Turquia a la Unió Europea
Avui ha començat una conferència internacional sobre l'entrada de Turquia a la Unió Europea organitzada per l'Institut d'estudis de la Mediterrània. Hi participen diversos personatges de la política internacional i nacional, com el president José Montilla, que ha obert unes jornades que s'allargaran fins demà. Allà, Montilla ha assegurat que Catalunya vol que el país euroasiàtic entri al mercat comú. Tothom està d'acord que aportarà beneficis econòmics, ja que obre un mercat de 98 milions de turcs, i obliga als agricultors a amotllar-se als preus europeus. A més, també reforça les relacions entre occident i el món islàmic. (Ho explica Elena Olivan, cap de política mediterrània de l'IMedClickeu_aqui.mp3)
Els optimistes també asseguren que aquesta entrada aportarà un plus en les relacions amb els Estats Units. Istambul sempre ha estat un soci fidel dels nordamericans.
Tot plegat està molt bé, però: França no vol que Turquia en formi part. Per què? Doncs perquè la comunitat d'armenis,és molt important a França. Recordem que Armènia és un poble castigat pels turcs i sobre el qual, el país que ara vol entrar a la UE, va practicar un dels genocidis més importants de la història de la humanitat, i que encar no ha acabat de reconèixer. A més, hi ha un nombre important de jueus a Europa que no crec que els hi faci gràcia, tenint en compte la proximitat de Turquia als països amb més conflictes pròxims a l'estat d'Israel i la afinitat religiosa de gran part del seus ciutadans, tot i que parlem d'un estat laïc .
L'advocat del diable
Deixeu-me que faci aquest paper ara.
A tot això, cal afegir el milions de turcs que viuen a Alemanya. Un fet que podria ser desestabilitzador de cara a unes hipotétiques eleccions presidencials europees, per exemple.
Imaginem un president de la UE, d'una cultura i unes maneres de fe, diferents a la de la resta dels europeus, només amb similituts amb un país: el turc. Un país que encara que potencialment important, no forma part d'aquells anomenats "motors" que han de dirigir la política i l'economia de la Unió... Turquia sí, Turquia no...potser més tard, no ho sé. Què en penseu?
Els optimistes també asseguren que aquesta entrada aportarà un plus en les relacions amb els Estats Units. Istambul sempre ha estat un soci fidel dels nordamericans.
Tot plegat està molt bé, però: França no vol que Turquia en formi part. Per què? Doncs perquè la comunitat d'armenis,és molt important a França. Recordem que Armènia és un poble castigat pels turcs i sobre el qual, el país que ara vol entrar a la UE, va practicar un dels genocidis més importants de la història de la humanitat, i que encar no ha acabat de reconèixer. A més, hi ha un nombre important de jueus a Europa que no crec que els hi faci gràcia, tenint en compte la proximitat de Turquia als països amb més conflictes pròxims a l'estat d'Israel i la afinitat religiosa de gran part del seus ciutadans, tot i que parlem d'un estat laïc .
L'advocat del diable
Deixeu-me que faci aquest paper ara.
A tot això, cal afegir el milions de turcs que viuen a Alemanya. Un fet que podria ser desestabilitzador de cara a unes hipotétiques eleccions presidencials europees, per exemple.
Imaginem un president de la UE, d'una cultura i unes maneres de fe, diferents a la de la resta dels europeus, només amb similituts amb un país: el turc. Un país que encara que potencialment important, no forma part d'aquells anomenats "motors" que han de dirigir la política i l'economia de la Unió... Turquia sí, Turquia no...potser més tard, no ho sé. Què en penseu?