I ara què?... una reflexió tot mirant "Morancos i cia"
I després de tan de temps sembla que el constitucional pot escurçar l'Estatut Català. Això és el que se'n deriva de la recusació del magistrat del TC, Pérez Tremps, de la valoració del text estatutari.
Això em porta a fer un reflexió: jo no em considero especialment independentista, però si catalanista. Sempre he pensat que si mantenir Catalunya a l'Estat espanyol ajudava a la calma social, endavant. Vista la situació, vist que després d'un procés, d'haver "passado por el cepillo" a l'Estatut, com va dir Alfonso Guerra, i d'haver estat legitimat per un referéndum votat pel poble català ...i ara què?
Quin espai deixa Espanya a Catalunya? Quina postura hem de mantenir davant dels representants d'un estat que no volen acceptar l'opinió d'un poble, o - barrejant temes -, que no accepten l'opinió dels seus ciutadans quan venen d'una part de l'estat - cas Oleguer Presas- i quan venen d'altres els hi fa molta gràcia?. L'altre dia veient la TV, i per aquelles coses de la vida, caient davant d'un fragment del programa dels Morancos a TV1, vaig veure una cosa que em va cridar l'atenció. Una senyora que es deia Montserrat, i amb un marcat accent català, anava de part. El marit, evidentment es deia Jordi. Després de 7 hores sense que el nen sortís, al metge li va venir el cap una brillant idea: agafar un bitllet de 500 euros i aproximar-lo a la vagina de la dona, cosa que fa que el nen surti disparat. Després, un comentari com, "cómo no me di cuenta antes que eran catalanes".
El pitjor no és el comentari, sinó que amb diners públics insultaven a un país sencer. Però no queda aquí. No cal parlar de les últimes declaracions de Salva Ballesta, jugador del Llevant, tractant de caca de gos a oleguer Presas, o els locutors d'Onda Cero indignant-se en directe perquè Joan Laporta parlava en català tot celebrant la copa del rei. Els periodistes asseguraven "que no ven tan mal" que parli així a casa seva, però que es una tonteria que parli català fora del seu domicili.
Davant la incomprensió, què hem de fer?...no vull exagerar, però moltes vegades puc arribar a entendre el que va passar el poble jueu durant l'Alemanya Nazi. Moltes vegades sento vexada la meva cultura i el meu poble de manera gratuïta - si és que hi ha alguna altra manera-, i ningú fa res. Els que volen l'Espanya plural a la teoria, callen i deixen fer. Margall - en Joan- va fer una Oda a Espanya, acabant amb un "adèu Espanya", després de veure que no l'escoltàven. I és que com deia el mític periodista de la Vanguardia als anys 30, Agustí Calvet, Gaziel, "Esto va a acabar mal" si algú no fa alguna cosa per mantenir la pau i l'encaix de Catalunya a l'estat espanyol.
Això em porta a fer un reflexió: jo no em considero especialment independentista, però si catalanista. Sempre he pensat que si mantenir Catalunya a l'Estat espanyol ajudava a la calma social, endavant. Vista la situació, vist que després d'un procés, d'haver "passado por el cepillo" a l'Estatut, com va dir Alfonso Guerra, i d'haver estat legitimat per un referéndum votat pel poble català ...i ara què?
Quin espai deixa Espanya a Catalunya? Quina postura hem de mantenir davant dels representants d'un estat que no volen acceptar l'opinió d'un poble, o - barrejant temes -, que no accepten l'opinió dels seus ciutadans quan venen d'una part de l'estat - cas Oleguer Presas- i quan venen d'altres els hi fa molta gràcia?. L'altre dia veient la TV, i per aquelles coses de la vida, caient davant d'un fragment del programa dels Morancos a TV1, vaig veure una cosa que em va cridar l'atenció. Una senyora que es deia Montserrat, i amb un marcat accent català, anava de part. El marit, evidentment es deia Jordi. Després de 7 hores sense que el nen sortís, al metge li va venir el cap una brillant idea: agafar un bitllet de 500 euros i aproximar-lo a la vagina de la dona, cosa que fa que el nen surti disparat. Després, un comentari com, "cómo no me di cuenta antes que eran catalanes".
El pitjor no és el comentari, sinó que amb diners públics insultaven a un país sencer. Però no queda aquí. No cal parlar de les últimes declaracions de Salva Ballesta, jugador del Llevant, tractant de caca de gos a oleguer Presas, o els locutors d'Onda Cero indignant-se en directe perquè Joan Laporta parlava en català tot celebrant la copa del rei. Els periodistes asseguraven "que no ven tan mal" que parli així a casa seva, però que es una tonteria que parli català fora del seu domicili.
Davant la incomprensió, què hem de fer?...no vull exagerar, però moltes vegades puc arribar a entendre el que va passar el poble jueu durant l'Alemanya Nazi. Moltes vegades sento vexada la meva cultura i el meu poble de manera gratuïta - si és que hi ha alguna altra manera-, i ningú fa res. Els que volen l'Espanya plural a la teoria, callen i deixen fer. Margall - en Joan- va fer una Oda a Espanya, acabant amb un "adèu Espanya", després de veure que no l'escoltàven. I és que com deia el mític periodista de la Vanguardia als anys 30, Agustí Calvet, Gaziel, "Esto va a acabar mal" si algú no fa alguna cosa per mantenir la pau i l'encaix de Catalunya a l'estat espanyol.