logotipo

La senyera és la bandera dels catalans i catalanes.

A l'Aragó també ens trobem la senyera.



La diada és la Commemoració d'una derrota.

La DIADA (11 de septiembre de 1714)

Informació a la Viquipedia.

"Engrunes
Joan Oliver
Passat
Avui no commemorem cap derrota com s'entesten a dir els que res no entenen, avui celebrem la nostra capacitat de sobreviure com a poble en les condicions més adverses. Desposseïts de tota forma de poder polític propi i amb un Estat nascut per aniquilar-nos, hauríem d'haver desaparegut. Hauria d'haver desaparegut la nostra llengua i la nostra hisenda. Però la tossuderia, les ganes de tirar endavant, han fet que continuéssim sent catalans. Hem mantingut la llengua perquè la parlàvem a casa i els savis l'escrivien. Hem mantingut la hisenda perquè la iniciativa privada va saber suplir amb escreix tot el que l'Estat ens negava.
Present
Ara ja tenim Estat, el nostre tros d'Estat que es diu Generalitat i, fins a cert punt, l'Estat espanyol i, fins a cert punt, la Unió Europea. Ara figura que la llengua i la hisenda ens les han de mantenir els poders polítics. Que nosaltres no cal que hi fem res, que n'hi ha prou que paguem impostos i que ja ens deixaran votar de tant en tant. Que ja està bé que els nostres fills vulguin ser funcionaris, com de sempre ho han volgut ser els espanyols. Que per això de la llengua no cal que hi patim que ja la parlaran al Parlament i que fins i tot en les ocasions més assenyalades els deixaran dir quatre paraules nostrades a Estrasburg o a Madrid. I que ens deixem d'històries i parem la mà que és el que fan tots els pobles entenimentats del món.
Futur
No només necessitem un govern que cregui en el país, que defensi la seva llengua i la seva hisenda. Això seria un gran pas endavant, però no n'hi hauria prou. Ni que recuperéssim les institucions i el poder que teníem fins a l'11 de setembre del 1714, no n'hi hauria prou. El que ens cal és recuperar l'esperit de poble que es va anar forjant des del 12 de setembre del 1714. L'esperit d'un poble que confia en les seves pròpies forces. L'esperit d'un poble que sap que la llengua perdura perquè els pares ensenyen els fills a parlar-la i a estimar-la. L'esperit d'un poble que sap que la hisenda perdura si es té empenta i capacitat de crear riquesa. L'esperit d'un poble que valora el risc i el coratge de voler anar sempre una mica més enllà. L'esperit d'un poble que no vol morir."
Opinió al diari Avui.

Comparto el mismo comentario que respiro...no entiendo el catalan, con loc ual no puedo comentarte!!
jooo...vuelve!!!

Con tu cambio... No puedo leerte!! No entiendo el catalan....

Besos!

Hola!
Desde Madrid...felicitats per la diada, amb un dia de retràs!
Besos!