La CUP i el contuberni de Sant Celoni
L'arrogant grup dissident anomenat CUP, conegut enemic de la pàtria i del socialisme, va celebrar el seu contuberni particular a la bella localitat de Sant Celoni el passat dissabte 7 de juliol. Els enemics dels Països Catalans són actius en els seus propòsits, inclús els més endarrerits com aquests. Per això, l'Aquestasi, l'escut i dolçaina del partit únic i unificat, va enviar allà un dels seus millors homes per assabentar-se de tots els seus plans, Marc Wolf, i ací tenim tota la informació que ens ha proporcionat el nostre camarada-espia, al qual estem molt agraïts, i al qual desitgem una ràpida recuperació després d'haver patit greus entrebancs durant la seua missió, com van ser la forta olor a sobacos femenins peluts, l'atac massiu de polls als seus cabells i la intoxicació nivell def con 1 per inhalació de quantitats industrials de fum de substàncies psicotròpiques.
El primer que ens sobta és la falta d'un líder. Aquests descarriats socials no entenen la funció que fa en profit de la pàtria el culte a la personalitat. En canvi, promou incultes sense personalitat, tot un despropòsit.
L'ambient estava ple d'idealisme i utopisme irreal, amb una falta total de materialisme i realisme. Com ens informa el nostre camarada-espia, encara no han assumit que la feina d'independència dels Països Catalans s'ha de fer al planeta Terra i amb l'espècie humana.
L'home de la dreta no se sap si és un participant del contuberni o un pare que va anar per a arreplegar al seu fill.
La vestimenta, les pseudopropostes, l'actitud i la posada en escena van reflectir un esperit contrarrevolucionari i arrogant. En cap moment va haver cap reconeixement a les forces armades, als agents de seguretat o a la tasca del partit únic i unificat per la popularització del catalanisme. La desconnexió amb el poble era latent, pestilant un elitisme vergonyós i anti-proletari.
Moment en què es va preguntar als assistents de quin color era el cotxe de papà
El nostre camarada-espia es va camuflar satisfactoriament entre els reductes traïdors.
Per tot això i més, les autoritats de la futura República Democràtica imposaran uns càstigs entre els rebels pro-occidentals: no se'ls permetrà presentar-se a les eleccions del bloc de l'Oest de Març de 2008, així com a les del Principat, País Valencià i Illes de 2010 o 2011; se'ls obligarà a dur samarretes identificatives com a anti-socials, de ratlles verticals negres i de colors; se'ls obligarà a imprimir cartells imfumables que no llig ni el que ho ha escrit; se'ls impedirà articular una organització política unitària a nivell nacional; se'ls impedirà mantindre contacte amb el poble, de manera que tindran més suport del bloc de l'Oest que d'ací, fent que aconseguisquen més vots a la comunitat de Madrid que al País Valencià; els estarà prohibit qualsevol exercici de poder a qualsevol institució pública, ja siga Generalitat, ajuntament o junta d'escala de veïns.
Si d'una cosa estem segurs és que acompliran tots aquests càtigs exemplars, no us càpiga cap dubte.
Els enemics de la llibertat dels Països Catalans tenen moltes cares..........algunes d'elles molt lletges.
Secretariat de la CUP elegit.
Camarades de la futura República Democràtica. els que tenim l'oportunitat de veure el país des de fora de l'ordinador i internet tenim una visió diferent. Allà fora, al carrer, la visió sobre el catalanisme i l'independentisme és diferent i plural, a vegades es veu fins i tot com a insignificant.
Vist des de fora, l'independentisme és petit, però ha anat arreplegant cada vegada més gent. No som perfectes, però els nostres ideals inspiren molta gent arreu del país.
Potser, hem oblidat alguna vegada els nostres objectius, però ara els reprenem amb més força.
Ser catalanista no significa estar tancat a la societat. Ser catalanista significa acceptar els altres, saber conviure amb ells, i intentar convencer-los si cal.
No hi ha prou amb somiar amb uns Paisos Catalans independents, cal fer-los realitat.
Per aquesta raó, el partit únic i unificat tornarà a acollir en un futur els seus fills descarriats, cam va passar anys enrrere, perquè així s'allunyen de forces troskoides, utòpiques i derrotistes.
Comité Central
El primer que ens sobta és la falta d'un líder. Aquests descarriats socials no entenen la funció que fa en profit de la pàtria el culte a la personalitat. En canvi, promou incultes sense personalitat, tot un despropòsit.
L'ambient estava ple d'idealisme i utopisme irreal, amb una falta total de materialisme i realisme. Com ens informa el nostre camarada-espia, encara no han assumit que la feina d'independència dels Països Catalans s'ha de fer al planeta Terra i amb l'espècie humana.
L'home de la dreta no se sap si és un participant del contuberni o un pare que va anar per a arreplegar al seu fill.
La vestimenta, les pseudopropostes, l'actitud i la posada en escena van reflectir un esperit contrarrevolucionari i arrogant. En cap moment va haver cap reconeixement a les forces armades, als agents de seguretat o a la tasca del partit únic i unificat per la popularització del catalanisme. La desconnexió amb el poble era latent, pestilant un elitisme vergonyós i anti-proletari.
Moment en què es va preguntar als assistents de quin color era el cotxe de papà
El nostre camarada-espia es va camuflar satisfactoriament entre els reductes traïdors.
Per tot això i més, les autoritats de la futura República Democràtica imposaran uns càstigs entre els rebels pro-occidentals: no se'ls permetrà presentar-se a les eleccions del bloc de l'Oest de Març de 2008, així com a les del Principat, País Valencià i Illes de 2010 o 2011; se'ls obligarà a dur samarretes identificatives com a anti-socials, de ratlles verticals negres i de colors; se'ls obligarà a imprimir cartells imfumables que no llig ni el que ho ha escrit; se'ls impedirà articular una organització política unitària a nivell nacional; se'ls impedirà mantindre contacte amb el poble, de manera que tindran més suport del bloc de l'Oest que d'ací, fent que aconseguisquen més vots a la comunitat de Madrid que al País Valencià; els estarà prohibit qualsevol exercici de poder a qualsevol institució pública, ja siga Generalitat, ajuntament o junta d'escala de veïns.
Si d'una cosa estem segurs és que acompliran tots aquests càtigs exemplars, no us càpiga cap dubte.
Els enemics de la llibertat dels Països Catalans tenen moltes cares..........algunes d'elles molt lletges.
Secretariat de la CUP elegit.
Camarades de la futura República Democràtica. els que tenim l'oportunitat de veure el país des de fora de l'ordinador i internet tenim una visió diferent. Allà fora, al carrer, la visió sobre el catalanisme i l'independentisme és diferent i plural, a vegades es veu fins i tot com a insignificant.
Vist des de fora, l'independentisme és petit, però ha anat arreplegant cada vegada més gent. No som perfectes, però els nostres ideals inspiren molta gent arreu del país.
Potser, hem oblidat alguna vegada els nostres objectius, però ara els reprenem amb més força.
Ser catalanista no significa estar tancat a la societat. Ser catalanista significa acceptar els altres, saber conviure amb ells, i intentar convencer-los si cal.
No hi ha prou amb somiar amb uns Paisos Catalans independents, cal fer-los realitat.
Per aquesta raó, el partit únic i unificat tornarà a acollir en un futur els seus fills descarriats, cam va passar anys enrrere, perquè així s'allunyen de forces troskoides, utòpiques i derrotistes.
Comité Central
Comentario:
Pallasso!!!!
(sóc el mateix d'abans)
(sóc el mateix d'abans)
Comentario:
Vés i gita't !!!!
Comentario:
Has escrit coses més divertides, a banda que la crítica no s'acaba d'entendre del tot. No són aquests el partit dels pollosos? Per què els critiques quan sembla que surten del bar i comencen a fer feina?