Feliu Ventura i Lluís Llach graven a Xàtiva el disc en directe del Que no s'apague la llum
Lluís Llach i
Feliu Ventura van gravar divendres al Gran Teatre de Xàtiva el concert en directe de l´espectacle Que no s´apague la llum. El recital havia disparat l´expectació. La sala estaba plena de gom a gom i el paper s´havia venut tot des de feia dies. Feliu Ventura (Xàtiva, 1975) i Lluís Llach van fer el que ja han fet davant de molts espectadors, però amb les emocions pròpies de qui canta a casa i de qui visita el poble del seu deixeble. I això es va notar. Tant, que el públic, de peu, va obligar els dos a perllongar l´actuació fins que ja no mancava repertori. Van haver de repetir Venim del nord, venim del sud i la cançó de Ventura que dona nom al muntage, tot enmig d´ovacions ensordidores i inacabables.
La complicitat entre Llach, de 57 anys, y Feliu, de 29, és enorme. El de Verges, admirador declarat del cantant de Xàtiva, comparteix amb ell tot el protagonisme de la vetlada; canta les seues cançons i d´eixa que ell participe també de les seues. La idea és tota una novetat per als seguidors d´un Llach que es mostra un tant inèdit. Però no és l´única cosa sorprenent. Seduït per les idees musicals de Ventura, el concert travesa per camins sonors molt allunyats del Llach intimista i que s´instalen directament en el jazz o en el pop.
Ventura mostra allò millor dels seus dos discos -Com el rent, No sé què sent, La pell de la bresquilla, El què diuen els arbres?- y Llach se somet a una asombrosa versió d´El bandoler escollida per Ventura i conrea la nostalgia amb Vida, País petit o la sublim Viatge a Ítaca.
El mateix Llach anunciava després del concert que la gravació no és el final del recorregut d´aquest muntatge. «El disc no podrà eixir fins la tardor, més o menys, i nosaltres anem a seguir cantant junts uns quants mesos; fins i tot després de l´aparició del disc», va dir. El cantant, que ha reconegut que podría retirar-se prompte, fuig del terme apadrinament. Però allò ben cert és que la carrera de Ventura ha rebut una espenta gegantina. Lluís Llach va elogiar de nou Feliu; va dir que és passió el que Ventura sent per Xàtiva i, al llarg del concert va aportar la seua visió del conflicte lingüístic i va reclamar la vigència de la utopia.
