El museu dels horrors (I): Pepa Chesa
Encetem des del Gulag una nova sèrie per entregues per a parlar sobre les deformitats subpolítiques que tenim i patim al País Valencià. Són bultos sospitosos ficats al joc de l'administració de la cosa pública valenciana que per ser tan deformats ideologicament i dispersos politicament, per no haver caminat mai per la recta senda que marca la línia ideològica del partit únic i unificat, per incorregibles i perquè no poden ser tornats a un lloc en el qual mai no hi han estat, no poden ser considerats ni tan sols com a desviacionistes.
El privilegi de començar aquesta sèrie és per a la no-diputada valenciana Pepa Chesa, més coneguda com el Jabba de la Safor. I parlem d'ella aprofitant unes tristes, penoses i aclaridores declaracions sobre les esmenes de característiques nacionals incorporades a la Ponència Oficial d'Esquerra en la seua Conferència Nacional. La promotora de mítiques paraetes de tramussos com el PVN o l'invent sense gaseosa "Convergència Valenciana", amb "pájaros" del perfil de l'ex-militant del FRAP i actual dirigent del PP Rafael Blasco o el difunt líder polític del blaverisme Vicente González Lizondo, pare ideològic de molts patriotes catalanistes actuals, va tornar a criticar el que ella considera un partit minoritari sense cap transcendència per al país, el que denota un interés per la seua part per afers que ella mateixa considera marginals.
Aquesta fracassada aspirant a diputada va declarar que la construcció política dels Països Catalans és una entel.lèquia de la qual el seu partit no hi és favorable. I agraïm la sinceritat de la dirigent del partit Bloc i esperem que arribe el seu missatge clar a la societat valenciana per no dur a enganys a la gent. Deixa palés que tota la nostra expressió col.lectiva, mentre siga sota la forma cultural, d'esplai, literària, de colla d'amics, de diumengers o pancartera és acceptable i fins i tot simpatica, però quan pren una forma política, organitzada i institucional ja no és defensable perquè li lleva protagonisme a aquests aventurers de la política que juguen a la divisió monty-phytoniana de Fronts Judàïcs Populars, Fronts Populars Judàïcs i de qualsevol paraeta baetana, que tan còmodes es troben sota les lleis del nostre actual imperi romà, el bloc de l'Oest espanyol. No qüestionen mai l'organització política de la col.lectivitat espanyola, però ataquen amb ràbia, frustració i rancúnia qualsevol intent d'organització seriosa, política i real de la nació catalana en el seu àmbit sencer.
Aquest projecte avortat de parlamentària pensa que la construcció del País Valencià arribarà gràcies a la l'autisme polític, l'autarquia mediàtica i l'aillacionisme organitzatiu dels valencians respecte de la resta dels Països Catalans. Segons el seu brillant full de ruta per a la construcció del país, els valencians hem d'anar a soles i marginats en la recuperació lingüística, cultural, econòmica o política del nostre país, però els unionistes espanyols afincats al País Valencià poden gaudir de totes les ajudes i avantatges mediàtics, polítics, econòmics i demogràfics de la seua nació espanyola. Veiem com els projectes espanolistes d'estricta obediència valenciana, UV i CV, han fracassat estrepitosament, mentre que els projectes espanyolistes que aprofiten i s'articulen politicament amb la resta del seu àmbit nacional són els dominants, PP i PSOE (això que Vicent Partal anomena PSPV encara). I amb la seua deformada i reduïda capacitat d'anàlisi, arriba a la conclusió que els valencians ens hem de tancar en banda respecte de la resta dels Països Catalans.
Qualsevol anàlisi política fet per un guionista de la sèrie de ciència-ficció "Notícies 9" seria més realista que la de Pepa, Pepita, Pepa. I ens olorem que haurem d'ampliar el recinte destinat a albergar el museu dels horrors perquè les aportacions d'aquests becaris de la política al País Valencià són avui dia més que abundants.
Recordeu, camarades: el Gulag informa, el Gulag diverteix, i el Gulag castigarà a tot aquell que menteix.
Politburó
El privilegi de començar aquesta sèrie és per a la no-diputada valenciana Pepa Chesa, més coneguda com el Jabba de la Safor. I parlem d'ella aprofitant unes tristes, penoses i aclaridores declaracions sobre les esmenes de característiques nacionals incorporades a la Ponència Oficial d'Esquerra en la seua Conferència Nacional. La promotora de mítiques paraetes de tramussos com el PVN o l'invent sense gaseosa "Convergència Valenciana", amb "pájaros" del perfil de l'ex-militant del FRAP i actual dirigent del PP Rafael Blasco o el difunt líder polític del blaverisme Vicente González Lizondo, pare ideològic de molts patriotes catalanistes actuals, va tornar a criticar el que ella considera un partit minoritari sense cap transcendència per al país, el que denota un interés per la seua part per afers que ella mateixa considera marginals.
Aquesta fracassada aspirant a diputada va declarar que la construcció política dels Països Catalans és una entel.lèquia de la qual el seu partit no hi és favorable. I agraïm la sinceritat de la dirigent del partit Bloc i esperem que arribe el seu missatge clar a la societat valenciana per no dur a enganys a la gent. Deixa palés que tota la nostra expressió col.lectiva, mentre siga sota la forma cultural, d'esplai, literària, de colla d'amics, de diumengers o pancartera és acceptable i fins i tot simpatica, però quan pren una forma política, organitzada i institucional ja no és defensable perquè li lleva protagonisme a aquests aventurers de la política que juguen a la divisió monty-phytoniana de Fronts Judàïcs Populars, Fronts Populars Judàïcs i de qualsevol paraeta baetana, que tan còmodes es troben sota les lleis del nostre actual imperi romà, el bloc de l'Oest espanyol. No qüestionen mai l'organització política de la col.lectivitat espanyola, però ataquen amb ràbia, frustració i rancúnia qualsevol intent d'organització seriosa, política i real de la nació catalana en el seu àmbit sencer.
Aquest projecte avortat de parlamentària pensa que la construcció del País Valencià arribarà gràcies a la l'autisme polític, l'autarquia mediàtica i l'aillacionisme organitzatiu dels valencians respecte de la resta dels Països Catalans. Segons el seu brillant full de ruta per a la construcció del país, els valencians hem d'anar a soles i marginats en la recuperació lingüística, cultural, econòmica o política del nostre país, però els unionistes espanyols afincats al País Valencià poden gaudir de totes les ajudes i avantatges mediàtics, polítics, econòmics i demogràfics de la seua nació espanyola. Veiem com els projectes espanolistes d'estricta obediència valenciana, UV i CV, han fracassat estrepitosament, mentre que els projectes espanyolistes que aprofiten i s'articulen politicament amb la resta del seu àmbit nacional són els dominants, PP i PSOE (això que Vicent Partal anomena PSPV encara). I amb la seua deformada i reduïda capacitat d'anàlisi, arriba a la conclusió que els valencians ens hem de tancar en banda respecte de la resta dels Països Catalans.
Qualsevol anàlisi política fet per un guionista de la sèrie de ciència-ficció "Notícies 9" seria més realista que la de Pepa, Pepita, Pepa. I ens olorem que haurem d'ampliar el recinte destinat a albergar el museu dels horrors perquè les aportacions d'aquests becaris de la política al País Valencià són avui dia més que abundants.
Recordeu, camarades: el Gulag informa, el Gulag diverteix, i el Gulag castigarà a tot aquell que menteix.
Politburó