València 2015: Paradís pollós

Una de les noves imbecilitats que venim patim als Països Catalans és reclamar una delirant i artificial multiculturalitat en un sol país. Els que abans atacaven el socialisme a un sol país (troskos i resta de púrria desviacionista) ara reclamen la multiculturalitat a un sol país, intentant convertir les nostres ciutats en uns parcs temàtics de caire internacional, on es poden veure totes les nacions espoliades pel capitalisme salvatge internacional. El Gulag és un gran defensor de la multiculturalitat, però de la multiculturalitat ben entesa, que significa que cada poble puga desenvolupar-se de forma lliure i justa al seu propi territori. Estem en contra de l'espoli que l'imperialisme provoca en tants i tans països. Estem en contra de l'empobriment que crea. Estem en contra de les deportacions massives que provoquen sobre les poblacions autòctones, obligant-les a emigrar de forma massiva a les metròpolis econòmiques. Unes migracions que destrueixen els països emissors i també els països receptors d'eixa emigració massiva, d'eixes deportacions massives provocades pel règim capitalista internacional. No volem donar ni un pam de justificació ideològica a aquestes barbaritats d'experiments d'enginyeria social pròpies del professor bacteri. Contra el caos social que ens vol imposar el capitalisme, masculinisme nacional!

Recordem un penós episodi dels nostres habituals trosko-pollosos quan van dur a terme una campanya a favor de l'obertura d'una mesquita a l'àrea de Barcelona. El Politburó, tot el Comité Central i els nostres xics de l'Aquestasi es van quedar bocabadats de tal desviament nacional i ideològic: mentre nosaltres intentavem tancar esglèsies, ells es dedicaven a obrir mesquites. Vam aprendre aleshores que la propera vegada haurem de clavar el piolet amb molta més força, fins que la punta isca pel recte forat.


Ells volen immigració massiva


Ells també

Sabem perfectament com es desenvolupa la pel.lícula: l'oligarquia hispano-capitalista demanda mà d'obra barata, dòcil i servil, que a més serveix per atomitzar la classe treballadora en diferents comunitats compartimentades, creant un lumpen idoni per als interesos del poder; apareixen els trosko-inútils i l'esquerra beata a donar justificació ideològica a tot aquest caos amb les seues matxacades consignes pseudo-progres de "papers per a tothom"; una vegada consumat tot l'escenari caòtic, desclassat i desarrelat, les classes populars del país, desorientades i abandonades, donaran suport a l'extrema-dreta hipòcrita i demagògica.

Ja vam veure caure un mur, de forma borrosa i poc clara per les llàgrimes que humitaven els nostres ulls. Però ara hem alçat a Ademús un de més consistent que impedirà la invasió de l'hispano-capitalisme i les seues nefastes conseqüències. Camarades, defensem Ademús!



Ximo Honecker
]]>
Estem orgullosos que les nostres ensenyances, plasmades en el Manifest Masclista, tinguen cada cop més influència en la societat, i que personatges públics valencians amb càrrecs importants a l’altre costat del Mur les hagen adoptades. Però el camarada Alfons López Tena, més conegut com el Dioni de Morvedre, membre del Poder Judicial de l’Oest i principal promotor del Cercle d’Estudis Sobiranistes, no ha pogut evitar caure en la temptació del desviacionisme polític i s’ha eixit de la recta senda.



El ciutadà López Tena va afirmar que tota la feina que desenvolupa al Cercle anava dirigida exclusivament a la República Autonòmica de Catalunya, deixant de banda els altres territoris dels Països Catalans, unió de destí en lo continental (i insular). A més a més, va declarar que els valencians serien el que ells vulgueren sense que els principatins els imposaren res, com si ara resultara que el problema de desnacionalització i espanyolització del País Valencià fóra culpa dels catalans centrals, quan més aviat és al contrari, perquè gràcies al que ells aconsegueixen (TV3-C33-Catalunya Ràdio, subvencions del Generalitat Central i Centralitzada de Catalunya a ACPV i altres organitzacions culturals valencianes, subvencions d’amagades de Convergència i Comunió al Bloc Regionalista Dretà, implantació del partit únic i unificat al País Valencià sense amagar-se amb una valenta inversió, mimetisme per part dels polítics valencians d’allò que aconsegueixen els catalans centrals, disponibilitat de Barcelona com a centre de desenvolupament professional de molts periodistes, artistes i escriptors valencians, i molts altres exemples) nosaltres podem tirar endavant. Si la nostra petita República Autonòmica Valenciana tirà endavant és gràcies a l’existència d’una República Autonòmica de Catalunya. Sense la RAC no hi hauria RAV. Sense Josep Estalin no hi hauria Ximo Honecker, i això ho sabem bé els camarades que lluitem en l’avantguarda política.

Per tant, el ciutadà López Tena està condemnant el País Valencià a caure, irreversiblement, en les mans de l’OTAN (Organització del Tractat Aspañol Nasional). Però el més greu és que aquest camarada oblida i renega dels seus orígens valencians, practicant un campi qui pugui covard i traidor. Farà servir diners que alguns buròcrates de la Nomenclatura han donat al seu Cercle sense cap profit per a la resta de la pàtria indivisible. Això pot ser fins i tot comprensible des d’un punt de vista pràctic, conservador i Bresnezià. Però el que no pot tolerar el Comité Central és que diga publicament i explícitament que als valencians ens donen pel cul, i a més a més fent entendre que és pel nostre bé i per a no molestar-nos en el nostre camí. Suposem que es referirà al camí de la desaparició com a poble. O també la seua falta de preparació en la dialèctica masculinista li haurà fet creure falsament que els valencians podem triar lliurement, sense adonar-se que o anem tots a una o els espanyols ens menjaran. El valencians amb consciència de poble volem ser molestats, com diu Tena, pels catalans centrals tot el que faça falta, perquè sabem que si no ens “molesten” ells ens molestaran els espanyols, i aquestes últimes molèsties les coneixem molt bé.

Esperem que el temps que passe el camarada-jutge López Tena en el Gulag li siga de profit i quan isca d’ací se sàpiga del dret i del revés totes les obres bàsiques del masclisme històric i dialèctic, des del Manifest Masclista fins a La Capital. També li donarem unes xicotetes classes d'obertura de vocals i sonorització d'esses. De totes formes, com que tenim fama de sàdics i torturadors, no ens estalviarem unes quantes sessions ludoviques amb lectures diàries dels butlletins informatius d’Anna Notícies. Si és de Sagunt, ho aguantarà, tranquils. Salut!



Comité Central
]]>


El privilegi de començar aquesta sèrie és per a la no-diputada valenciana Pepa Chesa, més coneguda com el Jabba de la Safor. I parlem d'ella aprofitant unes tristes, penoses i aclaridores declaracions sobre les esmenes de característiques nacionals incorporades a la Ponència Oficial d'Esquerra en la seua Conferència Nacional. La promotora de mítiques paraetes de tramussos com el PVN o l'invent sense gaseosa "Convergència Valenciana", amb "pájaros" del perfil de l'ex-militant del FRAP i actual dirigent del PP Rafael Blasco o el difunt líder polític del blaverisme Vicente González Lizondo, pare ideològic de molts patriotes catalanistes actuals, va tornar a criticar el que ella considera un partit minoritari sense cap transcendència per al país, el que denota un interés per la seua part per afers que ella mateixa considera marginals.

Aquesta fracassada aspirant a diputada va declarar que la construcció política dels Països Catalans és una entel.lèquia de la qual el seu partit no hi és favorable. I agraïm la sinceritat de la dirigent del partit Bloc i esperem que arribe el seu missatge clar a la societat valenciana per no dur a enganys a la gent. Deixa palés que tota la nostra expressió col.lectiva, mentre siga sota la forma cultural, d'esplai, literària, de colla d'amics, de diumengers o pancartera és acceptable i fins i tot simpatica, però quan pren una forma política, organitzada i institucional ja no és defensable perquè li lleva protagonisme a aquests aventurers de la política que juguen a la divisió monty-phytoniana de Fronts Judàïcs Populars, Fronts Populars Judàïcs i de qualsevol paraeta baetana, que tan còmodes es troben sota les lleis del nostre actual imperi romà, el bloc de l'Oest espanyol. No qüestionen mai l'organització política de la col.lectivitat espanyola, però ataquen amb ràbia, frustració i rancúnia qualsevol intent d'organització seriosa, política i real de la nació catalana en el seu àmbit sencer.

Aquest projecte avortat de parlamentària pensa que la construcció del País Valencià arribarà gràcies a la l'autisme polític, l'autarquia mediàtica i l'aillacionisme organitzatiu dels valencians respecte de la resta dels Països Catalans. Segons el seu brillant full de ruta per a la construcció del país, els valencians hem d'anar a soles i marginats en la recuperació lingüística, cultural, econòmica o política del nostre país, però els unionistes espanyols afincats al País Valencià poden gaudir de totes les ajudes i avantatges mediàtics, polítics, econòmics i demogràfics de la seua nació espanyola. Veiem com els projectes espanolistes d'estricta obediència valenciana, UV i CV, han fracassat estrepitosament, mentre que els projectes espanyolistes que aprofiten i s'articulen politicament amb la resta del seu àmbit nacional són els dominants, PP i PSOE (això que Vicent Partal anomena PSPV encara). I amb la seua deformada i reduïda capacitat d'anàlisi, arriba a la conclusió que els valencians ens hem de tancar en banda respecte de la resta dels Països Catalans.

Qualsevol anàlisi política fet per un guionista de la sèrie de ciència-ficció "Notícies 9" seria més realista que la de Pepa, Pepita, Pepa. I ens olorem que haurem d'ampliar el recinte destinat a albergar el museu dels horrors perquè les aportacions d'aquests becaris de la política al País Valencià són avui dia més que abundants.
Recordeu, camarades: el Gulag informa, el Gulag diverteix, i el Gulag castigarà a tot aquell que menteix.



Politburó]]>

València 2015: Paradís pollós

Una de les noves imbecilitats que venim patim als Països Catalans és reclamar una delirant i artificial multiculturalitat en un sol país. Els que abans atacaven el socialisme a un sol país (troskos i resta de púrria desviacionista) ara reclamen la multiculturalitat a un sol país, intentant convertir les nostres ciutats en uns parcs temàtics de caire internacional, on es poden veure totes les nacions espoliades pel capitalisme salvatge internacional. El Gulag és un gran defensor de la multiculturalitat, però de la multiculturalitat ben entesa, que significa que cada poble puga desenvolupar-se de forma lliure i justa al seu propi territori. Estem en contra de l'espoli que l'imperialisme provoca en tants i tans països. Estem en contra de l'empobriment que crea. Estem en contra de les deportacions massives que provoquen sobre les poblacions autòctones, obligant-les a emigrar de forma massiva a les metròpolis econòmiques. Unes migracions que destrueixen els països emissors i també els països receptors d'eixa emigració massiva, d'eixes deportacions massives provocades pel règim capitalista internacional. No volem donar ni un pam de justificació ideològica a aquestes barbaritats d'experiments d'enginyeria social pròpies del professor bacteri. Contra el caos social que ens vol imposar el capitalisme, masculinisme nacional!

Recordem un penós episodi dels nostres habituals trosko-pollosos quan van dur a terme una campanya a favor de l'obertura d'una mesquita a l'àrea de Barcelona. El Politburó, tot el Comité Central i els nostres xics de l'Aquestasi es van quedar bocabadats de tal desviament nacional i ideològic: mentre nosaltres intentavem tancar esglèsies, ells es dedicaven a obrir mesquites. Vam aprendre aleshores que la propera vegada haurem de clavar el piolet amb molta més força, fins que la punta isca pel recte forat.


Ells volen imigració massiva. Ells també.

Sabem perfectament com es desenvolupa la pel.lícula: l'oligarquia hispano-capitalista demanda mà d'obra barata, dòcil i servil, que a més serveix per atomitzar la classe treballadora en diferents comunitats compartimentades, creant un lumpen idoni per als interesos del poder; apareixen els trosko-inútils i l'esquerra beata a donar justificació ideològica a tot aquest caos amb les seues matxacades consignes pseudo-progres de "papers per a tothom"; una vegada consumat tot l'escenari caòtic, desclassat i desarrelat, les classes populars del país, desorientades i abandonades, donaran suport a l'extrema-dreta hipòcrita i demagògica.

Ja vam veure caure un mur, de forma borrosa i poc clara per les llàgrimes que humitaven els nostres ulls. Però ara hem alçat a Ademús un de més consistent que impedirà la invasió de l'hispano-capitalisme i les seues nefastes conseqüències. Camarades, defensem Ademús!



Ximo Honecker
]]>
Espai País Valencià és un grup el qual la seua filosofia ja destil.la aquest desviament antinacional. Vol atorgar-se la representació de tots els valencians que viuen al Principat, sobretot a la ciutat de Barcelona i àrea metropolitana. Aquesta ja és una línia política, més que desviada, torcida, o inclús, retorcida. Promou la visió regionalera i atomitzada de la nació catalana, com si per a una persona de Xixona o de Vinaròs fora molt més diferent anar a viure a València que a Barcelona. Inclús, nacionalment se sentiria molt més a gust a Barcelona que a la capital del País Valencià.


Membre d'Espai País Valencià a l'arribar a l'aeroport del Prat

És una organització que vol aprofitar-se de la mediocritat i arraconar la meritocràcia. Des del Gulag volem denunciar l'esperit de quotes que tant patim als Països Catalans, on pel simple fet de ser valencià, o nord-català, o franjolí, s'ha de tindre una quota de protagonisme a nivell nacional. A més, curiosament, és un nivell, el nacional, el de Països Catalans, que tant i tant denuncien aquesta gent, però quan els serveix per a la seua egolatria personal tant i tant que l'aprofiten.

En lloc de prendre's el viure a Barcelona com el viure a la ciutat més gran i més important politicament, demogràfica o econòmica, com seria el més normal a qualsevol nació desacomplexada del món, volen potenciar la visió de que anem d'un país a un altre, o d'un planeta a un altre. En lloc de prendre com a normal els moviments migratoris poble-ciutat per motius laborals o estudiantils dins d'una nació, volen reagrupar (que mal que ens està caient aquesta paraula) a tots els valencians tipus ghetto i fer-ne una falsa unitat. És com si fóra molt diferent el fet que un català de Tortosa o Amposta vagen a estudiar o treballar a Barcelona a que ho faça un de Vinaròs o Benicarló. O com si tingueren més a veure necessariament un valencià de Morella amb un d'Alacant ciutat que no el de Morella i un nadiu de Barcelona. I suposem que més en comú tindran un català de València i de Barcelona, per la forma de vida urbana, que no un valencià del cap-i-casal amb un altre de qualsevol poble de 300 habitants de les comarques centrals valencianes. Més familiar trobarà un valencià del cap-i-casal Barcelona que no un poble menut d'interior, per molt que siga del País Valencià.


Membre d'Espai País Valencià passejant per la Rambla

És patètic eixe comportament de rebre-colpets-a-l'esquena per part dels espaiers valencians envers els barcelonins. Si volen posar el seu gra de sorra a Barcelona que ho facen com a catalans, dels Països Catalans, tenint clar que és per un objectiu comú, com comuna és la nació, i no amb eixe comportament tant ridícul de voler ser la nota exòtica fruit de l'acomplexament personal i col.lectiu, no sense abans haver intentat amagar i atacar als valencians nacionalment desacomplexats que saben que el problema de la nació catalana és un mateix, per molt que a uns llocs el mal estiga més agreujat que a altres.

Mirant els destacats personatges que formen part d'eixe grup, com per exemple Vicent Partal (el que encara creu en el PSPV) o Vicent Sanchis ( si per ell fóra il.legalitzaria les llistes d'Esquerra al País Valencià) ens adonem del perquè de l'existència d'aquest grup, que només és un reflexe de l'existència, encara, d'una visió acomplexada d'una nació acomplexada, com és la catalana. Però el més penós de tot és que t'ho venen com si hagueren descobert la sopa d'all.

No s'adonen del perquè tenen tant de suport, publicitat i organització els grup d'immigrants andalusos al Principat i en canvi ni existeixen apenes a Madrid, sent també nombrosa la immigració andalusa a Madrid? Molt senzill, perquè en el primer cas saben que van a una altra nació, i en el segon cas no. No mimetitzem nosaltres un comportament tan acomplexat com el de pensar que els valencians a Barcelona estan a una altra nació. I que curiós que al seu web parlen de defensar el País Valencià des de Barcelona: però no havien arribat a la conclusió de què això del centre-perifèria i la nació completa estava equivocat i "feia més mal que bé"? Oportunisme, arrogància i mediocritat en un pack complet.

Des del Gulag tenim una visió clara i desacomplexada de la nostra nació i convidem a tots a viure-la de forma normal i sana. I als culpables de tal desviament els portarem a Montserrat a picar xufes i destil.lar orxata, amb jornada intensiva, ja que tant els agrada desenvolupar la seua vessant regionalera davant dels barcelonins.



Ximo Honecker]]>
Tornem amb les nostres idees masclistes-leninistes més clares, amb una línia política més dura i amb ganes de fer sang, molta sang, la mateixa que es va emprar per crear la nostra estimada Senyera. Una sang que ha de brollar necessariament per purificar de nou el cos i fer fora tota la brutícia interior que patim al nostre país.


Tornem a la feina, ajudant ací i allà, on es presenta

Que tremolen aquells que es desvien de la línia política del partit únic i unificat, ja que l'Aquestasi té més i millors mitjans per carregar contra ells. Ho vigilem tot i a tots. I és que a partir d'ara serà molt dur ser un enemic del poble al País Valencià i als Països Catalans.

Donem, així, la benvinguda a tothom al mitjà oficial de la incorrecció política. Esperem remoure els caps de molta gent tant com els budells dels indesitjables que tots sabem. Passen i vegen.




Comité Central]]>Carretero, més conegut com el Doctor Chiflado, ens obsequia amb episodis esperpèntics de politologia deforme, que per més que ens ho prenem en serio, acaben arrencant una rialla fins i tot entre els independentistes més cabrejats per l'assumpte.



Aquest personatge en qüestió lidera un grupuscle virtual anomenat Reagrupament.cat, on tenen cabuda amargats, desviacionistes, desorientats i convergents, és a dir, de tot excepte independentistes d'esquerres constructius. Pels corredors del Comité Central ja es coneix Rcat no com un corrent intern del partit únic, sinó com un corrent extern de Convergència i Comunió. És el primer corrent d'un partit que té més seguidors fora del partit que a dins.

Les intencions de Carretero no són gens innocents. Pretén diluïr la ideologia d'esquerres del partit per convertir-lo en una presa fàcil de la dreta principatina i no en un rival directe; està obsesionat amb fer desaparéixer el partit de les Illes, el País Valencià i la Catalunya Nord, perquè els socis convergents d'aquells indrets no tinguen cap competència; com a bon reaccionari, en un moment d'incertessa i problemes, vol tornar a la situació anterior, amb un partit de tall liberal i regional. I tot allò, adornat amb una actitud cridanera i revisionista, sembla un revulsiu, fins i tot revolucionari, per als més iletrats en política, però els que portem temps vigilant i espiant a tota classe de desviats coneixem be l'olor a podrit que tenen les seues intencions. Darrere d'una escaparata reivindicativa s'amaga un dretà regionalista.


Moment en què Carretero va inventar Reagrupament.cat

L'Aquestasi, escut i dolçaina del partit, ja ha preparat les mesures necessàries per parar els bigots a aquest personatge. Volem descobrir quin és el seu contacte a l'oest del Mur d'Ademús, si és Madí qui escriu els comentaris al seu web, si té pensat traure una segona part del DVD convergent sent ell el protagonista principal i si Àngel Colom ja li té preparat un lloc en l'ambaixada catalana de Mongòlia Interior quan haja d'eixir per cames del partit.

Com a càstig, li tenim preparat una sessió de monòlegs del Club de la Comèdia amb Fidel Castro i Hugo Chávez contant acudits de Ximo Honecker, versió extendida.

De totes formes, l'Aquestasi ha convocat els Premis Ramon Mercader de Parasitologia, en els quals al guanyador se l'obsequiarà amb un piolet i una entrada a una de les reunions secretes de la secta de Carretero.


Utilitzeu en cas d'emergència

Camarades, no ens deixem enganyar pels nous càntics de sirena reagrupats. No volem els gelocatils que ens recepta Carretero: estan caducats, fan mal de panxa i tenen uns efectes secundaris devastadors.


Enric Mielke]]>
El primer que ens sobta és la falta d'un líder. Aquests descarriats socials no entenen la funció que fa en profit de la pàtria el culte a la personalitat. En canvi, promou incultes sense personalitat, tot un despropòsit.
L'ambient estava ple d'idealisme i utopisme irreal, amb una falta total de materialisme i realisme. Com ens informa el nostre camarada-espia, encara no han assumit que la feina d'independència dels Països Catalans s'ha de fer al planeta Terra i amb l'espècie humana.


L'home de la dreta no se sap si és un participant del contuberni o un pare que va anar per a arreplegar al seu fill.

La vestimenta, les pseudopropostes, l'actitud i la posada en escena van reflectir un esperit contrarrevolucionari i arrogant. En cap moment va haver cap reconeixement a les forces armades, als agents de seguretat o a la tasca del partit únic i unificat per la popularització del catalanisme. La desconnexió amb el poble era latent, pestilant un elitisme vergonyós i anti-proletari.


Moment en què es va preguntar als assistents de quin color era el cotxe de papà


El nostre camarada-espia es va camuflar satisfactoriament entre els reductes traïdors.

Per tot això i més, les autoritats de la futura República Democràtica imposaran uns càstigs entre els rebels pro-occidentals: no se'ls permetrà presentar-se a les eleccions del bloc de l'Oest de Març de 2008, així com a les del Principat, País Valencià i Illes de 2010 o 2011; se'ls obligarà a dur samarretes identificatives com a anti-socials, de ratlles verticals negres i de colors; se'ls obligarà a imprimir cartells imfumables que no llig ni el que ho ha escrit; se'ls impedirà articular una organització política unitària a nivell nacional; se'ls impedirà mantindre contacte amb el poble, de manera que tindran més suport del bloc de l'Oest que d'ací, fent que aconseguisquen més vots a la comunitat de Madrid que al País Valencià; els estarà prohibit qualsevol exercici de poder a qualsevol institució pública, ja siga Generalitat, ajuntament o junta d'escala de veïns.
Si d'una cosa estem segurs és que acompliran tots aquests càtigs exemplars, no us càpiga cap dubte.


Els enemics de la llibertat dels Països Catalans tenen moltes cares..........algunes d'elles molt lletges.


Secretariat de la CUP elegit.

Camarades de la futura República Democràtica. els que tenim l'oportunitat de veure el país des de fora de l'ordinador i internet tenim una visió diferent. Allà fora, al carrer, la visió sobre el catalanisme i l'independentisme és diferent i plural, a vegades es veu fins i tot com a insignificant.
Vist des de fora, l'independentisme és petit, però ha anat arreplegant cada vegada més gent. No som perfectes, però els nostres ideals inspiren molta gent arreu del país.
Potser, hem oblidat alguna vegada els nostres objectius, però ara els reprenem amb més força.
Ser catalanista no significa estar tancat a la societat. Ser catalanista significa acceptar els altres, saber conviure amb ells, i intentar convencer-los si cal.
No hi ha prou amb somiar amb uns Paisos Catalans independents, cal fer-los realitat.
Per aquesta raó, el partit únic i unificat tornarà a acollir en un futur els seus fills descarriats, cam va passar anys enrrere, perquè així s'allunyen de forces troskoides, utòpiques i derrotistes.



Comité Central]]>Vicent Partal, director, cap o Camarada Secretari General del mitjà de comunicació digital Vilaweb.



Des de la policia secreta valenciana, l'Aquestasi, s'està realitzant un detallat seguiment i control de les publicacions periodístiques que corren per la xarxa. I ens hem detingut amb un article d'opinió d'aquest ciutadà sospitós de comportaments subversius i desviacionistes. L'article està datat el divendres 13 de Juliol de 2007, o any 7 abans de la Independència.

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=2477960

Com podeu comprovar, en l'article trobem una utilització corrupta i intoxicadora del llenguatge, tant en el fons com en la forma, que avisa d'una intencionalitat antinacional i hostil a la Pàtria: esmenta repetidament el terme PSPV, quan des d'aquesta part del Mur d'Ademús els dirigents d'eixe partit social-felipista s'han gastat una milionada en fer desaparéixer eixes sigles i quedar-se només amb les de PSOE; dóna cobertura a l'amalgama de sigles troskoides de IU, Bloc, Verds's i organitzacions geriontocràtiques, com si foren una força unida, seriosa i amb interessos de crear i enfortir la nostra futura República Democràtica; esmenta i publicita de forma subtil la figura de la ciutadana Isaura Navarro, amagant la figura del Camarada-diputat Agustí Cerdà, parlamentari valencià més actiu a la cambra legislativa del bloc de l'Oest (Espanya) i veritable protagonista del debat sobre política general d'enguany; i el que ens sembla més greu de tot, censura i amaga la feina del partit únic, o el que és el mateix, l'únic partit independentista i d'estructura de Països Catalans que tenim els valencians, Esquerra, la mateixa estructura nacional, curiosament, que en teoria defensa el ciutadà Partal i Vilaweb.

Des de l'Aquestasi lamentem profundament que els recels personals enverinen els objectius polítics. Traurem més informació del perquè de tot aquest Expedient-Ç després d'uns xicotets interrogatoris de 40 hores, això sí, via xat.



De moment estem investigant si aquest ciutadà està rebent suport material i logístic des de l'Oest (Espanya). Seguirem informant. I recordeu, l'Aquestasi... està ací!


Enric Mielke]]>

Des del Gulag es volia fer un petit homenatge al cos de Policia del Principat, llavor del que haurà de ser la defensa de la integritat nacional. Ultimament s'ha atacat aquest respectable i tan nostrat cos d'ordre i seguretat des de l'espanyolisme més ranci i filo-africà. Ha sigut una campanya ben dissenyada i calculada per l'oligarquia espanyola, campanya que ha destil.lat una pudor execrable i vomitiva. Sembla que han descobert les tortures en comissaries, la utilització de la força bruta i el treball eficaç contra delinqüents. I és que ja sabem tots que a les comissaries de la policia espanyola i de la Guardia incivil reparteixen flors i petons als detinguts. Que li ho pregunten si no a tants i tants patriotes catalans, i a un tal Lasa o Zabala...


El que més vergonya ens ha fet ha sigut el comportament dels nostres habituals pollosos antisocials, tantes i tantes vegades utilitzats pels espanyolistes per anar encontra dels patriotes dignes i fidels. Una vegada més, han sigut la marioneta útil de les campanyes anticatalanes del poder espanyol.

Des del Gulag volem defensar les nostres institucions. I recordem que aquesta és una defensa conseqüent, perquè sabem que a vegades fins i tot els nostres poden comportar-se com uns fills de puta, com a tot arreu, sense oblidar com de foradats estan els Mossos d'ex-policies espanyols i ex-guàrdies incivils, però quan això passe ho direm ben clar, ben alt i amb orgull: són els nostres fills de puta!
Des del Gulag volem donar alé a la nostra Policia, perquè tenim clar que si a la nostra nació hi ha algun independentista armat no són ni molt menys els porta-puses i polls antisocials, sinó que seran els patriotes dins de les files dels Mossos.

Ximo Honecker]]>