Per aquells que practiquem la dansa tradicional no ens és estrany la frase "I no et fa vergonya sortir així a l'escenari?", moltes vegades acompanyat d'un "aquesta música és carca" amb mirada sarcàstica. Les paraules a respondre, sobretot quan moltes vegades els mots provenen d'aquells que es creuen els més progressistes i catalanistes del món, és senzillament AUTOESTIMA DE PAÍS.

M'explico. Mai us heu preguntat per què el poble gitano no té cap vergonya a l'hora de presentar les seves rumbes o el poble andalús en presentar el flamenc? Senzillament perquè, encara que no ens ho creiem, ells no tenen cap complexe de nació, ja sigui l'espanyola, o aquella que ells creguin convenient, amb això no m'hi posaré.
En tot cas, això és el que necessitem. De les arrels viuen els pobles. Pregunteu als vostres amics, coneguts, companys i companyes, d'on han sortit les samarretes a rattles o descolorides, o bé els penjolls de dents d'animal... o és que no provenen dels costums d'algun lloc? Doncs si aquests països no haguèssin mantingut les seves costums ara no anirien "a la moda". Si no mantenim l'arrel de tot com podrem després utilitzar-ho a la vida real i apendre de les coses que han passat, per exemple, a la moda del nostre país?

Sense por, vestiu-vos amb la roba tradicional, algun dia serà fashion, creieu-me!

Aquesta idea és realment bona! El que passa és que per posar de moda alguna cosa avui es necessita màrketing. No sé, potser sí podriem posar-nos d'acord sobre una peça de roba tradicional i posar-la de moda amb algunes actuacions concretes. Vull dir com els mocadors de tipus palestí que es posen de moda i molta gent els porta al coll o alguna cosa així.