<
System error
No sé si sistemático o aleatorio. No recuerdo el código digital. Ciego subo al cielo.
Error del Sistema
Sin saber si es sistémico, ni el código del error..
Sopar a la mar
Nits de lluna gran
Dies de foc
Tavallo
És el cos d'un home de 49 anys que ha mort esta matinada atropellat per un vehicle en la Nacional 332 a l'altura de ..... Estava ajudant un altre conductor que havia patit un accident de moto quan un cotxe l'ha atropellat. . La víctima és Vicent Tavallo, molt conegut ... per pertànyer a l'orquestra Montecarlo i per col·laborar en les retransmissions de pilota de Punt 2
Compartia el seu lloc de treball sanitari amb la passió per la música, amb la representació de l’empresa o amb una enorme afició per la pilota valenciana, de la qual feia retransmissions televisives. Una persona d’eixe volum de faenes no pot passar desapercebuda en una societat on treballar sembla un càstig diví....
Tavallo té sempre la mateixa vitalitat i simpatia. I la tindrà mentres jo visca, encara que en una de les nostres fatídiques nits de dissabte, venint de treballar, va topar de cara amb la més absurda, cruel i terrible de les presències que la desgraciada humanitat ha de patir.
IGNASI MORA
A penes li vaig tractar. Era el tipus d'infermer que agrada que acompanye en les guàrdies. Tant per la seva professionalitat, com per les seues qualitats humanes. Recorde el seu caràcter alegre, obert, disposat sempre a ser el primer a col•laborar. El mateix impuls que segurament li va portar aquella nit a llançar-se a la carretera per a ajudar...
Em dol especialment la seua mort, per la pèrdua del ser que era, i per les circumstàncies en què va ocórrer.
En un altre punt negre en què continuaran ocorrent pareguts accidents mortals perquè l'autopista, -eixa cicatriu que ens ferix i separa- que passa a escassos 50 metres, continue essent el major expoli que pateix aquest país.
I per que tal vegada fóra el tipus de músic i productor que necessita Pep Laguarda per als seus projectes. I també, perquè coneixia al qui anava en la moto, però aquesta ja és una altra història.
A la teva memòria, Tavallo.
Compartia el seu lloc de treball sanitari amb la passió per la música, amb la representació de l’empresa o amb una enorme afició per la pilota valenciana, de la qual feia retransmissions televisives. Una persona d’eixe volum de faenes no pot passar desapercebuda en una societat on treballar sembla un càstig diví....
Tavallo té sempre la mateixa vitalitat i simpatia. I la tindrà mentres jo visca, encara que en una de les nostres fatídiques nits de dissabte, venint de treballar, va topar de cara amb la més absurda, cruel i terrible de les presències que la desgraciada humanitat ha de patir.
IGNASI MORA
A penes li vaig tractar. Era el tipus d'infermer que agrada que acompanye en les guàrdies. Tant per la seva professionalitat, com per les seues qualitats humanes. Recorde el seu caràcter alegre, obert, disposat sempre a ser el primer a col•laborar. El mateix impuls que segurament li va portar aquella nit a llançar-se a la carretera per a ajudar...
Em dol especialment la seua mort, per la pèrdua del ser que era, i per les circumstàncies en què va ocórrer.
En un altre punt negre en què continuaran ocorrent pareguts accidents mortals perquè l'autopista, -eixa cicatriu que ens ferix i separa- que passa a escassos 50 metres, continue essent el major expoli que pateix aquest país.
I per que tal vegada fóra el tipus de músic i productor que necessita Pep Laguarda per als seus projectes. I també, perquè coneixia al qui anava en la moto, però aquesta ja és una altra història.
A la teva memòria, Tavallo.
Jim Capaldi
Living on the outside
(De casualitat, ahir ho vaig saber a la web de Steve Winwood.
La crònica de la seva mort la va escriure Diego A. Manrique, el 28/01/05.)
Jim Capaldi, baterista del grupo Traffic, cantante solista y reconocido compositor, falleció el viernes 28 de enero en un hospital de Londres, víctima de un fulminante cáncer de estómago. El pasado año, Capaldi se comprometió con el plan de resucitar Traffic, un proyecto que se interrumpió ante los primeros síntomas de su enfermedad.
Golf
Bacora
Funziona
ANTE LA DESAPARICIÓN DE LA ANCHOA DEL CANTÁBRICO, UN SECTOR DE LOS SOCIALISTAS PROPONE JUBILAR FUNCIONARIOS, YA QUE ESTÁN PERSUADIDOS DE QUE SI NO HAY ANCHOA NO HAY VERMÚ Y SI NO HAY VERMÚ NO HAY ADMINISTRACIÓN.
OTRO GRUPO DE SOCIALISTAS REBELDES, ENCABEZADOS POR PEDRO SOLBES, OPINA QUE MIENTRAS HAYA CAFELITO, CRUCIGRAMAS E INTERNÉ, NO HAY POR QUÉ ALARMARSE. LA GUERRA NO HA HECHO MÁS QUE COMENZAR.
Un record dolorós.
...Aquests són també dies per a dur a cap breus excursions agraciades. Si el paissatges de la ciutat explendeixen en juny, els del camp són una meravella. Només cal triar bé on anar, perqué és de sobra sabut que, en el nostre país, on la construcció pareix l´únic negoci que dóna rendiments indubtables, la desfeta del territori ha pres unes mides gegantines. No solament han reblit d'asfalt el litoral sencer, sinó que bona part de l'interior comença a córrer la mateixa sort. És un fet depriment, però és un fet, i no hi ha cap signe al horitzó que aquesta destrucció constant vaja minvar en el futur...
...Recordava que el nostre fou un país molt bell, d’una bellesa discreta, suau i extremadament amable a les costes, més abrupta i impressionant terra endins, a la cual ens vam habituar, però que no hem sabut estimar com calia…
Ara la bellesa agrest de les postres costes fa anys que només és un record dolorós sota el ciment, l’asfalt ompli a poc a poc les valls i el càncer imparable de les pedreres va convertint les nostres serres en una ferida oberta de dimensions inmenses. Hem asistit a aquesta destrucció, però no hem sabut escriure una elegia que continga ni una punta de la ràbia i la tristesa que Ponç Pons, per molt menys, ha sabut transmetre als seus poemes.
Diuen que només les illes gregues tenen una llum d’una lleugeresa nítida comparable a la nostra, però jo no m’ho crec…
Sens dubte, la destrucció no és total, ni pot ser-ho. I si aquests dies triem bé les nostres destinacions, ho podrem comprovar. Afortunadament, encara hi ha llocs d’aquest país que són una delicia (que hauríem de defensar), però ens hem passat dècades desfent la part del paradís que ens pertocava, i haver de recordar-ho és dolorós.
Enric Sòria.
Hortalissa
Jacaranda
La flor del primer any:
El pais.
Quaderns
En Cataluña el tripartito no va mal: pese al resto de España que lanza en contra su campaña populista.
Pozuelo.
Responsabilidad social corporativa.
...Aquí hay un problema de funcionamiento corporativista que hace muy difícil que haya una movilidad ascendente y descendente en la creaciòn de valor, de empresa, que permita competir por valor añadido, por hacer mejor que otros lo que los otros también van a intentar, que incorpore nuevas tecnologías...
Lamento decirlo, pero lo diré de una vez: lo que más frena eso son las cúpulas del poder económico finaciero, político y sindical, que funcionan corporativamente...
F. González.
Patatas
Les creïlles que vàrem sembrar aquell dia
i que van fer flor d'aquesta manera,
hem escomençat a arrancar-les aquest dissabte:
Bona collita.
i que van fer flor d'aquesta manera,
hem escomençat a arrancar-les aquest dissabte:
Bona collita.
Alceu-vos, xe, que ja és de dia
Gràcies, Pep, pel comentari
...aquest àlbum és una de les obres magnes de la música, en ben avingut matrimoni amb la poètica més intensa, facturada als territoris de parla catalana.
Un disc majúscul des de qualsevol perspectiva amb que sigui observat reclòs fins ara als estrets cercles del col·leccionisme i convertit en peça de desig per infatigables buscadors de vinils gairebé introbables disposats a pagar grans sumes a canvi d’una de les escasses còpies disponibles....
Un company del Camp del Túria em va gravar el seu disc de vinil en una cinta de casset. Durant anys vaig fer còpies per als amics fins que es va trencar. Ara recomane directament que es compren l'edició de luxe si la troben. No sóc sols un gran admirador i seguidor. Si em vera en la tessitura de tindre només un disc de qualsevol col·lecció, segurament seria Brossa d'ahir
¿Però va haver-hi alguna vegada 200 intel·lectuals?
Una curiositat de notícia que periòdicament és ressaltada en la premsa nacionalista espanyola. Crida l'atenció no pel seu número -però, ¿hi ha hagut alguna vegada 200 intel·lectuals?-, sinó pel fet de la seua remarcada i suposada catalanitat.
Proveïdors d'ideologia: què són sinó les seues declaracions públiques, ¿a què fets o realitat es referixen?
Jazz als jardins
Els concerts de Nits de Jazz a Torrecremada tindran lloc els dies 17 i 25 de juny i 1 de juliol, a les 21 hores, encetant així la programació cultural de l’estiu....
Enllaços:
Daniel Picazo
Ship of fools
Vaig seguir carrer baix sense trobar lloc per a aparcar, fins que vaig arribar fins al port. Quan vaig abaixar del cotxe vaig entropessar amb el barco dels bojos. Llavors vaig voler aprendre a navegar.
Viaje a Narragonia es una excelente oportunidad para reflexionar fílmicamente sobre el significado de la locura, no sólo desde el punto de vista de la patología, sino a partir de hombres y mujeres que viven el presente con otros vínculos sociales, al margen de las estructuras económicas de esta sociedad, con vidas misteriosas repletas de claros y oscuros. La locura es en sí misma la esencia de lo humano, trae la luz siendo en sí misma la noche de la razón.
El barco de los locos es la imagen universal de la humanidad a la deriva, también una visión carnavalesca de la vida. Su existencia se hace necesaria ya que cuestiona a través de su estulticia el tipo de sociedad en que vivimos. Viaje a Narragonia es la prolongación de este barco anónimo que navega errante por el mundo, es también un nuevo intento entre los muchos que existen en la historia de Occidente por comprender este lado oscuro del ser humano.
De Elda a Formentera.
Quan el dia és més curt el sol s'amaga pel Barranc de les Fonts, quan el dia és més llarg per damunt de la Segària
Salvem Segària-Vinyals
Música per a l'estiu
AMADOU & MARIAM (Amadou Bagayoko y Mariam Doumbia),
el "Dimanche a Bamako" ,
1 de la World Music Charts Europe.
A la Sala Apolo
Juny, el mes més hippie.
Aquest mes marca un dels moments més importants i més culminants dins de la vida dels pobles de a cultura mediterrània...
Pel juny la falç al puny...
Hom pot dir que tota la vida rural dels pobles del migdia europeu gira a l'entorn del concepte expressat per aquesta parèmia. I si tenim en compte que fins ahir, per dir-ho així, dins de la pregona vida del home, tot el complex de la vida girava entorn de la ruralia, font de riquesa i clau del sant pa de cada dia...
Joan Amades. Costumari Català.