Concert, salts i...balls?
Una nova idea esbojarrada...Si s'han instituit els salts i el concert de Viena cada cap d'any. Què us semblaria instituir una ballada de cap d'any amb esbarts, per exemple a la plaça de la Catedral? estaria bé, oi? Què en penseu? Per cert, l'altre dia al programa "El món a rac1" van llegir una carta sobre la situació de l'esbart gaudí...més endavant ja en parlarem...
BON NADAL A TOTS!
El racó de mediterrània dansa
Seria injust no fer referència als companys de Mediterrània Dansa, que sempre aporten la seva valuosa opinió en aquest blog. Són un grup de gent que es dedica, com l'esbart, a tenir cura de la dansa tradicional. Per aquesta raó us animo a accedir al seu bloc i al seu web. Com sempre diem aquí, cal ajudar-nos entre nosaltres!
Així es presenten al seu blog:
SOM UNA AGRUPACIÓ DE FIGUERES QUE ENS DEDIQUEM A FER ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA DANSA TRADICIONAL. EN AQUEST BLOC HI TROBAREU LES DARRERES NOTÍCIES SOBRE LES NOSTRES ACTIVITATS. PER A MÉS INFORMACIÓ VISITEU LA NOSTRA WEB www.mediterraniadansa.com
Així es presenten al seu blog:
SOM UNA AGRUPACIÓ DE FIGUERES QUE ENS DEDIQUEM A FER ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA DANSA TRADICIONAL. EN AQUEST BLOC HI TROBAREU LES DARRERES NOTÍCIES SOBRE LES NOSTRES ACTIVITATS. PER A MÉS INFORMACIÓ VISITEU LA NOSTRA WEB www.mediterraniadansa.com
Mira bé el que et dic
Aquesta és la jota "mira bé el que et dic". És una jota, creació del cos de dansa de l'esbart, i amb música de “Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries”.
Per cert, tots aquests videos a banda de clickar-lo a " yo tube", els podeu trobar a l'"e-mule", si és que els voleu veure. Si necessiteu ajuda per fer-los al vostre esbart, no ho dubteu, feu-nos un truc o un mail!
Per cert, tots aquests videos a banda de clickar-lo a " yo tube", els podeu trobar a l'"e-mule", si és que els voleu veure. Si necessiteu ajuda per fer-los al vostre esbart, no ho dubteu, feu-nos un truc o un mail!
Sopar de germanor de l'esbart
Dissabte 16 de desembre, l'esbart va fer el seu sopar de germanor al restaurant Can Soteras de la Diagonal Barcelonina. Aquí uns moments del sopar.
Una mostra de Gaudim Mallorca
Aquí va un video de l'estrena del Gaudim Mallorca, l'1 de juliol de 2006.
És un dels balls d'aquest espectacle dedicat a ses illes: Sa jota mallorquina.
És un dels balls d'aquest espectacle dedicat a ses illes: Sa jota mallorquina.
Propostes de roba tradicional i fashion
Certament és difícil sortir al carrer vestit de dalt a baix amb roba tradicional , a banda de còrrer el risc de rebre pedrades, jeje. Què us sembla si fem una llista de possibles objectes de roba per posar de moda?Aquí van alguns:
-La faixa: un pràctic cinturó femení o una fabulosa bufanda.
-Les sempre tradicionals espardenyes per quan arribi l'estiu
-El mocador de fer farcells, que serveix de moneder o de pareo
-Una faldilla
-Una armilla...
Proposeu coses!
-La faixa: un pràctic cinturó femení o una fabulosa bufanda.
-Les sempre tradicionals espardenyes per quan arribi l'estiu
-El mocador de fer farcells, que serveix de moneder o de pareo
-Una faldilla
-Una armilla...
Proposeu coses!
A qui li fa vergonya?
Per aquells que practiquem la dansa tradicional no ens és estrany la frase "I no et fa vergonya sortir així a l'escenari?", moltes vegades acompanyat d'un "aquesta música és carca" amb mirada sarcàstica. Les paraules a respondre, sobretot quan moltes vegades els mots provenen d'aquells que es creuen els més progressistes i catalanistes del món, és senzillament AUTOESTIMA DE PAÍS.
M'explico. Mai us heu preguntat per què el poble gitano no té cap vergonya a l'hora de presentar les seves rumbes o el poble andalús en presentar el flamenc? Senzillament perquè, encara que no ens ho creiem, ells no tenen cap complexe de nació, ja sigui l'espanyola, o aquella que ells creguin convenient, amb això no m'hi posaré.
En tot cas, això és el que necessitem. De les arrels viuen els pobles. Pregunteu als vostres amics, coneguts, companys i companyes, d'on han sortit les samarretes a rattles o descolorides, o bé els penjolls de dents d'animal... o és que no provenen dels costums d'algun lloc? Doncs si aquests països no haguèssin mantingut les seves costums ara no anirien "a la moda". Si no mantenim l'arrel de tot com podrem després utilitzar-ho a la vida real i apendre de les coses que han passat, per exemple, a la moda del nostre país?
Sense por, vestiu-vos amb la roba tradicional, algun dia serà fashion, creieu-me!
M'explico. Mai us heu preguntat per què el poble gitano no té cap vergonya a l'hora de presentar les seves rumbes o el poble andalús en presentar el flamenc? Senzillament perquè, encara que no ens ho creiem, ells no tenen cap complexe de nació, ja sigui l'espanyola, o aquella que ells creguin convenient, amb això no m'hi posaré.
En tot cas, això és el que necessitem. De les arrels viuen els pobles. Pregunteu als vostres amics, coneguts, companys i companyes, d'on han sortit les samarretes a rattles o descolorides, o bé els penjolls de dents d'animal... o és que no provenen dels costums d'algun lloc? Doncs si aquests països no haguèssin mantingut les seves costums ara no anirien "a la moda". Si no mantenim l'arrel de tot com podrem després utilitzar-ho a la vida real i apendre de les coses que han passat, per exemple, a la moda del nostre país?
Sense por, vestiu-vos amb la roba tradicional, algun dia serà fashion, creieu-me!
Actuació de l'esbart a Molins de Rei
L'Esbart Gaudí ha actuat avui diumenge 10 de desembre a Molins de Rei. Entre les danses que avui ha interpretat hi ha "La Dansa del Velatori", amb la versió cantada pel valencià Miquel Gil.
LA DANSA DEL VELATORI
Al País valencià, al poble de Llosa de Ranes, comarca de la Costera, un pare plora i canta:
“La dansa del velatori,
la dansa del velatori dones veniu a ballar
que és una dansa que sempre es dansa
quan es mor algun albà”
En aquest CD trobareu la Dansa del Velatori d'en Miquel Gil
LA DANSA DEL VELATORI
Al País valencià, al poble de Llosa de Ranes, comarca de la Costera, un pare plora i canta:
“La dansa del velatori,
la dansa del velatori dones veniu a ballar
que és una dansa que sempre es dansa
quan es mor algun albà”
En aquest CD trobareu la Dansa del Velatori d'en Miquel Gil
Esbarts, el temps s'acaba
Què és un esbart? Aquí us ho expliquem tot repassant la història de l'Esbart Gaudí de Barcelona. Una història que podria ser la de molts esbarts. Fet pel Jordi Sebastià, és un reportatge radiofònic guardonat amb el Premi Blanquerna de la facultat de periodisme de l'any 2005. Les fotografies abracen tota la història dels esbarts i no totes responen a aquest centre.
Gaudim Mallorca
Si parlem de Mediterrània de segur que tots tenim al cap un lloc molt concret. Pel Regne de Mallorca han passat Fenicis, àrabs, catalans, anglesos, i d'altres pobles que han trepitjat la terra banyada pel sol i el foc. Gaudim Mallorca és un recull de danses de les illes i un homenatge als pobles que l'han visitada. Amb músiques actuals i tradicionals, boleros, copeos i jotes apareixen en aquesta nova aportació a la dansa dels països catalans que fa l'Esbart Gaudí.
El cos de dansa de l'Esbart Gaudí va estrenar aquest estiu “Gaudim Mallorca”. Sense res més a dir, agafem el veler de la imaginació i endinsem-nos a “ses illes”.
Es Copeo una dansa tradicional de ses illes integrada a l'espectacle.
Escolteu-la aquí ofer22.mp3
Podeu trobar més referències de Gaudim Mallorca als comentaris de novembre
El cos de dansa de l'Esbart Gaudí va estrenar aquest estiu “Gaudim Mallorca”. Sense res més a dir, agafem el veler de la imaginació i endinsem-nos a “ses illes”.
Es Copeo una dansa tradicional de ses illes integrada a l'espectacle.
Escolteu-la aquí ofer22.mp3
Podeu trobar més referències de Gaudim Mallorca als comentaris de novembre
Un article sobre l'esbart
(article aparegut a la revista de l'Eixample l'octubre de 2004)
ENTITATS
Núria Mahamud
Poques entitats tenen tanta tradició i prestigi com l’Esbart Gaudí. Des de fa més de 55 anys, els seus responsables han dedicat el seu temps lliure a fomentar la dansa catalana a totes les edats. Ara han renovat alguns dels balls i han incorporat danses de València i les Illes Balears, com la Dansa del Velatori o les Noces de Mallorca, respectivament, o el Ball Pla de Llavaneres (Catalunya).
Durant tots aquests anys, l’esbart ha recorregut tota Europa i en aquestes actuacions internacionals ha inclòs en el repertori balls
de la resta de l’estat, com jotes i alguna “muñeira” gallega. Els seus arxius guarden més de 300 partitures de ball, la meitat originals, de
grans mestres com Joaquim Serra, Moreno i Pallí o Manuel Oltra.
Hi ha quatre seccions de ball: el grup infantil, el juvenil, el cos de dansa i el grup de veterans, que enguany ha complert el 35è aniversa-
ri i que es manté molt actiu fent trobades periòdiques.
L’Esbart Gaudí és format per unes dues-centes per-
sones, entre socis i dansaires, dels quals uns 60 formen part del cos de dansa principal. A més a més, l’entitat participa activament a les festes del barri, al Carnestoltes i altres activitats. Al juliol el
Gaudí va actuar davant la façana de la Passió de la Sagrada Família, juntament amb l’Esbart de Sant Martí, l’Esbart Ciutat Comtal i
l’Esbart Montserratí, acompanyats per la Cobla Ciutat de Sabadell.
“Formar part de l’Esbart Gaudí és una manera de mantenir la nostra cultura i una activitat extraescolar fora del col·legi en la qual
els nens poden conèixer gent diferent”, diu el seu president, Ramon Pichot, el qual durant els últims anys ha vist minvar la incor poració de menuts a l’esbart, una disminució d’efectius que ha perjudicat el cos de dansa.
Esbart Gaudí, cultura i tradició al barri de la Sagrada Família
L’Esbart Gaudí té un important cos de dansa compost per unes 60 persones. Els seus arxius guarden més de 300 partitures, la
meitat originals.
(La xifra de membres del cos de dansa no és correcte. Ja ens agradaria tenir 60 persones!. Hi ha uns 14 dansaires al cos principal de l'esbart)
ENTITATS
Núria Mahamud
Poques entitats tenen tanta tradició i prestigi com l’Esbart Gaudí. Des de fa més de 55 anys, els seus responsables han dedicat el seu temps lliure a fomentar la dansa catalana a totes les edats. Ara han renovat alguns dels balls i han incorporat danses de València i les Illes Balears, com la Dansa del Velatori o les Noces de Mallorca, respectivament, o el Ball Pla de Llavaneres (Catalunya).
Durant tots aquests anys, l’esbart ha recorregut tota Europa i en aquestes actuacions internacionals ha inclòs en el repertori balls
de la resta de l’estat, com jotes i alguna “muñeira” gallega. Els seus arxius guarden més de 300 partitures de ball, la meitat originals, de
grans mestres com Joaquim Serra, Moreno i Pallí o Manuel Oltra.
Hi ha quatre seccions de ball: el grup infantil, el juvenil, el cos de dansa i el grup de veterans, que enguany ha complert el 35è aniversa-
ri i que es manté molt actiu fent trobades periòdiques.
L’Esbart Gaudí és format per unes dues-centes per-
sones, entre socis i dansaires, dels quals uns 60 formen part del cos de dansa principal. A més a més, l’entitat participa activament a les festes del barri, al Carnestoltes i altres activitats. Al juliol el
Gaudí va actuar davant la façana de la Passió de la Sagrada Família, juntament amb l’Esbart de Sant Martí, l’Esbart Ciutat Comtal i
l’Esbart Montserratí, acompanyats per la Cobla Ciutat de Sabadell.
“Formar part de l’Esbart Gaudí és una manera de mantenir la nostra cultura i una activitat extraescolar fora del col·legi en la qual
els nens poden conèixer gent diferent”, diu el seu president, Ramon Pichot, el qual durant els últims anys ha vist minvar la incor poració de menuts a l’esbart, una disminució d’efectius que ha perjudicat el cos de dansa.
Esbart Gaudí, cultura i tradició al barri de la Sagrada Família
L’Esbart Gaudí té un important cos de dansa compost per unes 60 persones. Els seus arxius guarden més de 300 partitures, la
meitat originals.
(La xifra de membres del cos de dansa no és correcte. Ja ens agradaria tenir 60 persones!. Hi ha uns 14 dansaires al cos principal de l'esbart)
Creació i recreació
(article de Josep Pasqual aparegut al diari Avui el 29/11/06.)
Perseguint objectius escènics ambiciosos, alguns esbarts elaboren espectacles de vigència i solvència artístiques evidents que els equiparen a qualsevol cos de dansa. D'entre tots plegats, l'Esbart Sant Martí de Barcelona ha estat una de les formacions que més ha apostat per la nova creació i per la professionalització de la posada en escena.
Acompanyat per una impecable cobla Jovenívola de Sabadell dirigida per Jordi Núñez i sota la pomposa denominació de Recital de Música i Dansa Folklòrica Religiosa que dissuadeix més que no pas engresca, dissabte al vespre va oferir en una transformada església del Clot una actuació brillant. Amb una breu introducció historicista on va destacar el ball pla d'Alinyà per la sensualitat que hi van imprimir Rafel Solé i Maribel Pérez, l'espectacle va comptar amb mostres de creació d'arrel de la frescor del Díptic de les Illes, de Manuel Cubeles, o de la simpatia del Díptic de cançons populars, de David Martínez. Malgrat el deficient enregistrament que la va acompanyar, la versió de Vilanesca, corprenedora coreografia que Salvador Mel·lo va construir amb la Dansa núm. 2 d'Enric Granados, va destacar especialment per la solemnitat i delicada expressió corporal d'un amagat però excepcional Sergio Sarmiento. Encara en el camp de la nova creació, la reedició de l'elegíaca versió coreogràfica de David Martínez del poema Puigsoliu va palesar que el temps li va bé per consolidar la seva força, subratllada en aquesta ocasió per la sòbria contenció expressiva d'Enric Ortí a la tenora.
Malgrat les deficiències de l'espai, la conceptualització artística situa les actuacions tardorals del Sant Martí al temple del Clot en una rara avis de la dansa tradicional que mereix tota l'atenció tant del públic sectorial com del neòfit.
imatge de l'actuació de l'esbart S.Martí
Perseguint objectius escènics ambiciosos, alguns esbarts elaboren espectacles de vigència i solvència artístiques evidents que els equiparen a qualsevol cos de dansa. D'entre tots plegats, l'Esbart Sant Martí de Barcelona ha estat una de les formacions que més ha apostat per la nova creació i per la professionalització de la posada en escena.
Acompanyat per una impecable cobla Jovenívola de Sabadell dirigida per Jordi Núñez i sota la pomposa denominació de Recital de Música i Dansa Folklòrica Religiosa que dissuadeix més que no pas engresca, dissabte al vespre va oferir en una transformada església del Clot una actuació brillant. Amb una breu introducció historicista on va destacar el ball pla d'Alinyà per la sensualitat que hi van imprimir Rafel Solé i Maribel Pérez, l'espectacle va comptar amb mostres de creació d'arrel de la frescor del Díptic de les Illes, de Manuel Cubeles, o de la simpatia del Díptic de cançons populars, de David Martínez. Malgrat el deficient enregistrament que la va acompanyar, la versió de Vilanesca, corprenedora coreografia que Salvador Mel·lo va construir amb la Dansa núm. 2 d'Enric Granados, va destacar especialment per la solemnitat i delicada expressió corporal d'un amagat però excepcional Sergio Sarmiento. Encara en el camp de la nova creació, la reedició de l'elegíaca versió coreogràfica de David Martínez del poema Puigsoliu va palesar que el temps li va bé per consolidar la seva força, subratllada en aquesta ocasió per la sòbria contenció expressiva d'Enric Ortí a la tenora.
Malgrat les deficiències de l'espai, la conceptualització artística situa les actuacions tardorals del Sant Martí al temple del Clot en una rara avis de la dansa tradicional que mereix tota l'atenció tant del públic sectorial com del neòfit.
imatge de l'actuació de l'esbart S.Martí