Que tot açò no s'acabe». La frase pot resumir l'esperit de la Trobada d'Escoles en Valencià de la Costera i va ser pronunciada ahir pels seus organitzadors, Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, com una petició perquè els esforços i el compromís desplegats en les 14 trobades anteriors no siga erm i no s'acabe. Si el mesurador de la bona salut de la trobada comarcal ha de ser la jornada viscuda ahir a Xàtiva, el futur és optimista. Al voltant de 9.000 persones van omplir l'Albereda de Selgas de gom a gom, en una matinal calorosa i reivindicativa en la qual, com sol ser habitual, va faltar un altre tipus de calor: l'institucional.
El regidor d'Educació de Xàtiva, Ramón Vila, va ser l'únic membre de l'equip de govern, del PP, que es deixà caure pels tallers en una visita fugaç i enterament privada. L'alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, va ignorar la trobada, com ja va fer en 2001.


El més menuts foren els protagonistes a l'Albereda de Xàtiva.

Un total de 14 col·legis i 7 instituts de secundària de 12 localitats van participar ahir en la Trobada de Xàtiva. Es van donar cita representacions de les comunitats educatives de Xàtiva, Canals, Rotglà i Corberà, Moixent, Vallada, l'Alcúdia de Crespins, La la Llosa de Ranes, La Granja de la Costanera, La Font de la Figuera, Barxeta, Genovés i Llocnou en Fenollet. Col·lectius cívics i culturals de la comarca com l'Escola de Danses, L'Associació del Corpus, La Música Vella, La Música Nova, el Club d'Escacs, La Va unir de Llauradors i Ramaders, la plataforma Salvem el Puig o les boixeteres de la parròquia de Sants Joans de Xàtiva van aportar la seua col·laboració. En els tallers es va poder veure de tot: Gravat, decoració en sal, globus, gorres, molinets, imants de nevera, cistelles aromàtiques, collars, papiroflèxia, botelletes de perfum.

Una altra de les reivindicacions del dia vi de la veïna comarca de La Ribera, ja que la plataforma a favor de la conservació de la vila romana de l'Ènova va difondre els valors d'esta colossal troballa. l'Ènova pertany a la dita comarca però la seua proximitat a Xàtiva la convertix en una localitat social i econòmicament molt unida a la capital de La Costera.

Més aportacions crítiques van ser les campanyes del voluntariat pel valencià i l'arreplega de monedes de cinc cèntims per a depositar-les davant de la conselleria i protestar per l'escassa ajuda de la Generalitat Valenciana a la promoció de la llengua.

En el seu manifest de compreels meus pel valencià, els organitzadors van insistir a estendre la reivindicació cultural inherent a este tipus de trobades amb un altre nou compromís: el mediambiental. «El poble valencià no pot deixar perdre ni el seu patrimoni natural ni el seu patrimoni cultural més important, la seua llengua», van subratllar. L'actuació de Scuraplats va posar el passador a la XV Trobada de La Costanera, marcada pel color groc de la samarreta oficial, dissenyada, de franc, per Mariscal.

L'alcalde diu que negociarà amb el conseller de Sanitat un nou estacionament.

L'Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva no tindrà aparcaments de pagament, almenys de moment, ja que el projecte s'ha paralitzat davant de l'allau de protestes. L'alcalde, Alfonso Rus, va dir ahir que ha demanat al conseller de Sanitat que congele la iniciativa i s'estudien altres solucions. Li proposarà aparcaments gratuïts.
Les protestes dels veïns i dels treballadors de l'hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva perquè no es construïsca un aparcament privat en este centre sanitari han aconseguit que es paralitze el projecte.

L'alcalde xativí, Alfonso Rus, va anunciar ahir que ha demanat la paralització al conseller de Sanitat, Vicente Rambla, i este s'ha compromés a això a l'espera que ambdós polítics es reunisquen i s'estudie alguna altra solució.

El primer edil xativí va dir ahir que exposarà a Rambla que en el Pla General d'Ordenació Urbana es disposa d'un terreny de 20.000 metres quadrats de reserva per a ampliació del centre, en el que es podria escometre la construcció de nous estacionaments i mantindre els actuals tal com estan.

“La gent no pot aparcar els cotxes i els deixen pels camins, per la qual cosa cal buscar una solució”, va remarcar.

Va afegir que la solució de privatitzar el servici d'estacionament s'està implantant en molts hospitals, però que des de l'Ajuntament es va a tractar que no s'haja de pagar per deixar els vehicles.

No obstant, va demanar als treballadors i als ciutadans en general que facen un major ús de l'autobús urbà per als seus desplaçaments, la qual cosa permetrà optimitzar millor els recursos amb què es compta.

Rus va explicar que vol que es trobe una solució el més ràpida possible al problema de falta d'estacionaments, donada la carència que hi ha.

Va assenyalar que l'obra prevista és costosa, per la qual cosa amb el pressupost de Sanitat per a la mateixa es podria abordar, sens dubte, la construcció d'un altre estacionament junt amb l'actual.

D'altra banda, el primer edil xativí va avançar que reprendrà les negociacions perquè Xàtiva tinga el jutjat penal que es va prometre i que no es quede fora del repartiment de l'ampliació dels servicis judicials.

Per a això defendrà la seua postura amb les argumentacions aportades sobre el creixement de la població i de la seua situació geogràfica particular com a nuc de comunicacions en què confluïxen poblacions de distintes comarques valencianes.

Pepe Sancho, Antonio Valeroi Lluvia Rojo formen part de l'elenc d'actors

El repartiment d'actors del Síndrome de Svensson, la pel.lícula que començarà a rodar-se a Xàtiva el mes de juliol, converteix el primer llargmetratge del desficaciat director Kepa Sojo en un projecte més seriòs. Pepe Sancho, Lluvia Rojo, Antonio Valero, entre d'altres, conformen un elenc artístic de primer nivell dins del cinema espanyol del moment.
El propi Pepe Sancho digué ahir a Xàtiva que la seua havia estat "una aposta" per un director "descarat i absurd però que domina la tècnica i la creació con els millors". Sancho reconogué que hom pot sorprendès de la seua presència en una experiència cinematogràfica d'aquest caire, però digué que "no és cap risc perquè sè que va a ser tot un èxit". El director Kepa Sojo, afamat director de curtmetratges (Looking for Chengo, Cien maneras de hacer el pollo al txilindrón) diu que el projecte pot semblar "allò que realment és", i Sancho afegí que per als valencians serà la primera "astracanada pop" duta al cinema.

La pel·lícula estarà ambientada també en altres localitats de Conca i Madrid, i a València capital, però gravarà les escenes principals en la capital de la Costera, els paisatges urbans de la qual han seduït Sojo, que ha triat la plaça del Mercat, el nucli antic i el castell, entre altres.
Narrarà el viatge d'un heterogeni grup de persones des de la més profunda Castella fins a la ciutat de Xàtiva, on es va a celebrar un exclusiu concert de música alternativa. Al llarg del viatge s'entrellaçaran les distintes històries dels personatges, que poc han de veure entre si.

Sancho farà d'un inconformista "un poc panoli dels anys 70, que dels anys 2000 no té ni idea, vol protestar per tot i forma part de l'absurd”, va explicar. Formarà una curiosa parella amb Eulalia Ramón, a la que li unix una peculiar relació d'amor i odi difícil de portar.

Però les seues històries no seran més que una de tantes que reflectixen “un món que està trastornat i una societat esquizofrènica”, va remarcar Sojo.

Rodar a Xàtiva
Per a l'actor de Manises, rodar a Xàtiva sempre resulta «estimulant» perquè es tracta, va dir, d'una ciutat «ambivalent». Sancho va continuar dient que li va cridar molt l'atenció que el director i els productors triaren Xàtiva, una ciutat el pes històric i patrimonial de la qual «li conferixen un aspecte seriòs», per a rodar una pel·lícula que el mateix Sancho va qualificar de «astracanada pop».

Segons el veterà actor, «serà interessant veure com el director conjuga eixa serietat que donen els plans d'edificis antics i respectuosos amb una manifestació ludicomusical, pròpia de l'absurd mediterrani». El director de la pel·lícula va reconéixer que «tractem de jugar amb eixa aparent serietat de la pedra amb el mediterranisme pirotècnic de les ciutats valencianes».

Kepa Sojo, autor d'una tesi doctoral de Bienvenido, míster Marshall, va avançar que el seu treball tindrà diversos nivells de lectura i que «darrere de l'absurd» del que es tracta és de transmetre «com està de trastornada una societat com la nostra, boja i absurda. També hi ha temps per a la denúncia de la situació actual del cine espanyol, i homenatges de la història del cine, des de Psicosi a La nit del cazador o Una història vertadera», va assenyalar.

La regidora socialista de Xàtiva Mar Vicent va assegurar ahir que no hi ha consignació pressupostària específica per a la reforma i ampliació dels col·legis Sant Jacint Castañeda i Gozálbes Vera de Xàtiva, per la qual cosa no hi ha “cap garantia que les obres es facen realitat”.

Va explicar que en el pla Crega Escola al juny del 2004 no es mencionava els col·legis de la capital de la Costanera i que posteriorment va patir una ampliació a l'octubre, arran de les reclamacions, en la que si que apareixien ambdós col·legis, però que no s'ha fet cap actuació que faça creure en la realitat de les intencions de la Generalitat Valenciana.

Quant a l'anunci que es licitaran en breu les obres del nou institut Lluís Simarro, va indicar que s'ha dit en tantes ocasions “que és quasi un insult a la intel·ligència pretendre que siga pres seriosament, màximament quan ni tan sols el pas previ imprescindible, que és la urbanització dels terrenys, està ja realitzada”, va remarcar la mateixa regidor socialista xativí.

Lluís Llach i Feliu Ventura van gravar divendres al Gran Teatre de Xàtiva el concert en directe de l´espectacle Que no s´apague la llum. El recital havia disparat l´expectació. La sala estaba plena de gom a gom i el paper s´havia venut tot des de feia dies. Feliu Ventura (Xàtiva, 1975) i Lluís Llach van fer el que ja han fet davant de molts espectadors, però amb les emocions pròpies de qui canta a casa i de qui visita el poble del seu deixeble. I això es va notar. Tant, que el públic, de peu, va obligar els dos a perllongar l´actuació fins que ja no mancava repertori. Van haver de repetir Venim del nord, venim del sud i la cançó de Ventura que dona nom al muntage, tot enmig d´ovacions ensordidores i inacabables.
La complicitat entre Llach, de 57 anys, y Feliu, de 29, és enorme. El de Verges, admirador declarat del cantant de Xàtiva, comparteix amb ell tot el protagonisme de la vetlada; canta les seues cançons i d´eixa que ell participe també de les seues. La idea és tota una novetat per als seguidors d´un Llach que es mostra un tant inèdit. Però no és l´única cosa sorprenent. Seduït per les idees musicals de Ventura, el concert travesa per camins sonors molt allunyats del Llach intimista i que s´instalen directament en el jazz o en el pop.

Ventura mostra allò millor dels seus dos discos -Com el rent, No sé què sent, La pell de la bresquilla, El què diuen els arbres?- y Llach se somet a una asombrosa versió d´El bandoler escollida per Ventura i conrea la nostalgia amb Vida, País petit o la sublim Viatge a Ítaca.

El mateix Llach anunciava després del concert que la gravació no és el final del recorregut d´aquest muntatge. «El disc no podrà eixir fins la tardor, més o menys, i nosaltres anem a seguir cantant junts uns quants mesos; fins i tot després de l´aparició del disc», va dir. El cantant, que ha reconegut que podría retirar-se prompte, fuig del terme apadrinament. Però allò ben cert és que la carrera de Ventura ha rebut una espenta gegantina. Lluís Llach va elogiar de nou Feliu; va dir que és passió el que Ventura sent per Xàtiva i, al llarg del concert va aportar la seua visió del conflicte lingüístic i va reclamar la vigència de la utopia.

Diu avui el diari Levante-EMV que l'atur ha pujat a la comarca de la Costera-Canal el doble que a la resta de la Comunitat Valenciana. La dada no pot ser més preocupant. Les anomenades indústries tradicionals d'aquestes comarques -tèxtil i mobles- està tenint molts problemes per sobreviure. Estic d'acord amb els dirigents polítics de l'oposició quan critiquen els dirigents autonòmics del PP que donaren la benvinguda al megabuc de Xina que arribà la setmana passada a València, sobretot perquè molts d'aquests dirigents estan fent negoci amb unes importancions que estan malbaratant milers de llocs de treball. Però el problema és més profund. Un d'ells és la manca d'escrúpols dels empresaris tèxtils en no invertir més en les seues empreses per fer-les més competitives. Ben al contari, estan desviant milers d'euros cap a la promóció immobiliària de vivendes i de camps de golf. Darrere de la macrourbanització de la Font de la Figuera -1.500 chalets i un camp de golf- està la família Royo de L'Alcúdia de Crespins, que acaba de despatxar 70 treballadors. El projecte d'Anna -600 chalets i un camp de golf- té al darrere empresaris del tèxtil de la Vall d'Albaida. D'aquesta mateixa comarca i de l'Alcoià provenen els calers fa servir el constructor Vicent Francés per enllestir el projecte de Fontanars dels Alforins -800 chalets i un camp de gol. Per tant, a què estem jugant? Per què l'administració de la Generalitat està sent tant flexible en donar permisos perquè ens enrejolen les serres de l'interior valencià? Pareix ser que és una estratègia que compta amb el beneplàcit del Govern de la Generalitat, encara que no ho diguen en veu alta. Ben mirat, fa la impressió que estan deixant que els empresaris del tèxtil donen l'últim "pelotasso" abans de plegar i deixar milers de treballadors al carrer.