logotipo

img_google
DIARI NO INDEPENDENT
Blog de reflexió d'en Jordi Sebastià.
Sobre
Aquest és un blog sense cap altra pretenció més que explicar la realitat i certes parts de l'actualitat des de la la visió d'un ciutadà.
Sindicació
 
La disputa absurda del rei
A Mallorca s'ha obert una disputa absurda. Critiquen que els joventuts d'ERC no vulguin el rei a Mallorca. a més el conseller d'interior del Consell insular ha dit que tampoc li agrada la figura del rei. Ahir al programa de la tarda de tele 5 el van entrevistar...Senyors, quan es diu Esquerra REPUBLICANA de Catalunya, normalment és per perquè tá aquesta ideologia. Ja sé que no pasa amb tots els partits, com el Partit SOCIALISTA, o el Partit POPULAR, Convergència i UNIÓ o Fins i tot ESQUERRA Republicana...però a vegades part de del nom és encertat!...per cert compreu el JUEVES...jo no ho feia ara ho faré.
 
Jesús de Polanco, l'altra cara de la moneda


Dissabte va morir un dels homes més importants per al món mediàtic hispànic. Des de l'estat espanyol – on controlava tot “el imperio PRISA com deia José Maria Garcia, passant per cadena Ser, El País, Quattro, 40 principales...- fins a mitja Sud-Amèrica depenia d'ell, sense comptar les inversions fetes a mitjans hispans dels EUA. És l'home de la cadena -SER- que es va mantenir fidel a la realitat, i no va decidir “tirar pel dret” durant l'11-M. També ha buscat certa pluralitat i podem dir que tots els seus mitjans han intentat sempre cercar reaccions de tots bàndols. Un cop dit això, i per ser JUSTOS, LLIURES I PLURALS, tres adjectius que agraden molt a PRISA, fem un repàs de les seves zones grises:

-Va tancar mitjans, com Ona Catalana o Antena 3 Ràdio, per poder quedar-se les llicències. El cas més flagrant va ser Ona música. Amb les seves freqüències va establir Ràdio Olé, que no se sentia a Catalunya. Ho va fer amb el vist i plau de la Generalitat, a canvi de mantenir Ona Catalana. Actualment Ona Catalana ja no existeix i hi ha un nou producte: Ona FM
.
-Si ens fixem amb la seva manera de funcionar, els mitjans PRISA només promocionen els seus propis productes. Així Ser només promociona Quattro, llibres d'alfaguara o coleccions del País...on és la pluralitat?

-Els sous d'un periodista al grup PRISA a Madrid i Barcelona – són els que conec- estan entre els 700 i el 900 euros.Alguns fins i tot són autònoms!!! A més, estàs 24h pendent de la feina, perquè ja se sap. “tens la sort de treballar per un gran mitjà”...

-Quan parlem de centralisme, no ens podem oblidar dels mitjans PRISA. Allò que ells anomenen “la perifèria”, només apareix si les coses van magres :Euskadi o Catalunya són la prova.Ex: avui parlaven de les aturades elèctriques d'aquests dies a la SER. Segons aquest mitjà “las reclamaciones de algunos grupos nacionalistas son erroneas. Cataluña es la segunda comunidad que recibe mas inversion en infraestructuras” (recordo que Catalunya paga el 25% de les infrastructures electriques i rep el 15)

-Madrid és la referència cultura fictícia. No hi ha obres de teatre que no passin a Madrid, això sí amb actors catalans, és clar.

-No cal parlar de De la Morena i el seu “larguero” oi? Gràcies a Déu que és de “su atleti” i que quan juga el madrid contra el barça i ataquen els blaugrana, Manolo Lama diu “ojo peligro”...

És cert que Polanco ha fet molt pel conjunt, però com podeu comprovar no era en Che Guevara. Que us quedi ben clar, i com diuen a Castella “ Que cada santo aguante su vela”.
Etiquetas: