logotipo

Necessito cridar, o si més no, canalitzar d’alguna manera aquesta ràbia i aquesta mena d’angoixa que fa ja no sé quants dies que em va corroint cada racó de la pell. Però per molt que m’esforço no em surt la veu, és com si tingués els llavis cosits amb el fil del silenci, aquell silenci que vaig estar consolidant l’hivern passat perquè no es desfés amb la llum de qualsevol mirada i ara no hi ha manera de dissoldre. Sembla ser que jo mateixa m’he condemnat a callar, encara que no sé si aguantaré gaire temps més així. Haig de trobar uns ulls amb la temperatura adient per fondre els secrets, haig d’obrir encara que sigui un diminut punt d'aquesta costura per on puguin començar a sortir les llàgrimes, haig d’aprendre a plorar i a vencer la por. Perquè no és pot viure tota la vida en silenci, al menys jo ja no puc aguantar-me de peu entre tants secrets.

Cada vez hay mas fan por aqui ^^
Una felicitacion muy grande, hermanita, por tus escritos tan intimistas y tan llenos de poesia.

Un beso =)

me guuuuuuuuuuuuuuuuuuuuusta como escribes, que sepas que por lo menos ya tienes una fan mas y que mientras me dejes voy a seguir en tu vida fastidiandote e invitandote a mi cumple, no te olvides, me encantara que vengas y k cantemos y k comamos y k rebentemos, jaja.(este nombre me lo ha puesto la gloria)