---

Plou sense parar. Plou a Diània, al país i al terme. Plou, llampeja i trona. Plou fora i dins de casa. Plou com sempre, sense saber ploure, a trompades i a rogles. Plou tant que açò ja sembla l'Europa verda. No hem pogut sembrar les faves primerenques, tallar i xafar el vi, estendre els llençols, secar la collita. Plou i no para, i hem d'apendre a passejar encara que estigui plovent. A viure sempre amb pluja. Plou i no visc, llegeixo el teu blog.

¿Qué deu haver passat al cel que esta tant trist i no para de ploure?

Angelique Kidjo

---

The mystery of love (belongs to you)

Em diu que el misteri de l'amor l'hi pertany i jo he de callar, eclipsat per una gran veritat que s'alça més enllà de les postes de sol compartides en l'Adriàtic. I sí, jo sóc el foll que va apostar la seva vida per uns llavis de tast agredolç, que va jugar la partida més trascendent i perdé la reina, executada pel temps i l'abisme cronològic que reinava entre nosaltres. I sí, jo sóc el cos inhert que ara balla i s'embriaga i somriu i dorm sense ni tan sols sentir felicitat o dolor; sí, jo sóc aquell que camina de forma tan silenciosa que s'assembla el moribund a punt de creuar l'Estígia, el que desapàreix entre les ombres que recorden, inevitablement, nits que compartirem sense ni tan sols tocar-nos.

Aquells que poden esdevenir u, aquells que es dissolen i s'uneixen en un ens palpitant, tenen la sort de poder abastar l'objecte del desig. Envejats siguin, malgrat que llurs ànims no arribin a compendre la felicitat en què reposen! Cal ressignar-se i evocar aquells moments que ens procuraren un èxtasi quasi diví; dibuixar la teva silueta en el fum i contemplar els teus ulls en la penombra.

I aquí s'acaba tot, aquí, entre paraules i frases i absurditats mai consumades, i El Nom, el maleeït nom apunt de ser pronunciat als llavis, i la vida notant que rellisca entre uns dits tremolosos.


Clarissa Vaughan