Diu avui el diari Levante-EMV que l'atur ha pujat a la comarca de la Costera-Canal el doble que a la resta de la Comunitat Valenciana. La dada no pot ser més preocupant. Les anomenades indústries tradicionals d'aquestes comarques -tèxtil i mobles- està tenint molts problemes per sobreviure. Estic d'acord amb els dirigents polítics de l'oposició quan critiquen els dirigents autonòmics del PP que donaren la benvinguda al megabuc de Xina que arribà la setmana passada a València, sobretot perquè molts d'aquests dirigents estan fent negoci amb unes importancions que estan malbaratant milers de llocs de treball. Però el problema és més profund. Un d'ells és la manca d'escrúpols dels empresaris tèxtils en no invertir més en les seues empreses per fer-les més competitives. Ben al contari, estan desviant milers d'euros cap a la promóció immobiliària de vivendes i de camps de golf. Darrere de la macrourbanització de la Font de la Figuera -1.500 chalets i un camp de golf- està la família Royo de L'Alcúdia de Crespins, que acaba de despatxar 70 treballadors. El projecte d'Anna -600 chalets i un camp de golf- té al darrere empresaris del tèxtil de la Vall d'Albaida. D'aquesta mateixa comarca i de l'Alcoià provenen els calers fa servir el constructor Vicent Francés per enllestir el projecte de Fontanars dels Alforins -800 chalets i un camp de gol. Per tant, a què estem jugant? Per què l'administració de la Generalitat està sent tant flexible en donar permisos perquè ens enrejolen les serres de l'interior valencià? Pareix ser que és una estratègia que compta amb el beneplàcit del Govern de la Generalitat, encara que no ho diguen en veu alta. Ben mirat, fa la impressió que estan deixant que els empresaris del tèxtil donen l'últim "pelotasso" abans de plegar i deixar milers de treballadors al carrer.