logotipo

La cultura del nostre país està plena de llegendes, i una d’elles diu que la jota és una dansa originària de València. D’una mica més amunt és la dansa que ens ocupa. Situem-nos a les terres de l’Ebre, a principis del segle XX. Durant el ball de la plaça major d’un poble, les dones s’insinuen als homes, i aquests, contesten amb to burlesc. Malgrat tot, ells acabaran fent allò que les noies volien: ballar la jota amb un aire picant.

És un fet que som pocs dins d'aquest món de la dansa tradicional. Donar un cop de mà als altres esbarts és quasi (i sense el quasi) una obligació. És cert que les nostres entitats - totes - tenen les seves maneres de fer i diverses personalitats, però tres coses ens uneixen a tots: la dansa, la tradició i el nostre país. Per aquesta raó MAI hem de dubtar a l'hora de donar suport a un altre esbart. No és fer un favor, és una qüestió de supervivència.

Ajudeu sempre que estigui a la vostra mà a aquells esbarts que ho necessitin, no és un competició entre nosaltres!

L'esbart Gaudí va aportar el seu granet de sorra ajudant l'Esbart Sant Martí. Un dansaire va col.laborar a la Moixiganga de Lleida a la ballada de dissabte 25 de novembre a l'Església de Sant Martí del Clot.

I és que si no ho fem la dansa tradicional se'n va a pic. Arribar a la gent és essencial. Amb la innovació a la dansa no n'hi ha prou. Des d'aquí plantegem la necessitat de publicitar la nostra tradició...com fer-ho? Hi ha mil.lers de maneres. Actes que ens facin un racó al món cultural, que siguin dignes de l'atenció de la premsa. Qui no surt als mitjans està mort. Per aquesta raó us plantejo el repte i us animo a fer bullir l'olla del món de la dansa. Penseu-hi i aporteu possibles sol.lucions

D'aquesta manera potser?
Escolteu la promo feta pel darrer festival de l'esbart, el passat juliol. La vam enviar a tots els mitjans...la qüestió era vendre-ho com l'alternativa al Brasil-França que es jugava a la mateixa hora (en principi havia de ser un Brasil-Espanya, la cosa hagués tingut més rebombori). Promo_festival.mp3

Una foto dels anys 50 amb dansaires de l'esbart em recorda que ja fa quasi 60 anys de l'existència d'aquesta entitat, qui ho pot dir això? Busquem fotografies antigues de l'esbart....si en teniu feu-ho saber a gaudi2006@mixmail.com...o directament envieu-les!

Bona actuació la del Esbart avui, diumenge dia 19 de novembre a les 12.30 del migdia, a la plaça d'Elx de Barcelona. L'esbart ha ofert la jota "Mira bé el que et dic", i el seu espectacle, homenatge a ses illes, "Gaudim Mallorca". Unes 400 persones han pogut veure l'esbart en una actuació conjunta amb l'esbart Estel de la Sagrera, en motiu de les festes majors de la zona.


Moments de la ballada d'avui amb la jota "Mira bé el que et dic".

Aquesta és una pregunta que es fan tots els esbarts avui en dia. Bé, sempre hi ha excepcions, per exemple l'Esbart Català de dansaires, cosa que no és criticable, és una opció. `
Tot i això...cal fer noves coreografies? Potser el "quit" de la qüestió és veure què és legitim i què no. Allò que s'aproxima més a la dansa contemporània, potser, costa dir si és o no dansa tradicional.

La paraula TRADICIONAL crec que només té una lectura: respectar allò que s'ha fet al llarg dels temps, cosa que no vol dir que no es pugui modificar. Però, certament, còrrer i picar de mans sense fer cap punt dels de tota la vida se'n va de la tradició...i últimament hi ha molts casos d'aquests. Hem de renovar per atraure a la gent...però si us plau, no ens passem.

Per aquesta raò us convido a veure les últimes aportacions de l'esbart Gaudí. Una jota de l'Ebre amb música dels cantants "Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries", anomenada, "Mira bé el que et dic". També cal destacar l'espectacle "Gaudim Mallorca", on dansem jotes, boleros i d'altres danses de ses illes.

Si us plau, modifiquem, fem-ho més entretingut, però vigilem la nostra història i tradició!

Gaudim mallorca de l'Esbart Gaudí, juliol de 2006 a la plaça de la Sagrada Familia

Després de prop de 60 anys treballant pel país, l'Esbart Gaudí del barri barceloní de la Sagrada Familia, té un futur més que incert. I és que ara per ara, com la majoria d'esbarts, no hi ha interés per la dansa tradicional. Un interés que no arriba ni per part de la gent ni de les institucions. És cert que ara es reben ajudes, però no són suficients. Cal donar-li un cop de mà a l'esbart. Si desapareix, desapareixerà una engruna de l'ànima del país...estem disposats a fer-ho?, volem acabar amb la cultura tradicional, o com a mínim, amb una part d'aquesta...reflexionem-hi.