Crònica d'una mort anunciada
(article d'opinió d'en Xavier Rius extret de l'e-noticies el 16/01/07)
A hores d'ara tot fa indicar que Ona Catalana pot acabar com Cadena 13. Només cal llegir el darrer comunicat dels treballadors de l'emissora -en el qual fan públic el trasllat a la seu de Ràdio Barcelona i l'acomiadament de diversos treballadors- per adonar-se que Prisa ha iniciat el desballestament de la cadena.
Temo que la culpa no és del tot de Prisa, perquè, al capdavall, l'objectiu d'una empresa és guanyar calés i el grup ja es va gastar més de sis milions d'euros sanejant els comptes de la que havia de ser la primera o segona emissora privada de ràdio en català, posició que es disputava amb Rac-1.
Tampoc, per descomptat, dels treballadors. Em consten els esforços dels serveis informatius -i de la resta de personal de la casa- per fer-se un forat en el competitiu mercat radiofònic català. Només cal repassar, en aquest sentit, les audiències d'altres cadenes -com Ràdio 4, COMRàdio o ICATfm-, però és veritat que amb els 28.000 oients de la darrera onada de l'EGM no van enlloc.
Potser els problemes arrenquen del tàndem Bartomeu Espadaler-Josep Puigbò que, en la seva època, van tirar la casa per la finestra amb el vistiplau de CiU per si perdien les eleccions i es quedaven sense Catalunya Ràdio. Encara recordo el dia que l'ICF va concedir un crèdit de mil milions de pessetes, mil milions que amb prou feines van servir per pagar una temporada, inclòs diversos programes que feia la productora de Josep Cuní. Entre d'altres despeses innecessàries hi havia hotel de quatre estrelles per al director i cotxe amb xofer.
Ara falta saber què passarà amb Ona Catalana, perquè al temptació de Prisa seria, segurament, fusionar-la amb la SER per arribar a tot Catalunya. Desconec si, des d'un punt de vista legal, això és possible o si ha de passar pel CAC, però no dubto que és probable, perquè la SER no és la Cope.
Ona Catalana, en efecte, té una de les millors xarxes d'emissores només comparable a Ràdio Estel, que, amb només 8000 oients, arriba fins i tot a Andorra. Si Prisa fusiona ambdues marques -amb la inevitable retallada de personal-, la SER tindria a l'abast fer la competència amb totes les garanties a Catalunya Ràdio. I, en aquest cas, la posició de Catalunya Ràdio com a la ràdio líder a Catalunya sí que pot començar a trontollar de debò.
Xavier Rius
A hores d'ara tot fa indicar que Ona Catalana pot acabar com Cadena 13. Només cal llegir el darrer comunicat dels treballadors de l'emissora -en el qual fan públic el trasllat a la seu de Ràdio Barcelona i l'acomiadament de diversos treballadors- per adonar-se que Prisa ha iniciat el desballestament de la cadena.
Temo que la culpa no és del tot de Prisa, perquè, al capdavall, l'objectiu d'una empresa és guanyar calés i el grup ja es va gastar més de sis milions d'euros sanejant els comptes de la que havia de ser la primera o segona emissora privada de ràdio en català, posició que es disputava amb Rac-1.
Tampoc, per descomptat, dels treballadors. Em consten els esforços dels serveis informatius -i de la resta de personal de la casa- per fer-se un forat en el competitiu mercat radiofònic català. Només cal repassar, en aquest sentit, les audiències d'altres cadenes -com Ràdio 4, COMRàdio o ICATfm-, però és veritat que amb els 28.000 oients de la darrera onada de l'EGM no van enlloc.
Potser els problemes arrenquen del tàndem Bartomeu Espadaler-Josep Puigbò que, en la seva època, van tirar la casa per la finestra amb el vistiplau de CiU per si perdien les eleccions i es quedaven sense Catalunya Ràdio. Encara recordo el dia que l'ICF va concedir un crèdit de mil milions de pessetes, mil milions que amb prou feines van servir per pagar una temporada, inclòs diversos programes que feia la productora de Josep Cuní. Entre d'altres despeses innecessàries hi havia hotel de quatre estrelles per al director i cotxe amb xofer.
Ara falta saber què passarà amb Ona Catalana, perquè al temptació de Prisa seria, segurament, fusionar-la amb la SER per arribar a tot Catalunya. Desconec si, des d'un punt de vista legal, això és possible o si ha de passar pel CAC, però no dubto que és probable, perquè la SER no és la Cope.
Ona Catalana, en efecte, té una de les millors xarxes d'emissores només comparable a Ràdio Estel, que, amb només 8000 oients, arriba fins i tot a Andorra. Si Prisa fusiona ambdues marques -amb la inevitable retallada de personal-, la SER tindria a l'abast fer la competència amb totes les garanties a Catalunya Ràdio. I, en aquest cas, la posició de Catalunya Ràdio com a la ràdio líder a Catalunya sí que pot començar a trontollar de debò.
Xavier Rius