Desviacionistes (II) : Carretero
Tots els partits polítics tenen el seu Trosky particular, eixe personatge cridaner, resabut, il.luminat i pedant que no para de tocar els collons dels dirigents i militants, amb una feina impagable per a l'oposició i que no fa més que anar en perjudici d'allò que diu defensar. I com no, el partit únic i unificat no anava a ser menys. El senyor Carretero, més conegut com el Doctor Chiflado, ens obsequia amb episodis esperpèntics de politologia deforme, que per més que ens ho prenem en serio, acaben arrencant una rialla fins i tot entre els independentistes més cabrejats per l'assumpte.
Aquest personatge en qüestió lidera un grupuscle virtual anomenat Reagrupament.cat, on tenen cabuda amargats, desviacionistes, desorientats i convergents, és a dir, de tot excepte independentistes d'esquerres constructius. Pels corredors del Comité Central ja es coneix Rcat no com un corrent intern del partit únic, sinó com un corrent extern de Convergència i Comunió. És el primer corrent d'un partit que té més seguidors fora del partit que a dins.
Les intencions de Carretero no són gens innocents. Pretén diluïr la ideologia d'esquerres del partit per convertir-lo en una presa fàcil de la dreta principatina i no en un rival directe; està obsesionat amb fer desaparéixer el partit de les Illes, el País Valencià i la Catalunya Nord, perquè els socis convergents d'aquells indrets no tinguen cap competència; com a bon reaccionari, en un moment d'incertessa i problemes, vol tornar a la situació anterior, amb un partit de tall liberal i regional. I tot allò, adornat amb una actitud cridanera i revisionista, sembla un revulsiu, fins i tot revolucionari, per als més iletrats en política, però els que portem temps vigilant i espiant a tota classe de desviats coneixem be l'olor a podrit que tenen les seues intencions. Darrere d'una escaparata reivindicativa s'amaga un dretà regionalista.
Moment en què Carretero va inventar Reagrupament.cat
L'Aquestasi, escut i dolçaina del partit, ja ha preparat les mesures necessàries per parar els bigots a aquest personatge. Volem descobrir quin és el seu contacte a l'oest del Mur d'Ademús, si és Madí qui escriu els comentaris al seu web, si té pensat traure una segona part del DVD convergent sent ell el protagonista principal i si Àngel Colom ja li té preparat un lloc en l'ambaixada catalana de Mongòlia Interior quan haja d'eixir per cames del partit.
Com a càstig, li tenim preparat una sessió de monòlegs del Club de la Comèdia amb Fidel Castro i Hugo Chávez contant acudits de Ximo Honecker, versió extendida.
De totes formes, l'Aquestasi ha convocat els Premis Ramon Mercader de Parasitologia, en els quals al guanyador se l'obsequiarà amb un piolet i una entrada a una de les reunions secretes de la secta de Carretero.
Utilitzeu en cas d'emergència
Camarades, no ens deixem enganyar pels nous càntics de sirena reagrupats. No volem els gelocatils que ens recepta Carretero: estan caducats, fan mal de panxa i tenen uns efectes secundaris devastadors.
Enric Mielke
Aquest personatge en qüestió lidera un grupuscle virtual anomenat Reagrupament.cat, on tenen cabuda amargats, desviacionistes, desorientats i convergents, és a dir, de tot excepte independentistes d'esquerres constructius. Pels corredors del Comité Central ja es coneix Rcat no com un corrent intern del partit únic, sinó com un corrent extern de Convergència i Comunió. És el primer corrent d'un partit que té més seguidors fora del partit que a dins.
Les intencions de Carretero no són gens innocents. Pretén diluïr la ideologia d'esquerres del partit per convertir-lo en una presa fàcil de la dreta principatina i no en un rival directe; està obsesionat amb fer desaparéixer el partit de les Illes, el País Valencià i la Catalunya Nord, perquè els socis convergents d'aquells indrets no tinguen cap competència; com a bon reaccionari, en un moment d'incertessa i problemes, vol tornar a la situació anterior, amb un partit de tall liberal i regional. I tot allò, adornat amb una actitud cridanera i revisionista, sembla un revulsiu, fins i tot revolucionari, per als més iletrats en política, però els que portem temps vigilant i espiant a tota classe de desviats coneixem be l'olor a podrit que tenen les seues intencions. Darrere d'una escaparata reivindicativa s'amaga un dretà regionalista.
Moment en què Carretero va inventar Reagrupament.cat
L'Aquestasi, escut i dolçaina del partit, ja ha preparat les mesures necessàries per parar els bigots a aquest personatge. Volem descobrir quin és el seu contacte a l'oest del Mur d'Ademús, si és Madí qui escriu els comentaris al seu web, si té pensat traure una segona part del DVD convergent sent ell el protagonista principal i si Àngel Colom ja li té preparat un lloc en l'ambaixada catalana de Mongòlia Interior quan haja d'eixir per cames del partit.
Com a càstig, li tenim preparat una sessió de monòlegs del Club de la Comèdia amb Fidel Castro i Hugo Chávez contant acudits de Ximo Honecker, versió extendida.
De totes formes, l'Aquestasi ha convocat els Premis Ramon Mercader de Parasitologia, en els quals al guanyador se l'obsequiarà amb un piolet i una entrada a una de les reunions secretes de la secta de Carretero.
Utilitzeu en cas d'emergència
Camarades, no ens deixem enganyar pels nous càntics de sirena reagrupats. No volem els gelocatils que ens recepta Carretero: estan caducats, fan mal de panxa i tenen uns efectes secundaris devastadors.
Enric Mielke
La CUP i el contuberni de Sant Celoni
L'arrogant grup dissident anomenat CUP, conegut enemic de la pàtria i del socialisme, va celebrar el seu contuberni particular a la bella localitat de Sant Celoni el passat dissabte 7 de juliol. Els enemics dels Països Catalans són actius en els seus propòsits, inclús els més endarrerits com aquests. Per això, l'Aquestasi, l'escut i dolçaina del partit únic i unificat, va enviar allà un dels seus millors homes per assabentar-se de tots els seus plans, Marc Wolf, i ací tenim tota la informació que ens ha proporcionat el nostre camarada-espia, al qual estem molt agraïts, i al qual desitgem una ràpida recuperació després d'haver patit greus entrebancs durant la seua missió, com van ser la forta olor a sobacos femenins peluts, l'atac massiu de polls als seus cabells i la intoxicació nivell def con 1 per inhalació de quantitats industrials de fum de substàncies psicotròpiques.
El primer que ens sobta és la falta d'un líder. Aquests descarriats socials no entenen la funció que fa en profit de la pàtria el culte a la personalitat. En canvi, promou incultes sense personalitat, tot un despropòsit.
L'ambient estava ple d'idealisme i utopisme irreal, amb una falta total de materialisme i realisme. Com ens informa el nostre camarada-espia, encara no han assumit que la feina d'independència dels Països Catalans s'ha de fer al planeta Terra i amb l'espècie humana.
L'home de la dreta no se sap si és un participant del contuberni o un pare que va anar per a arreplegar al seu fill.
La vestimenta, les pseudopropostes, l'actitud i la posada en escena van reflectir un esperit contrarrevolucionari i arrogant. En cap moment va haver cap reconeixement a les forces armades, als agents de seguretat o a la tasca del partit únic i unificat per la popularització del catalanisme. La desconnexió amb el poble era latent, pestilant un elitisme vergonyós i anti-proletari.
Moment en què es va preguntar als assistents de quin color era el cotxe de papà
El nostre camarada-espia es va camuflar satisfactoriament entre els reductes traïdors.
Per tot això i més, les autoritats de la futura República Democràtica imposaran uns càstigs entre els rebels pro-occidentals: no se'ls permetrà presentar-se a les eleccions del bloc de l'Oest de Març de 2008, així com a les del Principat, País Valencià i Illes de 2010 o 2011; se'ls obligarà a dur samarretes identificatives com a anti-socials, de ratlles verticals negres i de colors; se'ls obligarà a imprimir cartells imfumables que no llig ni el que ho ha escrit; se'ls impedirà articular una organització política unitària a nivell nacional; se'ls impedirà mantindre contacte amb el poble, de manera que tindran més suport del bloc de l'Oest que d'ací, fent que aconseguisquen més vots a la comunitat de Madrid que al País Valencià; els estarà prohibit qualsevol exercici de poder a qualsevol institució pública, ja siga Generalitat, ajuntament o junta d'escala de veïns.
Si d'una cosa estem segurs és que acompliran tots aquests càtigs exemplars, no us càpiga cap dubte.
Els enemics de la llibertat dels Països Catalans tenen moltes cares..........algunes d'elles molt lletges.
Secretariat de la CUP elegit.
Camarades de la futura República Democràtica. els que tenim l'oportunitat de veure el país des de fora de l'ordinador i internet tenim una visió diferent. Allà fora, al carrer, la visió sobre el catalanisme i l'independentisme és diferent i plural, a vegades es veu fins i tot com a insignificant.
Vist des de fora, l'independentisme és petit, però ha anat arreplegant cada vegada més gent. No som perfectes, però els nostres ideals inspiren molta gent arreu del país.
Potser, hem oblidat alguna vegada els nostres objectius, però ara els reprenem amb més força.
Ser catalanista no significa estar tancat a la societat. Ser catalanista significa acceptar els altres, saber conviure amb ells, i intentar convencer-los si cal.
No hi ha prou amb somiar amb uns Paisos Catalans independents, cal fer-los realitat.
Per aquesta raó, el partit únic i unificat tornarà a acollir en un futur els seus fills descarriats, cam va passar anys enrrere, perquè així s'allunyen de forces troskoides, utòpiques i derrotistes.
Comité Central
El primer que ens sobta és la falta d'un líder. Aquests descarriats socials no entenen la funció que fa en profit de la pàtria el culte a la personalitat. En canvi, promou incultes sense personalitat, tot un despropòsit.
L'ambient estava ple d'idealisme i utopisme irreal, amb una falta total de materialisme i realisme. Com ens informa el nostre camarada-espia, encara no han assumit que la feina d'independència dels Països Catalans s'ha de fer al planeta Terra i amb l'espècie humana.
L'home de la dreta no se sap si és un participant del contuberni o un pare que va anar per a arreplegar al seu fill.
La vestimenta, les pseudopropostes, l'actitud i la posada en escena van reflectir un esperit contrarrevolucionari i arrogant. En cap moment va haver cap reconeixement a les forces armades, als agents de seguretat o a la tasca del partit únic i unificat per la popularització del catalanisme. La desconnexió amb el poble era latent, pestilant un elitisme vergonyós i anti-proletari.
Moment en què es va preguntar als assistents de quin color era el cotxe de papà
El nostre camarada-espia es va camuflar satisfactoriament entre els reductes traïdors.
Per tot això i més, les autoritats de la futura República Democràtica imposaran uns càstigs entre els rebels pro-occidentals: no se'ls permetrà presentar-se a les eleccions del bloc de l'Oest de Març de 2008, així com a les del Principat, País Valencià i Illes de 2010 o 2011; se'ls obligarà a dur samarretes identificatives com a anti-socials, de ratlles verticals negres i de colors; se'ls obligarà a imprimir cartells imfumables que no llig ni el que ho ha escrit; se'ls impedirà articular una organització política unitària a nivell nacional; se'ls impedirà mantindre contacte amb el poble, de manera que tindran més suport del bloc de l'Oest que d'ací, fent que aconseguisquen més vots a la comunitat de Madrid que al País Valencià; els estarà prohibit qualsevol exercici de poder a qualsevol institució pública, ja siga Generalitat, ajuntament o junta d'escala de veïns.
Si d'una cosa estem segurs és que acompliran tots aquests càtigs exemplars, no us càpiga cap dubte.
Els enemics de la llibertat dels Països Catalans tenen moltes cares..........algunes d'elles molt lletges.
Secretariat de la CUP elegit.
Camarades de la futura República Democràtica. els que tenim l'oportunitat de veure el país des de fora de l'ordinador i internet tenim una visió diferent. Allà fora, al carrer, la visió sobre el catalanisme i l'independentisme és diferent i plural, a vegades es veu fins i tot com a insignificant.
Vist des de fora, l'independentisme és petit, però ha anat arreplegant cada vegada més gent. No som perfectes, però els nostres ideals inspiren molta gent arreu del país.
Potser, hem oblidat alguna vegada els nostres objectius, però ara els reprenem amb més força.
Ser catalanista no significa estar tancat a la societat. Ser catalanista significa acceptar els altres, saber conviure amb ells, i intentar convencer-los si cal.
No hi ha prou amb somiar amb uns Paisos Catalans independents, cal fer-los realitat.
Per aquesta raó, el partit únic i unificat tornarà a acollir en un futur els seus fills descarriats, cam va passar anys enrrere, perquè així s'allunyen de forces troskoides, utòpiques i derrotistes.
Comité Central
Desviacionistes (I) : Vicent Partal
Encetem des del Gulag una sèrie dedicada a denunciar els comportaments desviacionistes i antipatriòtics de certes persones amb, suposadament, sentiment nacionalista. I comencem amb Vicent Partal, director, cap o Camarada Secretari General del mitjà de comunicació digital Vilaweb.
Des de la policia secreta valenciana, l'Aquestasi, s'està realitzant un detallat seguiment i control de les publicacions periodístiques que corren per la xarxa. I ens hem detingut amb un article d'opinió d'aquest ciutadà sospitós de comportaments subversius i desviacionistes. L'article està datat el divendres 13 de Juliol de 2007, o any 7 abans de la Independència.
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2477960
Com podeu comprovar, en l'article trobem una utilització corrupta i intoxicadora del llenguatge, tant en el fons com en la forma, que avisa d'una intencionalitat antinacional i hostil a la Pàtria: esmenta repetidament el terme PSPV, quan des d'aquesta part del Mur d'Ademús els dirigents d'eixe partit social-felipista s'han gastat una milionada en fer desaparéixer eixes sigles i quedar-se només amb les de PSOE; dóna cobertura a l'amalgama de sigles troskoides de IU, Bloc, Verds's i organitzacions geriontocràtiques, com si foren una força unida, seriosa i amb interessos de crear i enfortir la nostra futura República Democràtica; esmenta i publicita de forma subtil la figura de la ciutadana Isaura Navarro, amagant la figura del Camarada-diputat Agustí Cerdà, parlamentari valencià més actiu a la cambra legislativa del bloc de l'Oest (Espanya) i veritable protagonista del debat sobre política general d'enguany; i el que ens sembla més greu de tot, censura i amaga la feina del partit únic, o el que és el mateix, l'únic partit independentista i d'estructura de Països Catalans que tenim els valencians, Esquerra, la mateixa estructura nacional, curiosament, que en teoria defensa el ciutadà Partal i Vilaweb.
Des de l'Aquestasi lamentem profundament que els recels personals enverinen els objectius polítics. Traurem més informació del perquè de tot aquest Expedient-Ç després d'uns xicotets interrogatoris de 40 hores, això sí, via xat.
De moment estem investigant si aquest ciutadà està rebent suport material i logístic des de l'Oest (Espanya). Seguirem informant. I recordeu, l'Aquestasi... està ací!
Enric Mielke
Des de la policia secreta valenciana, l'Aquestasi, s'està realitzant un detallat seguiment i control de les publicacions periodístiques que corren per la xarxa. I ens hem detingut amb un article d'opinió d'aquest ciutadà sospitós de comportaments subversius i desviacionistes. L'article està datat el divendres 13 de Juliol de 2007, o any 7 abans de la Independència.
http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2477960
Com podeu comprovar, en l'article trobem una utilització corrupta i intoxicadora del llenguatge, tant en el fons com en la forma, que avisa d'una intencionalitat antinacional i hostil a la Pàtria: esmenta repetidament el terme PSPV, quan des d'aquesta part del Mur d'Ademús els dirigents d'eixe partit social-felipista s'han gastat una milionada en fer desaparéixer eixes sigles i quedar-se només amb les de PSOE; dóna cobertura a l'amalgama de sigles troskoides de IU, Bloc, Verds's i organitzacions geriontocràtiques, com si foren una força unida, seriosa i amb interessos de crear i enfortir la nostra futura República Democràtica; esmenta i publicita de forma subtil la figura de la ciutadana Isaura Navarro, amagant la figura del Camarada-diputat Agustí Cerdà, parlamentari valencià més actiu a la cambra legislativa del bloc de l'Oest (Espanya) i veritable protagonista del debat sobre política general d'enguany; i el que ens sembla més greu de tot, censura i amaga la feina del partit únic, o el que és el mateix, l'únic partit independentista i d'estructura de Països Catalans que tenim els valencians, Esquerra, la mateixa estructura nacional, curiosament, que en teoria defensa el ciutadà Partal i Vilaweb.
Des de l'Aquestasi lamentem profundament que els recels personals enverinen els objectius polítics. Traurem més informació del perquè de tot aquest Expedient-Ç després d'uns xicotets interrogatoris de 40 hores, això sí, via xat.
De moment estem investigant si aquest ciutadà està rebent suport material i logístic des de l'Oest (Espanya). Seguirem informant. I recordeu, l'Aquestasi... està ací!
Enric Mielke
En defensa dels Mossos
Des del Gulag es volia fer un petit homenatge al cos de Policia del Principat, llavor del que haurà de ser la defensa de la integritat nacional. Ultimament s'ha atacat aquest respectable i tan nostrat cos d'ordre i seguretat des de l'espanyolisme més ranci i filo-africà. Ha sigut una campanya ben dissenyada i calculada per l'oligarquia espanyola, campanya que ha destil.lat una pudor execrable i vomitiva. Sembla que han descobert les tortures en comissaries, la utilització de la força bruta i el treball eficaç contra delinqüents. I és que ja sabem tots que a les comissaries de la policia espanyola i de la Guardia incivil reparteixen flors i petons als detinguts. Que li ho pregunten si no a tants i tants patriotes catalans, i a un tal Lasa o Zabala...
El que més vergonya ens ha fet ha sigut el comportament dels nostres habituals pollosos antisocials, tantes i tantes vegades utilitzats pels espanyolistes per anar encontra dels patriotes dignes i fidels. Una vegada més, han sigut la marioneta útil de les campanyes anticatalanes del poder espanyol.
Des del Gulag volem defensar les nostres institucions. I recordem que aquesta és una defensa conseqüent, perquè sabem que a vegades fins i tot els nostres poden comportar-se com uns fills de puta, com a tot arreu, sense oblidar com de foradats estan els Mossos d'ex-policies espanyols i ex-guàrdies incivils, però quan això passe ho direm ben clar, ben alt i amb orgull: són els nostres fills de puta!
Des del Gulag volem donar alé a la nostra Policia, perquè tenim clar que si a la nostra nació hi ha algun independentista armat no són ni molt menys els porta-puses i polls antisocials, sinó que seran els patriotes dins de les files dels Mossos.
Ximo Honecker