CARTA IRÒNICOFESTIVA DE LA SITUACIÓ VISCUDA COM A EXEMPLE DE FRACÀS D'INTERRELACIÓ ENTRE SEXES
A Palma 27 d'octubre de 2007
En plena facultat del meu cervell i sent conscient de les meves paraules, argumento:
en nom del sexe masculí, i després d'observar la total impossibilitat de poder entendre el sexe oposat he decidit inventar un nou sexe, l'asexual, aquell que no s'ha de preocupar de certs aspectes que l'home mai podrà entendre. Entre aquests, per exemple, el canvi d'humor, l'espera davant la mateixa voluntat de l'home – és a dir, l'anomenat primer pas-, l' interés desinteressat, la confusió i la humiliació.
Amb això, no vull dir que aquest nou sexe sigui misògen, ans el contrari. La dona és el puntal d'aquesta societat. Tot i això, l'home és incapaç de trobar la relació adequada amb ella. Ara per ara, la única via de sortida és la reproducció assistida.
Demano:
Se'm concedeixi la castració psicològica, si és que existeix, i si no, un canal de 24 hores de futbol, com tothom sap l'únic desexualitzador existent.
Jordi Sebastià Plà
Un realista (no en el sentit monàrquic de la qüestió)
En plena facultat del meu cervell i sent conscient de les meves paraules, argumento:
en nom del sexe masculí, i després d'observar la total impossibilitat de poder entendre el sexe oposat he decidit inventar un nou sexe, l'asexual, aquell que no s'ha de preocupar de certs aspectes que l'home mai podrà entendre. Entre aquests, per exemple, el canvi d'humor, l'espera davant la mateixa voluntat de l'home – és a dir, l'anomenat primer pas-, l' interés desinteressat, la confusió i la humiliació.
Amb això, no vull dir que aquest nou sexe sigui misògen, ans el contrari. La dona és el puntal d'aquesta societat. Tot i això, l'home és incapaç de trobar la relació adequada amb ella. Ara per ara, la única via de sortida és la reproducció assistida.
Demano:
Se'm concedeixi la castració psicològica, si és que existeix, i si no, un canal de 24 hores de futbol, com tothom sap l'únic desexualitzador existent.
Jordi Sebastià Plà
Un realista (no en el sentit monàrquic de la qüestió)