Al forum de les cultures, un recordatori
Ens vem passar tot el dia i ens va quedar un bon record.
Ja se sap que no tothom pensa el mateix. Jo ho recordo amb les meves sensacions i sentiments. Quan fas un recorregut amb algú que t'estimes les coses que veus i vius són més dolces.
Etiquetas: barcelona
No trobaràs la mar, Joan Manel Serrat i María del Mar Bonet
No trobaràs la mar
Si un dia véns a casa,
te mostraré es jardí,
un núvol que tenc al pati
i la flor de gessamí.
No trobaràs la mar,
la mar fa temps que va fugir:
un dia se'n va anar
i em va deixar aquí.
Deixaré sa feina per tu,
ses eines damunt sa taula,
tancaré bé sa finestra
i es vent no em robarà cap paraula.
Trobaràs noves flors
i fruites a la taula,
i una cançó per a tu
que fa temps que tenc guardada.
I més tard, quan te'n vagis,
serà l'hivern cada nit;
jauré en el mateix llit
amb la fredor en els llavis.
JO SÓC BARCELONINA
Comença la festa de Barcelona, la Mercè.
Sóc nascuda a l'Aragó però consideraria inadequat no haver fet l'esforç de parlar i entendre la llengua catalana.
Als nens i nenes, els futurs ciutadans de Catalunya, se'ls ha de fer estimar la seva llengua.
He sentit el discurs a la televisió i m'ha agafat el punt per fer aquest article.
Quan no hi ha riscos pot ser no seria inadequat, en la situació actual el sento com inadequat.
Jo també em poso de dol per la nostra llengua.
Altre tema que m'ha fet deixar de mirar la tele i venir a escriure ha estat el debat que es comença a obrir sobre la campanya publicitaria de la Federació Catalana.
S'ha de veure qui salta primer per saber per on van els trets.
"DONEM CORDA AL CATALÀ"
Recordo els primers moments de parla de la llengua i encara que van ser esforços des d'altre sonoritat de mica he anat fent meva aquesta llengua que tant m'estimo.
Raimon ho deia ja en els setanta, ho vaig sentir a Osca, la meva ciutat natal: "Qui perd les seves arrels per l'identitat"
Sóc nascuda a l'Aragó però consideraria inadequat no haver fet l'esforç de parlar i entendre la llengua catalana.
Als nens i nenes, els futurs ciutadans de Catalunya, se'ls ha de fer estimar la seva llengua.
He sentit el discurs a la televisió i m'ha agafat el punt per fer aquest article.
Quan no hi ha riscos pot ser no seria inadequat, en la situació actual el sento com inadequat.
Jo també em poso de dol per la nostra llengua.
Altre tema que m'ha fet deixar de mirar la tele i venir a escriure ha estat el debat que es comença a obrir sobre la campanya publicitaria de la Federació Catalana.
S'ha de veure qui salta primer per saber per on van els trets.
"DONEM CORDA AL CATALÀ"
Recordo els primers moments de parla de la llengua i encara que van ser esforços des d'altre sonoritat de mica he anat fent meva aquesta llengua que tant m'estimo.
Raimon ho deia ja en els setanta, ho vaig sentir a Osca, la meva ciutat natal: "Qui perd les seves arrels per l'identitat"
Empolles musicals
Botellas Musicales
El meu company de feina diu que és genial.
El meu company de feina diu que és genial.
A LA BARCELONETA
A la Barceloneta no és normal veure-la amb l'aigua tant moguda. Quan hi ha tormentes les onades arriben a portar-se la sorra i hi fan destrosses.
Aquest registre és de fa temps.
Aquesta setmana estem patint grans tempestes.
La dama d'Aragó (Popular catalana)
(Versió Joan Manuel Serrat)
A Aragó n'hi ha dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, adéu.
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or.
El seu germà la mirava
amb un ull tot amorós.
Se la mira i se l'emporta
a la fira de Lió.
De tants anells que li compra
li cauen del mocador,
"Tingui, senyora Maria...
...tingui, tingui, els anells d'or".
I qui és aquesta dama
que llança tal resplandor?
N'és filla del Rei de França,
germana del d'Aragó.
(Versió Maria del Mar Bonet)
A Aragó hi ha una dama
que és bonica com un sol.
Té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor...
Ai, de l'amor...
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Sa tia els hi esclaria
els cabells, de dos en dos.
Cada cabell una perla,
cada perla un anell d'or.
Cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.
Sa germana els hi trenava
amb una cinteta d'or.
Sa padrina els hi untava
amb aigua de nou olors.
Sa germana més petita
li baixava el lligador;
el lligador que li baixa
és un floc de molts colors.
Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
-No fóssim germans, Maria,
mos casaríem tos dos.
Als viatges que faig cap a l'Aragó escolto molt sovint en Lluís Llac i la Maria del Mar, i en Serrat el seu últim títol.
He arribat a aquesta adreça: Cancioneros de trovadores cercant aquesta lletra i vet aquí que ho he aconseguit, m'he estalviat haver-la d'escriure.
Recordo a l'estomac la sensació que sento quan escolto a aquesta dona, la María del Mar. Fa molts estius vaig tenir el goig d'anar al teatre grec a sentir-la i també a la plaça reial.
A Aragó n'hi ha dama
que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, adéu, Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, adéu.
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or.
El seu germà la mirava
amb un ull tot amorós.
Se la mira i se l'emporta
a la fira de Lió.
De tants anells que li compra
li cauen del mocador,
"Tingui, senyora Maria...
...tingui, tingui, els anells d'or".
I qui és aquesta dama
que llança tal resplandor?
N'és filla del Rei de França,
germana del d'Aragó.
(Versió Maria del Mar Bonet)
A Aragó hi ha una dama
que és bonica com un sol.
Té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor...
Ai, de l'amor...
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or.
Sa tia els hi esclaria
els cabells, de dos en dos.
Cada cabell una perla,
cada perla un anell d'or.
Cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.
Sa germana els hi trenava
amb una cinteta d'or.
Sa padrina els hi untava
amb aigua de nou olors.
Sa germana més petita
li baixava el lligador;
el lligador que li baixa
és un floc de molts colors.
Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
-No fóssim germans, Maria,
mos casaríem tos dos.
Als viatges que faig cap a l'Aragó escolto molt sovint en Lluís Llac i la Maria del Mar, i en Serrat el seu últim títol.
He arribat a aquesta adreça: Cancioneros de trovadores cercant aquesta lletra i vet aquí que ho he aconseguit, m'he estalviat haver-la d'escriure.
Recordo a l'estomac la sensació que sento quan escolto a aquesta dona, la María del Mar. Fa molts estius vaig tenir el goig d'anar al teatre grec a sentir-la i també a la plaça reial.
És l'once de setembre, la diada.
La senyera és la bandera dels catalans i catalanes.
A l'Aragó també ens trobem la senyera.
La diada és la Commemoració d'una derrota.
La DIADA (11 de septiembre de 1714)
Informació a la Viquipedia.
"Engrunes
Joan Oliver
Passat
Avui no commemorem cap derrota com s'entesten a dir els que res no entenen, avui celebrem la nostra capacitat de sobreviure com a poble en les condicions més adverses. Desposseïts de tota forma de poder polític propi i amb un Estat nascut per aniquilar-nos, hauríem d'haver desaparegut. Hauria d'haver desaparegut la nostra llengua i la nostra hisenda. Però la tossuderia, les ganes de tirar endavant, han fet que continuéssim sent catalans. Hem mantingut la llengua perquè la parlàvem a casa i els savis l'escrivien. Hem mantingut la hisenda perquè la iniciativa privada va saber suplir amb escreix tot el que l'Estat ens negava.
Present
Ara ja tenim Estat, el nostre tros d'Estat que es diu Generalitat i, fins a cert punt, l'Estat espanyol i, fins a cert punt, la Unió Europea. Ara figura que la llengua i la hisenda ens les han de mantenir els poders polítics. Que nosaltres no cal que hi fem res, que n'hi ha prou que paguem impostos i que ja ens deixaran votar de tant en tant. Que ja està bé que els nostres fills vulguin ser funcionaris, com de sempre ho han volgut ser els espanyols. Que per això de la llengua no cal que hi patim que ja la parlaran al Parlament i que fins i tot en les ocasions més assenyalades els deixaran dir quatre paraules nostrades a Estrasburg o a Madrid. I que ens deixem d'històries i parem la mà que és el que fan tots els pobles entenimentats del món.
Futur
No només necessitem un govern que cregui en el país, que defensi la seva llengua i la seva hisenda. Això seria un gran pas endavant, però no n'hi hauria prou. Ni que recuperéssim les institucions i el poder que teníem fins a l'11 de setembre del 1714, no n'hi hauria prou. El que ens cal és recuperar l'esperit de poble que es va anar forjant des del 12 de setembre del 1714. L'esperit d'un poble que confia en les seves pròpies forces. L'esperit d'un poble que sap que la llengua perdura perquè els pares ensenyen els fills a parlar-la i a estimar-la. L'esperit d'un poble que sap que la hisenda perdura si es té empenta i capacitat de crear riquesa. L'esperit d'un poble que valora el risc i el coratge de voler anar sempre una mica més enllà. L'esperit d'un poble que no vol morir."
Opinió al diari Avui.