Soluciones.
Hoy he encontrado una solución que recoge todas las que ahora mismo necesitaría. Contando con que nada es inmutable y con que ninguna decisión provoca circunstancias perennes he pensado que una furgoneta, ara mateix, me solucionaba la vida. Podría irme de esta isla en busca del sol que se esconde detrás de las nubes, no tendría que hacer más traslados y el alquiler sería cosa de otros, de los que se resignan a tener un nidito caliente.
Estoy a punto del game over. Hoy he contado los traslados que llevo desde que marché de casa y son ocho en el 2008. En esta nueva se escuchan los graznidos de las gaviotas desde la cama y puedes ver los faldones del agua salada. Lo mismo no está tan mal pero me he pasado media hora mirando anuncios de furgonetas...
Baloo sempre em fa somriure.
Un regal del Xavi per comenzar el any:
... i no faig referència a les que ja han caigut, les dels arbres caducifòlis que els cau el fullam quan arriba el fred, faig referència al mateix tronc que torna fulla (on s'hi escriu) casi eterna quan hom/don amb desitjos de permanència hi escriu (precisament) al damunt o casi millor dit endins, marcant fort la seva pell... ho fa en negatiu, endins, clavant una punxa a l'escorça, tantes vegades com faci falta per deixar-hi premta casi eterna del seu pas ben segur més fugaç que el missatge que hi roman. I de forma miraculosa el negatiu es converteix en positiu amb el pas de les estacions, unes quantes en demana però... car treure fora el que es graba endins no resulta mai sencill i menys quan qui ho posa no és pas qui ho duu. He restat preplex mirant el bosc d'arbres sense fullam on els troncs sí són fulles casi eternes...
Devesa de Salt... amb el 2007 que va marxar... i el 2008 trucant a la porta. Benvingut sigui!
Xavi Plana