els seus alcaldes...
I no tot és només disposar de més diners. Hi ha departaments del Govern que avancen decisivament en la descentralització cap al territori, incorporant els municipis en la planificació, la decisió i la gestió de les polítiques governamentals: la salut, l´ocupació i l´educació, entre altres, es van consorciant amb els ajuntaments com a interlocutors de proximitat, per la millora dels serveis públics als ciutadans. Sumar esforços entre la Generalitat i els Ajuntaments, entre el sector públic i els agents implicats, és el bon camí.
En uns moments en què els diversos partits es preocupen de trobar les millors persones per formar candidatures als pobles, viles i ciutats, és convenient remarcar que el futur és esperançador en la cooperació i l´ajut entre el Govern de la Generalitat i els Ajuntaments, especialment pels petits municipis. Si es disposen dels mitjans necessaris per millorar la qualitat de vida dels conciutadans, us asseguro que l´Ajuntament és la vertadera Casa de la Vila. I ara que es preveu bonança, considereu ser-ne els masovers. L´amo n´és el poble!
* Alcalde de les Preses (PSC)