Have you ever thought about what happens when your girlfriend talks by cell phone, wears a cap and is cold and dark outside?
Heu pensat alguna vegada que passa quan la teva novia parla per telefon, es de nit, fa fred i porta una gorra de béisbol? Ja ho se, aquest escenari sembla estupid pero poseu-vos a pensar-hi per un moment:
Un dia qualsevol la teva novia et be a buscar en cotxe. Heu quedat al lloc tal i ella conduiex. Tu l’esperes. Arriba puntual, puges al cotxe, vols fer-li un peto i et trobes que esta parlan pel mobil. “Ok, -penses, m’espero”. El cotxe arranca i seguéis parlant. Deu ser un amic de tota la vida, penses. Seguéis parlant. Passen 5 minuts i seguéis parlant. La mires i de sobte te nadotes que pots estar sentat al costat d’una persona que no coneixes. Com? Si, mireu, degut al fred, vesteix un gruixut anorac que li arriba fins a les galtes i per tant casi no li vues ni la cara, b) porta una gorra que li tapa practicament tot allo que podries veureli, els cabells, les orelles, etc…c) com que es de nit, no es veuen els seus ulls i d) a sobre esta parlant per telefon. Resultat: es ella? O podria ser que estiguessis sentat al costat d’algu que no coneixes? Per sort, encara no hi ha cap dispositiu electronic comercio-socialitzat que pugui ocultar la veu i el seu to revela que la persona amb la que vas en cotxe deu ser la teva novia. Pero estas sentat al costat duna especie de estatua vivent. I esperes. Perque seguéix parlant. Daixo i dallo i de lo altre. I esperes. I el cotxe va prosseguint el cami i tu esperes. Te n’adones que l’unic que pots fer es pensar. Amb una platja, amb un gos o caure en la paradoxa dels temps moderns, on, segons en quina situacio la distancia es cepilla la proximitat. Pensem-hi. Aquesta situacio que acabo de descriure es tan sols una punta de l’iceberg. Quantes vegades ens hem trobat amb algu parlant tranquilament, fins que el truquen pel mobil? -Espera, em truquen. La teva conversacio es paralitza. El mobil, que representa a una persona que tan li fot que estigui a la proxima cantonada com a l’illa del Pacific mes proxima, et passa pel damunt i t’agafa la prioritat de la conversacio. El que truca per telefon es mes important que tu i tu t’as daguantar i, fent cas a les regles de caballería i tolerancia, aguantar fins que acabin de parlar sense enfadar-te. Es aixi com s’ha de reaccionar? O la persona a la qual truquen ha de negarse a contestar? O ha de cancelar la conversació quan cregui in situ que s’allarga massa? Llavors de quan estem parlant? De 3 minuts, 5 minuts o 10 minuts i 30 segons? Difícil eleccio, ho se, difícil resulocio.
Mentrestant, encara que sembli mentida, la meva novia seguéis parlant -amb nosequi- i jo escric aquestes linies per desfogarme amb vosaltres i no amb ella. Perque acceptemho, si mi desfogo, el meu superJo es quedara la mar de satisfet pero les sequeles seran imborrables –sabeu el que vull dir, oi, sino llegiu-vos aquell cuento de sabiduría popular que ronda per Internet que explica que quan arruges un paper sempre hi queden arrugues i tal…-
Total, que seguéis parlant i parlant i casun Ceuta, cada cop estic mes emprenyat pero clar…Sa d’aguantar, al cap i a la fi, estem al Segle XXI, no? Temps moderns, temps moderns.
Un dia qualsevol la teva novia et be a buscar en cotxe. Heu quedat al lloc tal i ella conduiex. Tu l’esperes. Arriba puntual, puges al cotxe, vols fer-li un peto i et trobes que esta parlan pel mobil. “Ok, -penses, m’espero”. El cotxe arranca i seguéis parlant. Deu ser un amic de tota la vida, penses. Seguéis parlant. Passen 5 minuts i seguéis parlant. La mires i de sobte te nadotes que pots estar sentat al costat d’una persona que no coneixes. Com? Si, mireu, degut al fred, vesteix un gruixut anorac que li arriba fins a les galtes i per tant casi no li vues ni la cara, b) porta una gorra que li tapa practicament tot allo que podries veureli, els cabells, les orelles, etc…c) com que es de nit, no es veuen els seus ulls i d) a sobre esta parlant per telefon. Resultat: es ella? O podria ser que estiguessis sentat al costat d’algu que no coneixes? Per sort, encara no hi ha cap dispositiu electronic comercio-socialitzat que pugui ocultar la veu i el seu to revela que la persona amb la que vas en cotxe deu ser la teva novia. Pero estas sentat al costat duna especie de estatua vivent. I esperes. Perque seguéix parlant. Daixo i dallo i de lo altre. I esperes. I el cotxe va prosseguint el cami i tu esperes. Te n’adones que l’unic que pots fer es pensar. Amb una platja, amb un gos o caure en la paradoxa dels temps moderns, on, segons en quina situacio la distancia es cepilla la proximitat. Pensem-hi. Aquesta situacio que acabo de descriure es tan sols una punta de l’iceberg. Quantes vegades ens hem trobat amb algu parlant tranquilament, fins que el truquen pel mobil? -Espera, em truquen. La teva conversacio es paralitza. El mobil, que representa a una persona que tan li fot que estigui a la proxima cantonada com a l’illa del Pacific mes proxima, et passa pel damunt i t’agafa la prioritat de la conversacio. El que truca per telefon es mes important que tu i tu t’as daguantar i, fent cas a les regles de caballería i tolerancia, aguantar fins que acabin de parlar sense enfadar-te. Es aixi com s’ha de reaccionar? O la persona a la qual truquen ha de negarse a contestar? O ha de cancelar la conversació quan cregui in situ que s’allarga massa? Llavors de quan estem parlant? De 3 minuts, 5 minuts o 10 minuts i 30 segons? Difícil eleccio, ho se, difícil resulocio.
Mentrestant, encara que sembli mentida, la meva novia seguéis parlant -amb nosequi- i jo escric aquestes linies per desfogarme amb vosaltres i no amb ella. Perque acceptemho, si mi desfogo, el meu superJo es quedara la mar de satisfet pero les sequeles seran imborrables –sabeu el que vull dir, oi, sino llegiu-vos aquell cuento de sabiduría popular que ronda per Internet que explica que quan arruges un paper sempre hi queden arrugues i tal…-
Total, que seguéis parlant i parlant i casun Ceuta, cada cop estic mes emprenyat pero clar…Sa d’aguantar, al cap i a la fi, estem al Segle XXI, no? Temps moderns, temps moderns.
Comentario:
q bo, es cert tiu!!!