Immigrants, ni un més
Des de la caiguda del mur de Berlin l'esquerra internacional ha anat més desorientada que Morera en les Corts Valencianes. I prova d'això és la ràfega d'estupideses neo-hippis que ens obsequien els grups il.luminats trosko-anarkos. Ara es dediquen a donar legitimitat social a les barbaritats, les misèries, les contradiccions i els crims del capitalisme internacional, posant un vernís colorista a uns fonaments podrits i carcomits. Esperem que amb l'alçament del nostre Mur d'Ademús les coses no es desmadren al nostre país.

València 2015: Paradís pollós
Una de les noves imbecilitats que venim patim als Països Catalans és reclamar una delirant i artificial multiculturalitat en un sol país. Els que abans atacaven el socialisme a un sol país (troskos i resta de púrria desviacionista) ara reclamen la multiculturalitat a un sol país, intentant convertir les nostres ciutats en uns parcs temàtics de caire internacional, on es poden veure totes les nacions espoliades pel capitalisme salvatge internacional. El Gulag és un gran defensor de la multiculturalitat, però de la multiculturalitat ben entesa, que significa que cada poble puga desenvolupar-se de forma lliure i justa al seu propi territori. Estem en contra de l'espoli que l'imperialisme provoca en tants i tans països. Estem en contra de l'empobriment que crea. Estem en contra de les deportacions massives que provoquen sobre les poblacions autòctones, obligant-les a emigrar de forma massiva a les metròpolis econòmiques. Unes migracions que destrueixen els països emissors i també els països receptors d'eixa emigració massiva, d'eixes deportacions massives provocades pel règim capitalista internacional. No volem donar ni un pam de justificació ideològica a aquestes barbaritats d'experiments d'enginyeria social pròpies del professor bacteri. Contra el caos social que ens vol imposar el capitalisme, masculinisme nacional!
Recordem un penós episodi dels nostres habituals trosko-pollosos quan van dur a terme una campanya a favor de l'obertura d'una mesquita a l'àrea de Barcelona. El Politburó, tot el Comité Central i els nostres xics de l'Aquestasi es van quedar bocabadats de tal desviament nacional i ideològic: mentre nosaltres intentavem tancar esglèsies, ells es dedicaven a obrir mesquites. Vam aprendre aleshores que la propera vegada haurem de clavar el piolet amb molta més força, fins que la punta isca pel recte forat.


Ells volen imigració massiva. Ells també.
Sabem perfectament com es desenvolupa la pel.lícula: l'oligarquia hispano-capitalista demanda mà d'obra barata, dòcil i servil, que a més serveix per atomitzar la classe treballadora en diferents comunitats compartimentades, creant un lumpen idoni per als interesos del poder; apareixen els trosko-inútils i l'esquerra beata a donar justificació ideològica a tot aquest caos amb les seues matxacades consignes pseudo-progres de "papers per a tothom"; una vegada consumat tot l'escenari caòtic, desclassat i desarrelat, les classes populars del país, desorientades i abandonades, donaran suport a l'extrema-dreta hipòcrita i demagògica.
Ja vam veure caure un mur, de forma borrosa i poc clara per les llàgrimes que humitaven els nostres ulls. Però ara hem alçat a Ademús un de més consistent que impedirà la invasió de l'hispano-capitalisme i les seues nefastes conseqüències. Camarades, defensem Ademús!
Ximo Honecker

València 2015: Paradís pollós
Una de les noves imbecilitats que venim patim als Països Catalans és reclamar una delirant i artificial multiculturalitat en un sol país. Els que abans atacaven el socialisme a un sol país (troskos i resta de púrria desviacionista) ara reclamen la multiculturalitat a un sol país, intentant convertir les nostres ciutats en uns parcs temàtics de caire internacional, on es poden veure totes les nacions espoliades pel capitalisme salvatge internacional. El Gulag és un gran defensor de la multiculturalitat, però de la multiculturalitat ben entesa, que significa que cada poble puga desenvolupar-se de forma lliure i justa al seu propi territori. Estem en contra de l'espoli que l'imperialisme provoca en tants i tans països. Estem en contra de l'empobriment que crea. Estem en contra de les deportacions massives que provoquen sobre les poblacions autòctones, obligant-les a emigrar de forma massiva a les metròpolis econòmiques. Unes migracions que destrueixen els països emissors i també els països receptors d'eixa emigració massiva, d'eixes deportacions massives provocades pel règim capitalista internacional. No volem donar ni un pam de justificació ideològica a aquestes barbaritats d'experiments d'enginyeria social pròpies del professor bacteri. Contra el caos social que ens vol imposar el capitalisme, masculinisme nacional!
Recordem un penós episodi dels nostres habituals trosko-pollosos quan van dur a terme una campanya a favor de l'obertura d'una mesquita a l'àrea de Barcelona. El Politburó, tot el Comité Central i els nostres xics de l'Aquestasi es van quedar bocabadats de tal desviament nacional i ideològic: mentre nosaltres intentavem tancar esglèsies, ells es dedicaven a obrir mesquites. Vam aprendre aleshores que la propera vegada haurem de clavar el piolet amb molta més força, fins que la punta isca pel recte forat.


Ells volen imigració massiva. Ells també.
Sabem perfectament com es desenvolupa la pel.lícula: l'oligarquia hispano-capitalista demanda mà d'obra barata, dòcil i servil, que a més serveix per atomitzar la classe treballadora en diferents comunitats compartimentades, creant un lumpen idoni per als interesos del poder; apareixen els trosko-inútils i l'esquerra beata a donar justificació ideològica a tot aquest caos amb les seues matxacades consignes pseudo-progres de "papers per a tothom"; una vegada consumat tot l'escenari caòtic, desclassat i desarrelat, les classes populars del país, desorientades i abandonades, donaran suport a l'extrema-dreta hipòcrita i demagògica.
Ja vam veure caure un mur, de forma borrosa i poc clara per les llàgrimes que humitaven els nostres ulls. Però ara hem alçat a Ademús un de més consistent que impedirà la invasió de l'hispano-capitalisme i les seues nefastes conseqüències. Camarades, defensem Ademús!
Ximo Honecker
Espai País Valencià o "vine't pa'ca Barcelona, Pep!"
Una de les tasques del Gulag és denunciar les pràctiques regionalistes, disgregadores, localistes i fins i tot catetoides dels valencians nacionalment acomplexats. Un comportament desviat que es fa més fastigós quan es desenvolupa amb una supèrbia i arrogància pròpia de l'escola Morerista-Fusetista.
Espai País Valencià és un grup el qual la seua filosofia ja destil.la aquest desviament antinacional. Vol atorgar-se la representació de tots els valencians que viuen al Principat, sobretot a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. Aquesta ja és una línia política, més que desviada, torcida, o inclús, retorcida. Promou la visió regionalera i atomitzada de la nació catalana, com si per a una persona de Xixona o de Vinaròs fora molt més diferent anar a viure a València que a Barcelona. Inclús, nacionalment se sentiria molt més a gust a Barcelona que a la capital del País Valencià.

Membre d'Espai País Valencià a l'arribar a l'aeroport del Prat
És una organització que vol aprofitar-se de la mediocritat i arraconar la meritocràcia. Des del Gulag volem denunciar l'esperit de quotes que tant patim als Països Catalans, on pel simple fet de ser valencià, o nord-català, o franjolí, s'ha de tindre una quota de protagonisme a nivell nacional. A més, curiosament, és un nivell, el nacional, el de Països Catalans, que tant i tant denuncien aquesta gent, però quan els serveix per a la seua egolatria personal tant i tant que l'aprofiten.
En lloc de prendre's el viure a Barcelona com el viure a la ciutat més gran i més important politicament, demogràfica o econòmica, com seria el més normal a qualsevol nació desacomplexada del món, volen potenciar la visió de que anem d'un país a un altre, o d'un planeta a un altre. En lloc de prendre com a normal els moviments migratoris poble-ciutat per motius laborals o estudiantils dins d'una nació, volen reagrupar (que mal que ens està caient aquesta paraula) a tots els valencians tipus ghetto i fer-ne una falsa unitat. És com si fóra molt diferent el fet que un català de Tortosa o Amposta vagen a estudiar o treballar a Barcelona a que ho faça un de Vinaròs o Benicarló. O com si tingueren més a veure necessariament un valencià de Morella amb un d'Alacant ciutat que no el de Morella i un nadiu de Barcelona. I suposem que més en comú tindran un català de València i de Barcelona, per la forma de vida urbana, que no un valencià del cap-i-casal amb un altre de qualsevol poble de 300 habitants de les comarques centrals valencianes. Més familiar trobarà un valencià del cap-i-casal Barcelona que no un poble menut d'interior, per molt que siga del País Valencià.

Membre d'Espai País Valencià passejant per la Rambla
És patètic eixe comportament de rebre-colpets-a-l'esquena per part dels espaiers valencians envers els barcelonins. Si volen posar el seu gra de sorra a Barcelona que ho facen com a catalans, dels Països Catalans, tenint clar que és per un objectiu comú, com comuna és la nació, i no amb eixe comportament tant ridícul de voler ser la nota exòtica fruit de l'acomplexament personal i col.lectiu, no sense abans haver intentat amagar i atacar als valencians nacionalment desacomplexats que saben que el problema de la nació catalana és un mateix, per molt que a uns llocs el mal estiga més agreujat que a altres.
Mirant els destacats personatges que formen part d'eixe grup, com per exemple Vicent Partal (el que encara creu en el PSPV) o Vicent Sanchis ( si per ell fóra il.legalitzaria les llistes d'Esquerra al País Valencià) ens adonem del perquè de l'existència d'aquest grup, que només és un reflexe de l'existència, encara, d'una visió acomplexada d'una nació acomplexada, com és la catalana. Però el més penós de tot és que t'ho venen com si hagueren descobert la sopa d'all.
No s'adonen del perquè tenen tant de suport, publicitat i organització els grup d'immigrants andalusos al Principat i en canvi ni existeixen apenes a Madrid, sent també nombrosa la immigració andalusa a Madrid? Molt senzill, perquè en el primer cas saben que van a una altra nació, i en el segon cas no. No mimetitzem nosaltres un comportament tan acomplexat com el de pensar que els valencians a Barcelona estan a una altra nació. I que curiós que al seu web parlen de defensar el País Valencià des de Barcelona: però no havien arribat a la conclusió de què això del centre-perifèria i la nació completa estava equivocat i "feia més mal que bé"? Oportunisme, arrogància i mediocritat en un pack complet.
Des del Gulag tenim una visió clara i desacomplexada de la nostra nació i convidem a tots a viure-la de forma normal i sana. I als culpables de tal desviament els portarem a Montserrat a picar xufes i destil.lar orxata, amb jornada intensiva, ja que tant els agrada desenvolupar la seua vessant regionalera davant dels barcelonins.
Ximo Honecker
Espai País Valencià és un grup el qual la seua filosofia ja destil.la aquest desviament antinacional. Vol atorgar-se la representació de tots els valencians que viuen al Principat, sobretot a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. Aquesta ja és una línia política, més que desviada, torcida, o inclús, retorcida. Promou la visió regionalera i atomitzada de la nació catalana, com si per a una persona de Xixona o de Vinaròs fora molt més diferent anar a viure a València que a Barcelona. Inclús, nacionalment se sentiria molt més a gust a Barcelona que a la capital del País Valencià.

Membre d'Espai País Valencià a l'arribar a l'aeroport del Prat
És una organització que vol aprofitar-se de la mediocritat i arraconar la meritocràcia. Des del Gulag volem denunciar l'esperit de quotes que tant patim als Països Catalans, on pel simple fet de ser valencià, o nord-català, o franjolí, s'ha de tindre una quota de protagonisme a nivell nacional. A més, curiosament, és un nivell, el nacional, el de Països Catalans, que tant i tant denuncien aquesta gent, però quan els serveix per a la seua egolatria personal tant i tant que l'aprofiten.
En lloc de prendre's el viure a Barcelona com el viure a la ciutat més gran i més important politicament, demogràfica o econòmica, com seria el més normal a qualsevol nació desacomplexada del món, volen potenciar la visió de que anem d'un país a un altre, o d'un planeta a un altre. En lloc de prendre com a normal els moviments migratoris poble-ciutat per motius laborals o estudiantils dins d'una nació, volen reagrupar (que mal que ens està caient aquesta paraula) a tots els valencians tipus ghetto i fer-ne una falsa unitat. És com si fóra molt diferent el fet que un català de Tortosa o Amposta vagen a estudiar o treballar a Barcelona a que ho faça un de Vinaròs o Benicarló. O com si tingueren més a veure necessariament un valencià de Morella amb un d'Alacant ciutat que no el de Morella i un nadiu de Barcelona. I suposem que més en comú tindran un català de València i de Barcelona, per la forma de vida urbana, que no un valencià del cap-i-casal amb un altre de qualsevol poble de 300 habitants de les comarques centrals valencianes. Més familiar trobarà un valencià del cap-i-casal Barcelona que no un poble menut d'interior, per molt que siga del País Valencià.

Membre d'Espai País Valencià passejant per la Rambla
És patètic eixe comportament de rebre-colpets-a-l'esquena per part dels espaiers valencians envers els barcelonins. Si volen posar el seu gra de sorra a Barcelona que ho facen com a catalans, dels Països Catalans, tenint clar que és per un objectiu comú, com comuna és la nació, i no amb eixe comportament tant ridícul de voler ser la nota exòtica fruit de l'acomplexament personal i col.lectiu, no sense abans haver intentat amagar i atacar als valencians nacionalment desacomplexats que saben que el problema de la nació catalana és un mateix, per molt que a uns llocs el mal estiga més agreujat que a altres.
Mirant els destacats personatges que formen part d'eixe grup, com per exemple Vicent Partal (el que encara creu en el PSPV) o Vicent Sanchis ( si per ell fóra il.legalitzaria les llistes d'Esquerra al País Valencià) ens adonem del perquè de l'existència d'aquest grup, que només és un reflexe de l'existència, encara, d'una visió acomplexada d'una nació acomplexada, com és la catalana. Però el més penós de tot és que t'ho venen com si hagueren descobert la sopa d'all.
No s'adonen del perquè tenen tant de suport, publicitat i organització els grup d'immigrants andalusos al Principat i en canvi ni existeixen apenes a Madrid, sent també nombrosa la immigració andalusa a Madrid? Molt senzill, perquè en el primer cas saben que van a una altra nació, i en el segon cas no. No mimetitzem nosaltres un comportament tan acomplexat com el de pensar que els valencians a Barcelona estan a una altra nació. I que curiós que al seu web parlen de defensar el País Valencià des de Barcelona: però no havien arribat a la conclusió de què això del centre-perifèria i la nació completa estava equivocat i "feia més mal que bé"? Oportunisme, arrogància i mediocritat en un pack complet.
Des del Gulag tenim una visió clara i desacomplexada de la nostra nació i convidem a tots a viure-la de forma normal i sana. I als culpables de tal desviament els portarem a Montserrat a picar xufes i destil.lar orxata, amb jornada intensiva, ja que tant els agrada desenvolupar la seua vessant regionalera davant dels barcelonins.
Ximo Honecker
Here we go again
Ací estem de nou, amb la bateria carregada i el nostre motor, l'odi, més potent que mai.
Tornem amb les nostres idees masclistes-leninistes més clares, amb una línia política més dura i amb ganes de fer sang, molta sang, la mateixa que es va emprar per crear la nostra estimada Senyera. Una sang que ha de brollar necessariament per purificar de nou el cos i fer fora tota la brutícia interior que patim al nostre país.

Tornem a la feina, ajudant ací i allà, on es presenta
Que tremolen aquells que es desvien de la línia política del partit únic i unificat, ja que l'Aquestasi té més i millors mitjans per carregar contra ells. Ho vigilem tot i a tots. I és que a partir d'ara serà molt dur ser un enemic del poble al País Valencià i als Països Catalans.
Donem, així, la benvinguda a tothom al mitjà oficial de la incorrecció política. Esperem remoure els caps de molta gent tant com els budells dels indesitjables que tots sabem. Passen i vegen.
Comité Central
Tornem amb les nostres idees masclistes-leninistes més clares, amb una línia política més dura i amb ganes de fer sang, molta sang, la mateixa que es va emprar per crear la nostra estimada Senyera. Una sang que ha de brollar necessariament per purificar de nou el cos i fer fora tota la brutícia interior que patim al nostre país.

Tornem a la feina, ajudant ací i allà, on es presenta
Que tremolen aquells que es desvien de la línia política del partit únic i unificat, ja que l'Aquestasi té més i millors mitjans per carregar contra ells. Ho vigilem tot i a tots. I és que a partir d'ara serà molt dur ser un enemic del poble al País Valencià i als Països Catalans.
Donem, així, la benvinguda a tothom al mitjà oficial de la incorrecció política. Esperem remoure els caps de molta gent tant com els budells dels indesitjables que tots sabem. Passen i vegen.
Comité Central