NOVA ADREÇA!!!!
Aprofitant que demà és el dia de la “Hizpanidà” , festa amb la que no em sento gens identificada aprofitaré per fer un canvi que ja portava al cap fa temps.
Deixaré d’actualitzar aquest bloc de Ya.com i em passo als blocaires catalans de lamevaweb.info , que, pel que veig , sembla tenir més utilitats ,menys publicitat , a part de ser en català clar i contribuïr així a fer una mica de país.
Així doncs a partir d’ ara el diari d’ una mestra es trasllada a la següent adreça:
http://mestra.lamevaweb.info/
Us agrairé que els que em teniu a la llista d’enllaços del vostre bloc actualitzeu l’adreça a aquesta nova.
Ens seguim llegint!
Deixaré d’actualitzar aquest bloc de Ya.com i em passo als blocaires catalans de lamevaweb.info , que, pel que veig , sembla tenir més utilitats ,menys publicitat , a part de ser en català clar i contribuïr així a fer una mica de país.
Així doncs a partir d’ ara el diari d’ una mestra es trasllada a la següent adreça:
http://mestra.lamevaweb.info/
Us agrairé que els que em teniu a la llista d’enllaços del vostre bloc actualitzeu l’adreça a aquesta nova.
Ens seguim llegint!
L' historiador/a
Aquesta setmana ha estat el meu aniversari. El meu germà , que no sabia què regalar-me, em va dir que li donés alguna idea. Com que fa força que no compro cap llibre li vaig dir que m’agradaria llegir una novel•la que vaig veure en una botiga l’altre dia que es diu “ La historiadora” d ‘ Elizabeth Kostova ( aquesta era la versió en castellà , tot i que si hi és , prefereixo sempre la versió catalana)
No n’ havia sentit a parlar , però a la botiga el recomanaven com a nou bestseller i semblava una trama interessant. El llibre parla de les indagacions d’ uns historiadors sobre Vlad Tepes, l’empalador , altrament conegut com Dracula , resolent una sèrie d’ enigmes que els porten a creure que potser està viu a l’actualitat.
Doncs bé, avui quan he desembolicat el regal em trobo amb la versió catalana de la novel.la, que han decidit anomenar “ L’ historiador” . És curiós. Es veu que a la botiga li han comentat que en la traducció catalana consideraven més adequat posar el títol en masculí.
Investigant una mica m’ he trobat que la versió anglesa no es mulla , ja que “ the historian” , es pot aplicar al gènere masculí o femení. La versió eslava ha posat pel títol en plural i , en italià , ni una cosa ni l’altra , han apostat per posar una cosa semblant a “ El deixeble”.L’autora , donant més joc a la varietat de títols comenta que tots li semblen vàlids.
Quatre dades interessants sobre el llibre:
- L’ autora ha trigat deu anys a escriure’l
- Ja s’ ha traduït a 28 idiomes
- El primer dia d’arribar a les botigues nord americanes va batre rècord de vendes i aquella mateixa setmana es va instal•lar a la llista de” best sellers” del New York Times
- Hollywood ja n’ ha projectat una pel•lícula
Començare avui mateix a llegir-lo , ja escriuré a veure què tal. Si algú dels que us passeu per aqui l' ha llegit us agraïria que em diguéssiu què us ha semblat :-)
No n’ havia sentit a parlar , però a la botiga el recomanaven com a nou bestseller i semblava una trama interessant. El llibre parla de les indagacions d’ uns historiadors sobre Vlad Tepes, l’empalador , altrament conegut com Dracula , resolent una sèrie d’ enigmes que els porten a creure que potser està viu a l’actualitat.
Doncs bé, avui quan he desembolicat el regal em trobo amb la versió catalana de la novel.la, que han decidit anomenar “ L’ historiador” . És curiós. Es veu que a la botiga li han comentat que en la traducció catalana consideraven més adequat posar el títol en masculí.
Investigant una mica m’ he trobat que la versió anglesa no es mulla , ja que “ the historian” , es pot aplicar al gènere masculí o femení. La versió eslava ha posat pel títol en plural i , en italià , ni una cosa ni l’altra , han apostat per posar una cosa semblant a “ El deixeble”.L’autora , donant més joc a la varietat de títols comenta que tots li semblen vàlids.
Quatre dades interessants sobre el llibre:
- L’ autora ha trigat deu anys a escriure’l
- Ja s’ ha traduït a 28 idiomes
- El primer dia d’arribar a les botigues nord americanes va batre rècord de vendes i aquella mateixa setmana es va instal•lar a la llista de” best sellers” del New York Times
- Hollywood ja n’ ha projectat una pel•lícula
Començare avui mateix a llegir-lo , ja escriuré a veure què tal. Si algú dels que us passeu per aqui l' ha llegit us agraïria que em diguéssiu què us ha semblat :-)
M'enamora
Vinc d' un poblet de la Selva d' uns 2000 habitants. Encara que hi he viscut fins fa pocs anys i me'l estimo pels records que en tinc i per tenir-hi la família, aviat se'm va quedar petit. La mateixa gent, els mateixos llocs, pocs llocs on treballar , comprar , estudiar, sortir... et van ofegant de mica en mica.
Quan vaig sentir la necessitat de tenir el meu propi espai, de tenir una mica d' independència vaig decidir llogar un pis i vaig tenir molt clar on.
És una ciutat , sí , prou gran per " perdre t' hi " una mica, per mantenir l'anonimat quan vols, on es pot trobar de tot, anar a comprar , sortir , trobar el curset que vols fer, sortir de nit , passejar , una mica de cultura ... La veritat és que m' enamora.
El dissabte al matí feia bon dia i vam anar a passejar per la Devesa. Està preciosa per la tardor, quan les fulles comencen a caure. Et sents petita quan mires amunt . Els plàtans tenen uns 150 anys i els han plantat tan propers que s' han vist obligats a creixer més en alçada que en amplada. he llegit que alguns arriben a una alçada de 55 metres. És una llastima ,però ,que el parc urbà més gran i frondós de Catalunya doni de vegades una certa sensació ( gens infundada) de inseguretat i sigui un lloc on no passejaria ( ni recomanaria passejar ) sola de fosc.
Del passeig de la Copa , travessant l' Onyar cap el centre comences a trobar gent que aprofita el matí també per passejar , per comprar o per badar, com nosaltres davant la majestuositat de la Catedral , sobresortint de la resta de cases i pisos del Call i del centre de la ciutat.
No vaig poder evitar de fer aquesta foto des d' un dels ponts que travessen el riu
Saps de quina ciutat estic parlant?
Quan vaig sentir la necessitat de tenir el meu propi espai, de tenir una mica d' independència vaig decidir llogar un pis i vaig tenir molt clar on.
És una ciutat , sí , prou gran per " perdre t' hi " una mica, per mantenir l'anonimat quan vols, on es pot trobar de tot, anar a comprar , sortir , trobar el curset que vols fer, sortir de nit , passejar , una mica de cultura ... La veritat és que m' enamora.
El dissabte al matí feia bon dia i vam anar a passejar per la Devesa. Està preciosa per la tardor, quan les fulles comencen a caure. Et sents petita quan mires amunt . Els plàtans tenen uns 150 anys i els han plantat tan propers que s' han vist obligats a creixer més en alçada que en amplada. he llegit que alguns arriben a una alçada de 55 metres. És una llastima ,però ,que el parc urbà més gran i frondós de Catalunya doni de vegades una certa sensació ( gens infundada) de inseguretat i sigui un lloc on no passejaria ( ni recomanaria passejar ) sola de fosc.
Del passeig de la Copa , travessant l' Onyar cap el centre comences a trobar gent que aprofita el matí també per passejar , per comprar o per badar, com nosaltres davant la majestuositat de la Catedral , sobresortint de la resta de cases i pisos del Call i del centre de la ciutat.
No vaig poder evitar de fer aquesta foto des d' un dels ponts que travessen el riu
Saps de quina ciutat estic parlant?
TRASLLAT
Els horaris és un dels eterns problemes de principi de curs. No és exclusiu de centres grans. Fer quadrar les hores dels tutors, dels especialistes, les hores de suport i repartir-ho tot plegat de manera lògica no és una feina que surti a la primera. Hem hagut de retocar els horaris i els grups i això m’ ha suposat alguns canvis. Ara no tots els grups que tindré seran tan reduïts. Els de p5 els agafaré en grups de 20 , ja que prefereixo que vinguin un parell de cops per setmana que no una vegada i en petit grup. L’anglès funciona molt millor en sessions curtes i més freqüents. El fet d’agafar grups més nombrosos m’ ha suposat haver de traslladar l’aula d’anglès a un espai més gran. Més feina! L’aula nova és molt guapa, però ben buida. Aquest darrers dies he estat de trasllat i ambientant una mica l’aula . Taules, cadires, estanteries, materials, pissarra, suros, cortines, carpetes, llibres dels nens, decoracions de les parets... tot d ha hagut de travessar el pati d’ un barracó a un altre. Sort que alguns mestres m’ han donat un cop de mà.. Aquí teniu algunes fotos de l’abans i el després. 
CARTA URGENTE
M’agrada molt escoltar música, i de molts tipus, sóc una dona de contrastos. De música molt suau i romàntica i comercialeta , a pop, rock , heavy , punk , ska.. Tot depèn del moment i de l’estat d’ànim.
Hi ha molts grups que m’ han tocat fort . Alguns m’han tocat el cor, m’ han fet pensar , m’han donat festa i moments de bogeria o tendresa o melancolia. Alguns em recorden a una persona, o a una època concreta, a algun lloc o local , a matinades de festa major de poble. Tots formen part de mi.
Aquí van uns quants dels que més han sonat prop de les meves orelles
En català: Sopa, Ja t’ ho Diré, Umpah pah, Sau ,Menaix a Trua i darrerament Obrint pas
En español : Los Secretos, Ska- p , Dover, Amaral ,Estopa,Barricada, El Último de la fila Jarabe de Palo , Alex Ubago ,Mago de Oz …
De més lluny: Toy Dolls , The Ramones, Bon Jovi ,Nirvana, Helloween, Dire Straits , Metallica, Roxette…
Fa uns dies que m’ ha donat per escoltar Rosana. Encara que els estils són molt diferents em fa pensar amb en Sabina. Ténen unes lletres tan bones, que et toquen tan dins que no cal gaire música i melodía que l’acompanyi per fer molt bones cançons. Només una bona veu que sàpiga transmetre sentiments.. Aquí va una de bona..
Hay cosas que te escribo en cartas
Para no decirlas
Hay cosas que escribo en canciones
Para repetirlas
Hay cosas que estan en mi alma
Y quedaran contigo cuando me haya ido.....
En todas acabo diciendo cuanto te he querido...
Hay cosas que escribo en la cama
Hay cosas que escribo en el aire
Hay cosas que siento tan mias.... Que no son de nadie
Hay cosas que escribo contigo
Hay cosas que sin ti no valen
Hay cosas y cosas.....
Que acaban llegando tan tarde..
Hay cosas que se lleva el tiempo
Sabe dios a donde
Hay cosas que siguen ancladas
Cuando el tiempo corre
Hay cosas que estan en m i alma
Y quedaran conmigo cuando me haya ido......
Y en todas acabo sabiendo cuanto me has querido.......
Hay cosas que escribo en la cama......
...... Hay cartas urgentes que llegan cuando ya no hay nadie..CARTA URGENTE ( Rosana)
Hi ha molts grups que m’ han tocat fort . Alguns m’han tocat el cor, m’ han fet pensar , m’han donat festa i moments de bogeria o tendresa o melancolia. Alguns em recorden a una persona, o a una època concreta, a algun lloc o local , a matinades de festa major de poble. Tots formen part de mi.
Aquí van uns quants dels que més han sonat prop de les meves orelles
En català: Sopa, Ja t’ ho Diré, Umpah pah, Sau ,Menaix a Trua i darrerament Obrint pas
En español : Los Secretos, Ska- p , Dover, Amaral ,Estopa,Barricada, El Último de la fila Jarabe de Palo , Alex Ubago ,Mago de Oz …
De més lluny: Toy Dolls , The Ramones, Bon Jovi ,Nirvana, Helloween, Dire Straits , Metallica, Roxette…
Fa uns dies que m’ ha donat per escoltar Rosana. Encara que els estils són molt diferents em fa pensar amb en Sabina. Ténen unes lletres tan bones, que et toquen tan dins que no cal gaire música i melodía que l’acompanyi per fer molt bones cançons. Només una bona veu que sàpiga transmetre sentiments.. Aquí va una de bona..
Hay cosas que te escribo en cartas
Para no decirlas
Hay cosas que escribo en canciones
Para repetirlas
Hay cosas que estan en mi alma
Y quedaran contigo cuando me haya ido.....
En todas acabo diciendo cuanto te he querido...
Hay cosas que escribo en la cama
Hay cosas que escribo en el aire
Hay cosas que siento tan mias.... Que no son de nadie
Hay cosas que escribo contigo
Hay cosas que sin ti no valen
Hay cosas y cosas.....
Que acaban llegando tan tarde..
Hay cosas que se lleva el tiempo
Sabe dios a donde
Hay cosas que siguen ancladas
Cuando el tiempo corre
Hay cosas que estan en m i alma
Y quedaran conmigo cuando me haya ido......
Y en todas acabo sabiendo cuanto me has querido.......
Hay cosas que escribo en la cama......
...... Hay cartas urgentes que llegan cuando ya no hay nadie..CARTA URGENTE ( Rosana)