Creació i recreació
(article de Josep Pasqual aparegut al diari Avui el 29/11/06.)
Perseguint objectius escènics ambiciosos, alguns esbarts elaboren espectacles de vigència i solvència artístiques evidents que els equiparen a qualsevol cos de dansa. D'entre tots plegats, l'Esbart Sant Martí de Barcelona ha estat una de les formacions que més ha apostat per la nova creació i per la professionalització de la posada en escena.
Acompanyat per una impecable cobla Jovenívola de Sabadell dirigida per Jordi Núñez i sota la pomposa denominació de Recital de Música i Dansa Folklòrica Religiosa que dissuadeix més que no pas engresca, dissabte al vespre va oferir en una transformada església del Clot una actuació brillant. Amb una breu introducció historicista on va destacar el ball pla d'Alinyà per la sensualitat que hi van imprimir Rafel Solé i Maribel Pérez, l'espectacle va comptar amb mostres de creació d'arrel de la frescor del Díptic de les Illes, de Manuel Cubeles, o de la simpatia del Díptic de cançons populars, de David Martínez. Malgrat el deficient enregistrament que la va acompanyar, la versió de Vilanesca, corprenedora coreografia que Salvador Mel·lo va construir amb la Dansa núm. 2 d'Enric Granados, va destacar especialment per la solemnitat i delicada expressió corporal d'un amagat però excepcional Sergio Sarmiento. Encara en el camp de la nova creació, la reedició de l'elegíaca versió coreogràfica de David Martínez del poema Puigsoliu va palesar que el temps li va bé per consolidar la seva força, subratllada en aquesta ocasió per la sòbria contenció expressiva d'Enric Ortí a la tenora.
Malgrat les deficiències de l'espai, la conceptualització artística situa les actuacions tardorals del Sant Martí al temple del Clot en una rara avis de la dansa tradicional que mereix tota l'atenció tant del públic sectorial com del neòfit.
imatge de l'actuació de l'esbart S.Martí
Perseguint objectius escènics ambiciosos, alguns esbarts elaboren espectacles de vigència i solvència artístiques evidents que els equiparen a qualsevol cos de dansa. D'entre tots plegats, l'Esbart Sant Martí de Barcelona ha estat una de les formacions que més ha apostat per la nova creació i per la professionalització de la posada en escena.
Acompanyat per una impecable cobla Jovenívola de Sabadell dirigida per Jordi Núñez i sota la pomposa denominació de Recital de Música i Dansa Folklòrica Religiosa que dissuadeix més que no pas engresca, dissabte al vespre va oferir en una transformada església del Clot una actuació brillant. Amb una breu introducció historicista on va destacar el ball pla d'Alinyà per la sensualitat que hi van imprimir Rafel Solé i Maribel Pérez, l'espectacle va comptar amb mostres de creació d'arrel de la frescor del Díptic de les Illes, de Manuel Cubeles, o de la simpatia del Díptic de cançons populars, de David Martínez. Malgrat el deficient enregistrament que la va acompanyar, la versió de Vilanesca, corprenedora coreografia que Salvador Mel·lo va construir amb la Dansa núm. 2 d'Enric Granados, va destacar especialment per la solemnitat i delicada expressió corporal d'un amagat però excepcional Sergio Sarmiento. Encara en el camp de la nova creació, la reedició de l'elegíaca versió coreogràfica de David Martínez del poema Puigsoliu va palesar que el temps li va bé per consolidar la seva força, subratllada en aquesta ocasió per la sòbria contenció expressiva d'Enric Ortí a la tenora.
Malgrat les deficiències de l'espai, la conceptualització artística situa les actuacions tardorals del Sant Martí al temple del Clot en una rara avis de la dansa tradicional que mereix tota l'atenció tant del públic sectorial com del neòfit.
imatge de l'actuació de l'esbart S.Martí
Comentario:
Trobo tan a faltar l´Esbart que jo vaig viure...ballan al cos de dança,dirigin el grup de teatre, anant al BINGO els dissabtes,aquella actuacio a CAN TONI GROS.Tinc tans records dintre del meu cor sobre aquesta entitat,no se que sera de gaire bé ningu del grup en el que jo estava pero espero que tan ells com tots els demes, estiguin molt be, alla on es trovin els dessitjo el mes maco de la vida o el descans etern. Una forta abraçada amics Peroneu per les herrades que he pogut fet
Comentario:
-Penso que quan es fan comentaris crítics amb anonimat no tenen cap validesa, es bó anar sempre a cara descoberta.
Comentario:
No estic d'acord amb l' adjectiu "brillant" amb el que l'articulista defineix l'actuació. Hi va haver alguns errors molt greus i caigudes en moments emotius de les danses que van fer que la ballada brillés menys del que podia. Per la resta res a dir.