FOC
Us imagineu una festa amb gresca, foc i alegria? Idò, la podeu viure a Mallorca... i a Barcelona. Aquest any he pogut observar les festes de Sant Sebastià i les de Sant Antoni, aquestes segones, amb trampa.
Per aquells que no ho sàpiguen, les dues festes tenen punts en comú: Sant Sebastià, les festes de Ciutat de Mallorca, es basa en diversos actes, però jo en destacaria un parell. Els foguerons i els dimonis. El foc és un element molt lligat a totes les zones dels països catalans. Sant Joan, el cap d'any en algunes zones pirinenques, o bé, les festes populars que compten amb aquest element que ens recorda que provenim dels nostres avantpassats clàssics, que ja destacaven el foc, juntament amb l'aire, la terra i l'aigua.
Palma s'omplia de foc durant el cap de setmana que començà el 18 de gener. Dies abans, concretament dos, d'altres pobles d'arreu de Mallorca celebraven Sant Antoni. Una festa reconeguda per tothom i que compta amb els foguerons i els fills de Satanàs que juguen amb els nins advertint-los, tot escapant queixalades de llum, que el mal sempre està ben a prop. Si alguna de les festes que se celebren en homenatge al sant dels animals és més sonada que una altra, aquesta és la de Sa Pobla... i aquesta és la que jo vaig viure de manera indirecta.
Vaig veure la llenya cremar, els dimonis xalar, i la gresca a les places... però a Gràcia. Vaig comprovar com d'units estan els dos pobles, i que no només gent com jo, que viuen entre la illa i Catalunya, ho creu així...
Per què? Els perquès sempre m'han agradat, ja que no hi ha una sola resposta... la meva va més enllà de les coses òbvies, és a dir el món cultural, fins i tot mediàtic, i la llengua...Hi ha un símbol que ens uneix a totes les zones de parla catalana: el foc. El foc a estat present sempre en aquests territoris des del moment que alguna cosa, o més ben dit, algú ens va reunir. Una persona que aquest any fa 800 anys va néixer. Parlem del rei en Jaume i dels seus almogàvers que tot fent sonar les seves espases, unes contra les altres, i sota el crit de “Desperta ferro!”, intimidaven els seus rivals amb les guspires de llum que sortien de les seves fatídiques eines,
És evident que allò és el passat, i que no hem de fer esmen a temps on els nostres territoris eren més temuts que apreciats... Digueu-me senzill, però jo prefereixo l'estima a la por.. però si que es ben cert que el foc ens ha perseguit ... com diu el grup valencià Obrint Pas, que no s'apagui la flama!.. no és una qüestió nacional, és mantenir una de les moltes cultures que poden patir la unificació del món. No creieu?
(volia posar una foto però la ...... de l'administrador d'arxius no em deixa.... em semba que canviaré de blog)
Per aquells que no ho sàpiguen, les dues festes tenen punts en comú: Sant Sebastià, les festes de Ciutat de Mallorca, es basa en diversos actes, però jo en destacaria un parell. Els foguerons i els dimonis. El foc és un element molt lligat a totes les zones dels països catalans. Sant Joan, el cap d'any en algunes zones pirinenques, o bé, les festes populars que compten amb aquest element que ens recorda que provenim dels nostres avantpassats clàssics, que ja destacaven el foc, juntament amb l'aire, la terra i l'aigua.
Palma s'omplia de foc durant el cap de setmana que començà el 18 de gener. Dies abans, concretament dos, d'altres pobles d'arreu de Mallorca celebraven Sant Antoni. Una festa reconeguda per tothom i que compta amb els foguerons i els fills de Satanàs que juguen amb els nins advertint-los, tot escapant queixalades de llum, que el mal sempre està ben a prop. Si alguna de les festes que se celebren en homenatge al sant dels animals és més sonada que una altra, aquesta és la de Sa Pobla... i aquesta és la que jo vaig viure de manera indirecta.
Vaig veure la llenya cremar, els dimonis xalar, i la gresca a les places... però a Gràcia. Vaig comprovar com d'units estan els dos pobles, i que no només gent com jo, que viuen entre la illa i Catalunya, ho creu així...
Per què? Els perquès sempre m'han agradat, ja que no hi ha una sola resposta... la meva va més enllà de les coses òbvies, és a dir el món cultural, fins i tot mediàtic, i la llengua...Hi ha un símbol que ens uneix a totes les zones de parla catalana: el foc. El foc a estat present sempre en aquests territoris des del moment que alguna cosa, o més ben dit, algú ens va reunir. Una persona que aquest any fa 800 anys va néixer. Parlem del rei en Jaume i dels seus almogàvers que tot fent sonar les seves espases, unes contra les altres, i sota el crit de “Desperta ferro!”, intimidaven els seus rivals amb les guspires de llum que sortien de les seves fatídiques eines,
És evident que allò és el passat, i que no hem de fer esmen a temps on els nostres territoris eren més temuts que apreciats... Digueu-me senzill, però jo prefereixo l'estima a la por.. però si que es ben cert que el foc ens ha perseguit ... com diu el grup valencià Obrint Pas, que no s'apagui la flama!.. no és una qüestió nacional, és mantenir una de les moltes cultures que poden patir la unificació del món. No creieu?
(volia posar una foto però la ...... de l'administrador d'arxius no em deixa.... em semba que canviaré de blog)