<
El metge malalt
Els metges són importants, importantíssims. Donen conferències, llegeixen molt. (...) Al pas que duen les coses, d'aquí a molt pocs anys seran els amos del món (...). Quan, dintre aquest període de preparació, les coses estaran absolutament i definitivament socialitzades, la gent tindrà, parlant en general, dues preocupacions essencials: primer, treballar tan poc com pugui, segon: ocupar-se de la seva salut, cosa que ja es comença de veure. Quan s'entri francament en aquesta preocupació, el nombre de malalties, de matisos de malaltia i de malalties imaginàries serà indescriptible. (...) La confusió serà immensa, i aquest fet col•locarà els metges en el centre mateix de la vida i de les obsessions dels homes i de les dones. (...).
Josep Pla.
La professió mèdica ha començat aquest nou segle, igual que va acabar el segle xx, sotmesa a un canvi de valors producte en part dels canvis socials i també en part de la inadaptació a les exigències d’una societat cada cop més culta i informada, que ha organitzat l’activitat mèdica dins d’un sistema jerarquitzat de propietat pública, en el qual el metge és un assalariat que a canvi de la seguretat laboral ha hagut de renunciar a la seva autonomia professional i acceptar l’autoritat dels gestors del sistema, l’objectiu principal dels quals és la sostenibilitat del sistema, més que no pas la seva qualitat.
Aquesta crisi ha portat sectors amplis de la professió a un estat de desil-lusió i desmotivació, i a viure molt negativament la falta de promoció professional, l’escassa consideració dels gestors i la modèstia de les retribucions.
Davant d’aquesta situació, l’elecció de la via de la reivindicació i de la protesta no sembla la més idònia a la majoria dels membres d’una professió que té com a raó de ser el servei als altres. Tampoc no ens serveixen el victimisme i les lamentacions. Ningú no es mourà per resoldre els nostres problemes, per justificades que siguin les queixes.
El que sí que ens pot ser útil per recuperar el que més trobem a faltar els metges, que és l’autonomia per gestionar el nostre treball, és un major compromís amb els malalts, amb el sistema sanitari i amb la professió, és a dir, un esforç continuat per mantenir la competència, una aspiració per l’excel•lència, una actitud generosa i altruista, un afany per l’eficiència, la voluntat d’intervenir per millorar l’eficàcia i la rendibilitat de l’organització sanitària. Només si donem molt, podrem exigir més. Només si ens hi comprometem, recuperarem el lideratge en el sistema sanitari...
Miquel Bruguera, President del Col•legi de Metges de Barcelona, en la introducció al Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya
(Aunque algunos estudios indican una prevalencia de trastornos psiquiátricos y dependencias en el personal médico cercana al 12 por ciento). No iba a referirme al Plan de Atención Integral al Médico Enfermo. Sino al malestar general. Las profesiones tiernas o blandas por excelencia están en crisis, se precisa urgentemente la reformulación de un nuevo contrato social. Según un estudio de la Organización Médica Colegial, más de la mitad de los médicos españoles han pensado en alguna ocasión en dejar de ejercer su profesión. Este elevado grado de insatisfacción laboral y profesional es común en todos los sistemas sanitarios de los países desarrollados, y parece ser que indiferente al modelo de organización. Pero aquí, si cabe el fenómeno se ve acentuado por razones específicas. En concreto, los médicos españoles se quejan de sufrir una situación caracterizada por la precariedad laboral (la interminable oferta de consolidación de empleo, los contratos basura, las imposiciones de las aseguradoras privadas…), la sensación de ser explotados (de los peor pagados de Europa, trabajando en uno de los mejores sistemas sanitarios del mundo), la sobrecarga asistencial (los escasos minutos por paciente en la consulta, …), la mayor exigencia del nivel de responsabilidad (resultados inmediatos, objetivables y tangibles, aumento de las demandas,…), que se traduce en estrés y reduce la calidad asistencial, la pérdida de prestigio social, incluso el respeto (el creciente número de agresiones físicas y verbales) o la inexistencia de una carrera profesional (toda la vida profesional sin posibilidad de promoción,..).
El pasado sábado 22 de enero se realizaron las pruebas selectivas de acceso a la formación sanitaria especializada. Había 18.672 aspirantes admitidos para acceder a alguna de las más de 8.000 plazas ofertadas. (Algunos cálculos, con la edad de jubilación a los 65 años, adelantan que dentro de 15 o 20 años faltarán médicos de determinadas especialidades en España). Un dato: casi un 75% de los aspirantes son mujeres. Esta progresiva feminización de las profesiones sanitarias , puede facilitar las posibilidades de cambio de la situación. Afecta de manera sensible al profesional médico o agente principal del sistema y, por tanto, al núcleo duro de la relación médico-paciente, a la que añade la perspectiva de género y donde juegan un papel tan importante las habilidades humanas.
Enllaços:
-Col•legi de Metges de Barcelona.
-Sindicato Médico (CESM)
Comentari:
torrent porr porno ^@^ filmer habbo bilder ^@^ hardcore styra mellangard ^@^ bukkake wwwamoretv ^@^ gangbang pillados ^@^ ragazze cubane teens ^@^ kanapes asteios porno ^@^ fotografia paraksenos travesti ^@^ podia aoraton orgasmos ^@^ platys pepeiramenos sadismos ^@^ filia eysygkinitos paihnidiaris ^@^ filia byzia eysyneiditos ^@^