El Carnaval de Colonia
===La Partença===
L’aventurilla comença a Munic. La missio es simple: anar a veure els carnavals de Colonia i Dusseldorf durant un fi de setmana de Febrer . Els membres de l’equip son la Marta, el Bernat, l’Otto i el Siol de Barcelona, i el Gustav de Stockhom.
Afortunadament vem superar els problemes logistics i despres de que el Siol es muntes un kakao amb el lloguer del cotxe via Internet, el Gustav va donar el do de petcho i va pagar amb la seva visa.540€. Ole!
Teniem el rendez-vous de partida a les 3.30pm a casa seva i evidentment ens vem retrassar mes duna hora. Quan (per fi!!) vem arribarhi, el Gustav ens esperava al costat del SUV llogat, i el seu peuet devia fer temps ke donava saltirons. Despres de les disculpes i tal vem enfilar les carretres Alemanes.
El Gustav va ser el primer a conduir i el dos terços del viatge van transcurrir sense incidents.
A la tercera vegada que varem parar per reposar, a uns 40km de Colonia, l’Otto va rebre un SMS: Ey, Otto, nem a fer un café? Era el Saka que li escrivia desde Barcelona. Es pensava que l'Otto estava al carrer Paris.
Va ser llavors quan el Siol va agafar el volant per primer cop. I ultim. Tan sols sortir de l’area de servei de l’autopista, no se com s’ho va fer, un camio de 20 metros va passar arran de porta. Amb la inercia que portava va fer sotregar el nostre cotxe com si fos un balanci i al Bernat que anava de copilot se li van posar els cu** per corbata: “Hey tio, controla el tema eh?" Va dir amb una veu excitada mentre’s intentava recobrar el sentit de l’orientació. Ara era fosc i no es veia res. Mentrestant, als seients de darrera, el Gustav tambe recobrava la compostura intentant assimilant el que acababa de pasar mentre’s l’Otto afegia en veu alta: "no se que ha fotut, pero ens acabem de currar 30 metros conduint per la calçada!"
-Nois, ho tinc tot controlat! va dir el Siol. Els anims es van caldejar una mica, i a la primera aturada que vem efectuar, el Gustav, sigilosament va recobrar el volant. Pero el bon rollo va continuar predominant.
===Lio a Colonia===
Cap al capvespre, arribarem a Colonia i la primera pregunta que va apareixer va ser: on es l’alberg? I mes concretament: com s’hi arriba? Preguntes ben simples que en aquell moment van plantejar algunes discussions contradictories. Pero cap problema. El Bernat s’havia el cami. De dia.
Aixi doncs, tal com mana, vem perdre una hora per trobar l’alberg de juventud. A pesar del complex entramat urba de Colonia, amb vies de tren indiscriminades, i estacions de servei sempre en el sentit contrari, vem trobar el cami relativament rapid. Pero la maniobra d’aproximacio s’en va anar a norris aviat. El desvio per entrar a l’alberg estaba mal indicat i cada cop que ens el vem passar vem perdre 15 minuts trobant el cami de tornada. El Gustav va resultar contumas i amb la particular abilitat de repetir l’error 4 vegades.
Despres del check-in, vem anar a dormir. Pero no fins que abans l’Otto ens llegis tot el capitol integre d'un llibre titolat: “Com aprendre Aleman en 1 mes”.
===The Unexpected===
Al mati seguent, ens vem atipar amb un BON esmorzar: yogurt, pastes, kellogs, sucs de fruita, pernil dolç, croissants, café, llet, tot ben mesclat i cap avall. Si senyor!
Llavors, vem anar a passejar pels carrers de Colonia. Com si res... Portavem unes quantes desfilades vistes quan vem decidir entrar a una llibreria. Els llibres en Aleman estaben interessants, i els que tenien imatges eren els millors –eren els unics on podies entendre algo. Pero no vem trobar cap llibre espectacular, cap descobriment editorial. La sorpesa va venir quan l’Otto ens va dir: oi que estic blanc? Tots ens el vem mirar. Bueno, tots no. El Gustav va continuar mirant llibres per lo del Catala, pero vaya…Pero en general ens el vem quedar mirant.
-Si noi, diria que una mica – va dirli la Marta.
Jo mes aviat el veia groguet.
-Estas be? Li va dir el Bernat mentres la Marta, ara si, atreia l’atencio del Gustav.
-Si, no se, em trobo una mica marejat, va contestar l’Otto. Potser una mica d’aire fresc m’anira be.
Vem sortir de la llibreria, i quan ja estavem al carrer, el countdown va començar:
-Siol, ajudam a trobar un lavabo…
Grosse Scheisse! Vaig pensar…aixo ha sonat a ultimatum…Rapid rapid!! Vem accelerar el pas mentres ens distanciavem dels altres. Un water, un water! Pero on?
-Entra en un restaurant, li vaig suggerir.
Massa tard. Les contraccions van començar. Oi, oi oi…. Vem poder arribar a la cantonada de turno amb prou feines i alla, al costat d’un anunci de l’Oreal “Porque yo me lo merezco” el Otto va obrir comportes. L’esmorzar va quedar empastifat pel terra. “Aki ens currem un bon multaso” vaig pensar. Mentre’s l’Otto rematava el renard amb trossos de pera i platan, jo intentava dissimular amb la cara de “No, no, no esta borracho, es que l’esmorzar li ha sentat malament”. Contra totes les espectatives, ningu va semblar amoinarse.Caragols ! Que son discrets els Alemans, no ho hauria dit mai! vaig pensar. Pero despres de rumiar-hi una mica: va ser realment discrecio o vem trobar el camuflatge perfecte? Hi havia tanta gentada pels carrers i tants borratxos, que al cap de pocs minuts un individu a la cantonada de davant va reproduir la escena amb macarrons i una salsa blanca semblant a la maionesa. Es clar! Estem a carnaval! Cap problema! Pero ell, a diferencia de l’Otto si que estava borratjo, es igual: l’ordre dels factors no altera el producte.
===El Merder===
Marta, jo em quedo! va dir el Siol per telefon.
-Que que??? Respon ella.
-Mira, crec que es lo millor per tots. Al separarnos, haviem quedat de trobarnos a les 6 a l’Alberg, pero com que us heu aborrit, heu tornat abans, i ara voleu marxar a correcuita cap a Dusseldorf. Mira, jo vull veure una amiga que esta aquí i fa temps que no he vist, o sigui que agafeu els patracols i al diumenge em passeu a buscar…Colonia ve de pas venint de Dusseldorff, o sigui que al venir podem retrobarnos i tornar junts…
Pel background del movil sento la veu de l’Otto dir:
-Quin merder! Quin merdeeeee!
Llavors la Marta penja. Al cap de deu minuts el movil del Siol resona. Aquest cop es el Bernat:
-Mira David, que vol dir aixo de que no vens? Escolta’m, aquí, per “unanimitat” em decidit seguir “el pla-A”. O sigui que nosaltres fotem el cap i si no vols venir no et passarem a buscar el diumenge.
La situacio era comica, perque aquesta ultima decisio no estava en mans del Bernat, ja que el Bernat tenia previst anar a Amsterdam desde Dusseldorf. Aixi doncs a la tornada ell no hi seria al cotxe per decidir parar o no a Colonia. Es mes, el “pla-A” era tot menys unanim, ja que a posteriori, fonts secretes em va confirmar que no havia consultat a ningu.
Al final va resultar que la meva amiga tenia de visita els seus pares….Cagada per dormir a casa seva. Merda! Quina mala sort!
Aixi doncs, vaig poder trobar una altre amiga Alemana que havia conegut a Burdeos i em va acompanyar al punt de trobada amb el seu novio.
Despres de despedir-nos, vaig entrar al SUV on tots m’esperaven. El rellotge del cotxe marcava les 6 en punt. L'ambient era funebre. Solemne. Uns ocells van sobrevolarnos. I un va piular.
Quan vaig entrar tots estaven callats, i li vaig dir al Gustav: arrenques? Pero hi havia un “cuervo” moralista planejant pel tetxo. Estava clar que s’havia d’aclarar la situacio…La Marta va destapar el champagne:
-David, no trobes que hem de parlar? Brrooummm, broouum, broouumm!!! Els timbals de guerra fan el "crescendo" i les senyals de fum es divisen a l'horitzo.
La discussio va començar en Alemany. Primer perque estavem a Alemanya, clar. Segon, per respecte al Gustav, clar. Tercer perque el Bernat i la Marta no tenien ni papa d’Angles. Quart: l'Aleman era el comu denominador i l’Otto, encara amb sequeles del “l’Oreal porque tu lo vales” no estaba per “regorgitar” paraules. I per ultim perque estaba guapo parlar en Alemany. Pero a mesura que la discussio avançava no acabavem de trobar les paraulotes adecuades per llençarnos als uns i als altres i la conversa progressivament requeria nous nivells de complexitat dialectica: “tu m’has dit que jo li digues que ell no podia…”. Progressivament ens vem anar quedant sense municions llinguistiques. En aquest punt vaig agafar la delantera: a prendre pel sac el Alemany i continuo amb Catala. I…ffiiuuuuu!!! Spashh! Full throttle! A partir d’aqui vaig començar a guanyar terreny i el seu Aleman no podia donar a l’abast amb el meu turn-over llinguistic. Pero llavors, ells tambe van canviar al Catala i va ser quan el Gustav va fer metamorfosis a bolet. La discussio es va transformar en un acalorat battlefield. Al final, com es d’esperar, no vem arribar a cap acord en concret i vem fer cap a Dusseldorf.
El Gustav conduia, i aquest cop la va liar al aparcament del nou alberg. I les consequencies del “amunt i avall, "espera em sembla haver vist un buit", gira, regira, i maniobra adreta i esquerra” van anar a petar a l’Otto…
-Gustav para! Li va dir. No va haverhi resposta. Gustav, halt!!!!!! Ara si. L’Otto va baixar del cotxe i jo a darrera seu. Aquest cop un abre va aguantar la “ruxada”.
El Gustav va continuar buscant lloc…
Proxim Episodi: ===De Retorn a Munich===
P.S: has dit "ho" o "apa!" amb la falta del "s'havia"?
L’aventurilla comença a Munic. La missio es simple: anar a veure els carnavals de Colonia i Dusseldorf durant un fi de setmana de Febrer . Els membres de l’equip son la Marta, el Bernat, l’Otto i el Siol de Barcelona, i el Gustav de Stockhom.
Afortunadament vem superar els problemes logistics i despres de que el Siol es muntes un kakao amb el lloguer del cotxe via Internet, el Gustav va donar el do de petcho i va pagar amb la seva visa.540€. Ole!
Teniem el rendez-vous de partida a les 3.30pm a casa seva i evidentment ens vem retrassar mes duna hora. Quan (per fi!!) vem arribarhi, el Gustav ens esperava al costat del SUV llogat, i el seu peuet devia fer temps ke donava saltirons. Despres de les disculpes i tal vem enfilar les carretres Alemanes.
El Gustav va ser el primer a conduir i el dos terços del viatge van transcurrir sense incidents.
A la tercera vegada que varem parar per reposar, a uns 40km de Colonia, l’Otto va rebre un SMS: Ey, Otto, nem a fer un café? Era el Saka que li escrivia desde Barcelona. Es pensava que l'Otto estava al carrer Paris.
Va ser llavors quan el Siol va agafar el volant per primer cop. I ultim. Tan sols sortir de l’area de servei de l’autopista, no se com s’ho va fer, un camio de 20 metros va passar arran de porta. Amb la inercia que portava va fer sotregar el nostre cotxe com si fos un balanci i al Bernat que anava de copilot se li van posar els cu** per corbata: “Hey tio, controla el tema eh?" Va dir amb una veu excitada mentre’s intentava recobrar el sentit de l’orientació. Ara era fosc i no es veia res. Mentrestant, als seients de darrera, el Gustav tambe recobrava la compostura intentant assimilant el que acababa de pasar mentre’s l’Otto afegia en veu alta: "no se que ha fotut, pero ens acabem de currar 30 metros conduint per la calçada!"
-Nois, ho tinc tot controlat! va dir el Siol. Els anims es van caldejar una mica, i a la primera aturada que vem efectuar, el Gustav, sigilosament va recobrar el volant. Pero el bon rollo va continuar predominant.
===Lio a Colonia===
Cap al capvespre, arribarem a Colonia i la primera pregunta que va apareixer va ser: on es l’alberg? I mes concretament: com s’hi arriba? Preguntes ben simples que en aquell moment van plantejar algunes discussions contradictories. Pero cap problema. El Bernat s’havia el cami. De dia.
Aixi doncs, tal com mana, vem perdre una hora per trobar l’alberg de juventud. A pesar del complex entramat urba de Colonia, amb vies de tren indiscriminades, i estacions de servei sempre en el sentit contrari, vem trobar el cami relativament rapid. Pero la maniobra d’aproximacio s’en va anar a norris aviat. El desvio per entrar a l’alberg estaba mal indicat i cada cop que ens el vem passar vem perdre 15 minuts trobant el cami de tornada. El Gustav va resultar contumas i amb la particular abilitat de repetir l’error 4 vegades.
Despres del check-in, vem anar a dormir. Pero no fins que abans l’Otto ens llegis tot el capitol integre d'un llibre titolat: “Com aprendre Aleman en 1 mes”.
===The Unexpected===
Al mati seguent, ens vem atipar amb un BON esmorzar: yogurt, pastes, kellogs, sucs de fruita, pernil dolç, croissants, café, llet, tot ben mesclat i cap avall. Si senyor!
Llavors, vem anar a passejar pels carrers de Colonia. Com si res... Portavem unes quantes desfilades vistes quan vem decidir entrar a una llibreria. Els llibres en Aleman estaben interessants, i els que tenien imatges eren els millors –eren els unics on podies entendre algo. Pero no vem trobar cap llibre espectacular, cap descobriment editorial. La sorpesa va venir quan l’Otto ens va dir: oi que estic blanc? Tots ens el vem mirar. Bueno, tots no. El Gustav va continuar mirant llibres per lo del Catala, pero vaya…Pero en general ens el vem quedar mirant.
-Si noi, diria que una mica – va dirli la Marta.
Jo mes aviat el veia groguet.
-Estas be? Li va dir el Bernat mentres la Marta, ara si, atreia l’atencio del Gustav.
-Si, no se, em trobo una mica marejat, va contestar l’Otto. Potser una mica d’aire fresc m’anira be.
Vem sortir de la llibreria, i quan ja estavem al carrer, el countdown va començar:
-Siol, ajudam a trobar un lavabo…
Grosse Scheisse! Vaig pensar…aixo ha sonat a ultimatum…Rapid rapid!! Vem accelerar el pas mentres ens distanciavem dels altres. Un water, un water! Pero on?
-Entra en un restaurant, li vaig suggerir.
Massa tard. Les contraccions van començar. Oi, oi oi…. Vem poder arribar a la cantonada de turno amb prou feines i alla, al costat d’un anunci de l’Oreal “Porque yo me lo merezco” el Otto va obrir comportes. L’esmorzar va quedar empastifat pel terra. “Aki ens currem un bon multaso” vaig pensar. Mentre’s l’Otto rematava el renard amb trossos de pera i platan, jo intentava dissimular amb la cara de “No, no, no esta borracho, es que l’esmorzar li ha sentat malament”. Contra totes les espectatives, ningu va semblar amoinarse.Caragols ! Que son discrets els Alemans, no ho hauria dit mai! vaig pensar. Pero despres de rumiar-hi una mica: va ser realment discrecio o vem trobar el camuflatge perfecte? Hi havia tanta gentada pels carrers i tants borratxos, que al cap de pocs minuts un individu a la cantonada de davant va reproduir la escena amb macarrons i una salsa blanca semblant a la maionesa. Es clar! Estem a carnaval! Cap problema! Pero ell, a diferencia de l’Otto si que estava borratjo, es igual: l’ordre dels factors no altera el producte.
===El Merder===
Marta, jo em quedo! va dir el Siol per telefon.
-Que que??? Respon ella.
-Mira, crec que es lo millor per tots. Al separarnos, haviem quedat de trobarnos a les 6 a l’Alberg, pero com que us heu aborrit, heu tornat abans, i ara voleu marxar a correcuita cap a Dusseldorf. Mira, jo vull veure una amiga que esta aquí i fa temps que no he vist, o sigui que agafeu els patracols i al diumenge em passeu a buscar…Colonia ve de pas venint de Dusseldorff, o sigui que al venir podem retrobarnos i tornar junts…
Pel background del movil sento la veu de l’Otto dir:
-Quin merder! Quin merdeeeee!
Llavors la Marta penja. Al cap de deu minuts el movil del Siol resona. Aquest cop es el Bernat:
-Mira David, que vol dir aixo de que no vens? Escolta’m, aquí, per “unanimitat” em decidit seguir “el pla-A”. O sigui que nosaltres fotem el cap i si no vols venir no et passarem a buscar el diumenge.
La situacio era comica, perque aquesta ultima decisio no estava en mans del Bernat, ja que el Bernat tenia previst anar a Amsterdam desde Dusseldorf. Aixi doncs a la tornada ell no hi seria al cotxe per decidir parar o no a Colonia. Es mes, el “pla-A” era tot menys unanim, ja que a posteriori, fonts secretes em va confirmar que no havia consultat a ningu.
Al final va resultar que la meva amiga tenia de visita els seus pares….Cagada per dormir a casa seva. Merda! Quina mala sort!
Aixi doncs, vaig poder trobar una altre amiga Alemana que havia conegut a Burdeos i em va acompanyar al punt de trobada amb el seu novio.
Despres de despedir-nos, vaig entrar al SUV on tots m’esperaven. El rellotge del cotxe marcava les 6 en punt. L'ambient era funebre. Solemne. Uns ocells van sobrevolarnos. I un va piular.
Quan vaig entrar tots estaven callats, i li vaig dir al Gustav: arrenques? Pero hi havia un “cuervo” moralista planejant pel tetxo. Estava clar que s’havia d’aclarar la situacio…La Marta va destapar el champagne:
-David, no trobes que hem de parlar? Brrooummm, broouum, broouumm!!! Els timbals de guerra fan el "crescendo" i les senyals de fum es divisen a l'horitzo.
La discussio va començar en Alemany. Primer perque estavem a Alemanya, clar. Segon, per respecte al Gustav, clar. Tercer perque el Bernat i la Marta no tenien ni papa d’Angles. Quart: l'Aleman era el comu denominador i l’Otto, encara amb sequeles del “l’Oreal porque tu lo vales” no estaba per “regorgitar” paraules. I per ultim perque estaba guapo parlar en Alemany. Pero a mesura que la discussio avançava no acabavem de trobar les paraulotes adecuades per llençarnos als uns i als altres i la conversa progressivament requeria nous nivells de complexitat dialectica: “tu m’has dit que jo li digues que ell no podia…”. Progressivament ens vem anar quedant sense municions llinguistiques. En aquest punt vaig agafar la delantera: a prendre pel sac el Alemany i continuo amb Catala. I…ffiiuuuuu!!! Spashh! Full throttle! A partir d’aqui vaig començar a guanyar terreny i el seu Aleman no podia donar a l’abast amb el meu turn-over llinguistic. Pero llavors, ells tambe van canviar al Catala i va ser quan el Gustav va fer metamorfosis a bolet. La discussio es va transformar en un acalorat battlefield. Al final, com es d’esperar, no vem arribar a cap acord en concret i vem fer cap a Dusseldorf.
El Gustav conduia, i aquest cop la va liar al aparcament del nou alberg. I les consequencies del “amunt i avall, "espera em sembla haver vist un buit", gira, regira, i maniobra adreta i esquerra” van anar a petar a l’Otto…
-Gustav para! Li va dir. No va haverhi resposta. Gustav, halt!!!!!! Ara si. L’Otto va baixar del cotxe i jo a darrera seu. Aquest cop un abre va aguantar la “ruxada”.
El Gustav va continuar buscant lloc…
Proxim Episodi: ===De Retorn a Munich===
P.S: has dit "ho" o "apa!" amb la falta del "s'havia"?